Abdomen de mascle, en niu de Vespa velutina. Fotografía de Jordi Novell

Vespa velutina, Baix Montseny 2016-2020

Vespa velutina, Baix Montseny 2016-2020, és un breu resum de la nostra feina en seguiment de l’evolució de la Vespa velutina al Baix Montseny. Una zona d’estudi amb una superfície d’aproximadament 100 km².  Recordem que tot va començar el 2016 amb dos nius detectats.

De tots els nius de Vespa velutina, hem fet un seguiment per diversos motius. Bé sigui per neutralitzar-los, i aprofitar per fer seguiment dels mètodes de control, i determinar que passa amb el niu, o els ocells de l’entorn. https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2019/04/28/nius-de-vespa-velutina-i-ocells/ D’altres se n’ha fet un seguiment per seguir l’evolució natural. O també per mirar de desenvolupar productes ecològics per als tractaments (https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2020/02/24/primers-nius-tractats-amb-exit-sense-biocides-amb-ajuda-de-la-mallerenga-carbonera-parus-major-i-el-sistema-asiaticwaspball/ ).

En aquest resum sols ens centrarem en tres aspectes, primer el total de nius detectats. Segon en els nius que realment representen un risc directe per  a les persones, aquí ara no parlarem d’estadístiques de nius gran alçada. I tercer les principals espècies arbòries on detectem nius.

Amb tot això, tenim nius que tant sols els hi hem fet tres visites i d’altres que se n’han fet mes de 10, al llarg de setmanes d’observació.

El total de nius que portem detectats i registrats des del 2016 es de 607. Això suposa que hem fet mes de 3400 desplaçaments que han suposat moltes més hores de seguiment, i així anem aprenent més sobre aquest himenòpter.

Gràfica 1: Dades del total de nius detectats a la zona d’estudi. Vespa velutina, Baix Montseny

Entre el 2016 i 2017 veiem com el nombre de nius es multiplica x 24. Això ens ensenya  la gran capacitat de creixement que demostra la Vespa velutina, a l’arribada a un nou territori.

Del 2017 al 2018 els nius, es multipliquen x 3. I la presència de la Vespa velutina ja es fa molt palesa per les zones afectades, sobretot als apiaris. A la tardor ja tenim força concentració de vespes a la majoria d’heures, nesplers, al raïm, figueres…

Si comparem el 2018 amb el  2019 hem tingut les mateixes dades d’afectació.  En un principi, podíem pensar en un sostre natural de nius. Un equilibri entre fons d’alimentació, depredació intraespecífica entre reines, possibles depredadors… .
Però el que va succeir (ara vist el resultat del 2020), és que les altes temperatures de més de 40 graus, prolongades durant dies, i amb poca pluviometria, va fer de regulador natural. De fet vàrem poder presenciar la mort de nius primaris per no tenir capacitat de regular les altes temperatures a l’interior dels nius, durant els dies de les onades de calor en què aquestes varen superar els 40 graus de temperatura ambient.
https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2019/08/12/nius-primaris-morts-per-calor/

Veiem com del 2019 al 2020 tornem a tenir un creixement del nombre de nius. I es que tot ha anat a favor: clima amb temperatures mes suaus (sense les onades de calor de mes de 40 graus del 2019), i amb molt bona pluviometria, (any del glòria i posterior llevantada), junt amb fons d’alimentació abundants i accessibles, per un depredador oportunista com la velutina. Això ha fet que la Vespa velutina recuperi terreny i segueixi amb el seu creixement.

Una dada que hem de vigilar, i molt. Els nius fets al terra.
Aquesta dada és molt interessant i la més preocupant de cara a risc de picada per a les persones. És la dels nius fets a menys de 3 metres d’alçada i aquí tornem a tenir anomalia amb l’any 2019.

A la següent gràfica veiem l’evolució dels nius fets a sota terra i els fets des del terra a màxim 3 metres d’alçada.

Gràfica 2: Nombre de nius fets a sota terra i entre el terra i 3 metres d’alçada.Nius de risc en Vespa velutina

Gràfica 3: Percentatge de nius fets a sota terra i fins a 3 metres d’alçada, respecte del total de nius de cada any.Percentatge de nius de Vespa velutina fets a màxim tres metres d'alçada

No deixen de ser espectaculars les xifres del 2019 on es disparen el percentatge de nius fets a màxim 3 metres d’alçada. Aquest percentatge de nius suposa el 30,50% dels nius d’aquell any.  Aquesta dada multiplica per 3 la dels altres anys.

Creiem que el motiu també varen ser les altes temperatures. Ja que al 2020 els percentatges tornen a ser semblants al 2017 i 2018.
Amb aquestes dades, no ens cansem de recomanar sobretot en tasques de jardineria o desbrossament en boscos i camps de prendre certes mesures de precaució. En aquest sentit, cada vegada mes empreses decideixen que els fem una jornada de formació sobre la Vespa velutina.

Espècies arbòries preferides per a fer-hi el niu.
Un altra de les dades que anem seguint, és la de les espècies arbòries on la Vespa velutina fa el niu, aquí recollim les  3 principals, i que cada any, a la zona d’estudi, repeteixen les mateixes, Plàtanus, Roure i Pollancre.

A la gràfica 3 l’apartat altres espècies està format per un mínim de 21 espècies arbòries diferents. I on posa no en vegetació, poden ser en cases, a terra, dins de caixes, en rocalla,  ponts, torres de catenària o d’alta tensió, grues, caixes de camió, altaveus, un casc, armaris de jardí, caixes niu…

Gràfica 3: principals espècies arbòries on construeix el niu. Vespa velutina Baix MontsenyVespa velutina, principals espècies arbòries

 Les dades de les 3 espècies arbòries principals del 2019 tenen percentatges inferiors als altres anys. Però també en aquest 2019 han pujat i molt els nius que no s’han construït en vegetació. Suposem un altra conseqüència i d’adaptació als pics de temperatures del 2019, ja que aquests es varen produir en part quan la Vespa velutina fa el canvi de niu primari a secundari.

Aquestes dades juntament amb moltes d’altres que anem recollint, ens ajuden a poder planificar un bon monitoratge per a reines, o ajudar a riscos laborals de les empreses que decideixen fer formació en prevenció, sobretot del sector de jardineria o treballs al bosc. O en l’assessorament d’ajuntaments.

DE MÀXIMA IMPORTÀNCIA PER AJUNTAMENTS I PER QUI VULGUI CONTRACTAR UN SERVEI D’ELIMINACIÓ DE NIUS O CONTROL DE LA VESPA VELUTINA.

EN EL CAS DELS AJUNTAMENTS QUE ES VOLEN OCUPAR PERSONALMENT DEL CONTROL, (POLICIA LOCAL, PROTECCIÓ CIVIL, ADF….). HAN DE COMPLIR ELS MATEIXOS REQUISITS QUE UNA EMPRESA EXTERNA, I SOLS PODRÀN FER NIUS EN ESPAI PÚBLIC.

REQUISITS QUE HA DE COMPLIR L’EMPRESA CONTRACTADA PER AL CONTROL DE LA VESPA VELUTINA CONSIDERADA EEI (Espècie Exòtica Invasora). A partir del punt 5 tenim altres normatives, com assegurances, gestors de residus, magatzem, formació contínua… que també han d’estar al dia.

1– L’empresa ha de tenir l’autorització del Departament de Territori i Sostenibilitat, Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural.  De la Generalitat de Catalunya.  Per poder tractar amb EEI com la Vespa velutina. Enllaç al departament de territori i sostenibilitat. Aquest permís és anual i cal anar-lo renovant. Fonaments de dret, RD 630/2013 i Reglament UE 1143/2014.

2- Disposar del ROESP. Estar autoritzat com a empresa de control de plagues per fer serveis a tercers. Consulta a Salut Pública de Barcelona https://salutweb.gencat.cat/ca/ambits_actuacio/per_perfils/empreses_i_establiments/empreses_de_control_de_plagues/registre_oficial_destabliments_i_serveis_plaguicides_roesp/index.html

3- Com a mínim l’empresa ha de tenir un responsable tècnic, amb el certificat de professionalitat nivell 3. RD 830/2010,  Reglament UE 528/2012

4-Tots els operaris han de tenir el certificat de professionalitat nivell 2. RD 830/2010, Reglament UE 528/2012

5-Al protocol de la Generalitat s’especifica els MÈTODES QUE NO ESTÀN AUTORITZATS per al seu control, i per tant no els podem fer servir. Cal revisar sempre l’últim que s’ha publicat. Protocol 2019 http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/especies_exotiques_medinatural/llista_sp_catalogades/artropodes/doc_enll/Protocol-2019.pdf

Antoni Armengol i Coll Març del 2021