Els animals i les plantes per si mateixes van conquerint espais nous, però solen ser desplaçaments curts a territoris propers. Tenen però un altra manera de desplaçar-se, (amb l’ajut inestimable de l’ésser humà), per exemple dins de contenidors de mercaderies. Això fa que els salts en kilòmetres siguin molt importants, i poden anar d’un continent a un altra. Aquestes espècies les anomenem exòtiques.
Antigament sobretot les espècies animals ja era difícil que sobrevisquessin a un gran desplaçament, ja que els mitjans de transport eren molt lents. Però ja a les últimes dècades, el transport mundial amb aquesta mal entesa globalització, està fent que s’incrementi pràcticament exponencialment l’entrada d’espècies que anomenen exòtiques.

Les anomenem exòtiques,  perquè d’entrada  no sabem quin serà el seu comportament. La gran majoria poden passar desapercebudes, però no és el cas per exemple de Vespa velutina nigrithorax.
Un cop instal·lades a un nou territori, lluny del seu lloc d’origen si causen danys i  perjudicis evidents, com per exemple al negoci de l’apicultura, i demostren una gran capacitat d’expansió i de difícil control, se les cataloga com a EEI Espècies Exòtiques Invasores.

La Llei 42/2007, del 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, defineix una EEI com “aquella que s’introdueix o estableix en un ecosistema o hàbitat natural o semi natural i que és un agent de canvi i amenaça per a la diversitat biològica nativa, ja sigui per el seu comportament invasor, o per el risc de contaminació genètica”ò

El cicle per les noves reines, comença amb l’eclosió de la pupa, alimentació, fecundació i diapausa (octubre-gener). El despertar de la diapausa comença en la franja que va des de finals de febrer a mitjans de maig.   

Cada reina fundadora, en sortir de la Diapausa, comença la construcció del que anomenem niu embrionari, ja que està sola fent totes les tasques, construcció, alimentació, postes d’ous, incubació.. el niu té forma i color semblant a un ou de gallina, i l’entrada sempre és per la part inferior. A la que comencen a néixer obreres (uns 48 dies), el passem a anomenar vesper primari. El vesper primari, és la mateixa construcció, però ja una mica més gran i així diferenciem el moment en que la reina ja disposa de descendència. 

Definició de Control integrat de Plagues al Web de Salut pública.
https://salutweb.gencat.cat/ca/ambits_actuacio/per_perfils/empreses_i_establiments/empreses_de_control_de_plagues/control_integrat_de_plagues/que_es/  

Cal destacar que les empreses de Sanitat ambiental, per defecte i professionalitat, ja treballem sempre sota el concepte de Control Integrat de Plagues, tot i que no s’especifiqui en factures o albarans. Amb Vespa velutina no és una excepció, i qualsevol actuació sempre es considerada des de la metodologia de control integrat. Ara bé les actuacions poden anar des d’una simple neutralització/retirada de vesper, a un pla molt elaborat que pot tenir diverses actuacions i metodologies al llarg de tot un cicle de Vespa velutina. 

El Control Integrat de Vespa velutina,  o també anomenat control integrat de Vespa asiàtica, n’és una conseqüència. Amb la peculiaritat de la capacitat d’expansió, alarma social generada, i considerant que  Vespa velutina, és una Espècie Exòtica Invasora (EEI).
Cal tenir present quin és l’objectiu, i quina normativa vigent, ens regula les actuacions, ja que això ens pot determinar l’aplicació o no  d’algunes metodologies. I que el principal motiu de la lluita integrada, o control integrat, és el de l’exclusió de la plaga, o mantenir-la dins un llindar de tolerància, en aquest cas, difícil de valorar.  Ja que ara per ara no sembla possible l’eradicació, però sí un cert control que, per assolir-lo implica fer un seguit d’actuacions tot l’any i no deixar-ho de fer mai. I aquí ens cal valorar moltes coses.
Un exemple clar de bones pràctiques en un pla/programa de control integrat de Vespa velutina, seria el de incorporar la utilització de la trampa Koldo, (segons l’exitós estudi del projecte ECOAPICOLA de la UdG), per a la defensa dels arnars, que estiguin a la zona on es farà el control.
Un exemple fora del concepte de control integrat,  de normativa,  que representa males pràctiques, i competència deslleial per l’empresa que ho practica, o per un concurs públic, és el de un mal ús de biocides i tractaments no dirigits, (no tenir control exacte del que passa amb el producte), o fer servir  metodologies no autoritzades. A dia d’avui, això succeeix amb el hacking o troians (tècnica que contempla la captura i alliberament de vespes infectades amb productes, encara que siguin fongs), tècnica que es fa servir (a Xile, Nova zelanda o Austràlia, entre d’altres) contra Vespula. Copiar aquesta metodologia, comporta molt de risc, i amb enceball alimentari encara més, ja que atrau per igual velutina que vespules, i no ens interessa perjudicar a les nostres vespes autòctones que ens controlen altres plagues i també pol·linitzen. 
Recordem que un fong entomopatògen, que s’utilitza amb la finalitat de neutralitzar o afectar a un insecte, passa a tenir la consideració de biocida, i per tant regulat per el Reglament UE 528/2012, o el Rd 830/2010 entre d’altres. 
La modalitat de troià, que es fa servir més amb Vespa velutina, és el trampeig mitjençant l’ esquer, aimentari a base de proteïnes o hidrats de carboni, contaminats amb fongs entomopatogens o altres, i que l’insecte en teoria portarà al vesper. Aquesta modalitat, és altament perjudicial per les vespes autòctones, (que les perjudica molt més que a la pròpia velutina a qui en teoria va dirigit), ja que les atrau per igual però els efectes son molt més mortífers, i per tant qui ho utilitza (de moment il·legalment) no li preocupa gaire la biodiversitat.

MAI DINS UN PROGRAMA DE CONTROL INTEGRAT DE VESPA ASIÀTICA O QUALSEVOL ALTRE CONTROL INTEGRAT, EL TRACTAMENT POT AFECTAR MÉS A ALTRES ESPÈCIES QUE A LA PRÒPIA ESPÈCIE DIANA MOTIU DE L’ACTUACIÓ.

Un programa complert de control, basat en el concepte de lluita integrada contra Vespa velutina, es pot adaptar a una finca determinada, un municipi o a nivell de país. 
És un procés, continuat i a llarg termini. Tenint present tots els aspectes sobre biologia de Vespa velutina, i sobretot del seu comportament. Avaluem l’històric d’afectació, el municipi i l’entorn d’aquest.
Un possible model de treball pot consistir, en en el que fem com a programa de control integrat des de l’any 2017.
Per una banda treballem l’eix de la formació/informació.
-Formació a personal de manteniment, gerències, policia municipal, protecció civil…
-Informació molt concreta dirigida a la població. En el nostre cas, ens ha ajudat a detectar vespers amagats, alguns gràcies a reconèixer la forma de vol de Vespa velutina prop del vesper.
-Ajudar a l’organigrama de funcionament d’alertes de l’ajuntament o finca. 
-Tot, acompanyat d’un pla de comunicació a la població o treballadors. (cartells, fulletons, xarxes socials, xerrades presencials)
-Servei de identificació d’insectes els 7 dies de la setmana.
-Creació de zones de pol·linitzadors, amb jocs i cartells identificatius. On fomentem l’observació i coneixement de les principals families de pol·linitzadors.

La tasca de control, pot consistir en:
-Canvis en la gestió/manteniment de parcs, jardins, zones amb vegetació molt transitades per la gent. 
-Proporcionar ajuts als apicultors de la zona a implementar musells, arpes i mes recentment trampes koldo. (mirar projecte ECOAPICOLA)
-Revisar que no tinguem arnars abandonats prop del municipi, i si es detecten retirar-los. Monitoritzar l’entorn.
-Treballar amb nius embrionaris o vespers primaris en llocs de no risc i fer-los servir d’esquer, fins al moment que es determini la neutralització/retirada.
-Monitoratge de primavera per a reines fundadores, que han sortit de la diapausa.
-Monitoratge amb proteïnes animals per a obreres que necessiten alimentar les larves, (intent de reducció de població dels vespers). Sol ser poc eficient en vespers eusocials. Entre d’altres informacions, ens falten dades de la relació mida del vesper secundari i quantitat de reines que pot generar.
-Monitoratge de captura de futures reines fecundades, abans de la diapausa.
-Jornades de participació ciutadana, per cercar vespers. Utilitzant tècniques manuals i que poden donar bon resultat.
-Els monitoratges, obliguen a una avaluació continua trampa per trampa de les possibles captures d’altres insectes, per poder fer canvis en el mateix a fi de reduir l’impacte en captures no desitjades.
-Cerca activa de vespers. (ajuda a detectar-los abans de que comencin a alliberar les futures reines).
-Retirada o neutralització de vespers. Segons situació-risc i avaluació del tècnic. Nnius embrionaris/vespers primaris, i vespers secundaris.
-Gestió de trucades per albiraments de velutines en vol, en jardins, cases particulars, espais públics…
Tot plegat utilitzant les tècniques i productes que ens permet la normativa vigent, i sempre prioritzant  l’estratègia mes adequada, seguint els principis d’un Control Integrat de Plagues. En cas d’utilització de biocides, seran utilitzats de manera racional, i sense causar perill per al medi, les persones i/o els animals. S’empraran els productes menys perillosos amb la tècnica d’aplicació que comporti un menor risc. Sempre s’usarà la mínima quantitat de producte, la que asseguri els màxims llindars de seguretat.
Els tractaments amb biocides han de ser sempre dirigits, per tenir total control dels mateixos siguin químics o fongs.

El primer pla de control integrat de Vespa asiàtica el vàrem engegar el 2017 i aquest 2023 encara té continuïtat. Amb el que ja ens permet tenir un històric de resultats de 6 anys en una mateixa zona. 

Antoni Armengol Gener del 2023

Vespa velutina es un insecte EUSOCIAL, això vol dir que un vesper té una forma de vida col·lectiva, (com els insectes SOCIALS, per exemple les “abelles de la mel”), però a diferència d’aquestes, el vesper de Vespa velutina, te un cicle anual. Això vol dir naixement i mort de la reina en uns 12 mesos, aquesta morirà amb la resta de la colònia (excepte les futures reines que l’abandonen per fer la diapausa).

La connexió amb la colònia del següent any la fa un sol individu, i en un nou emplaçament. El farà una futura reina fundadora, que abans del final de cicle del vesper on ha nascut, l’ha abandonat per  iniciar la diapausa, fins entrada la primavera.

Aquets vespers disposen de castes reproductives i castes que no ho son. Les femelles fan les tasques d’alimentació de les larves, de vigilància i de construcció del vesper. La funció dels mascles es fecundar les futures reines.

L’alimentació de la reina des del moment en que es tanca dins el vesper, la fa mitjançant trofal·laxi amb les larves i altres obreres.

El moment que la reina deixa de fer posta d’ous pot marcar el fi de cicle de la colònia.

La reina pot tenir una vida de uns 10 mesos, un cop surt de la diapausa,  una obrera o un mascle uns 35 dies.

Les vespes igual que altres desinsectacions, o les desratitzacions son un tema de sanitat ambiental, i Vespa velutina,  al ser exòtica invasora té una regulació addicional, i tant per la manipulació, tinença, o tractament cal tenir l’autorització de l’administració amb competències en espècies exòtiques invasores. Els treballs per a tercers en aquest sentit tenen una regulació determinada i l’ús de biocides es normativa internacional. 
Cada producte a l’etiquetatge en posa l’ús, a les espècies a que va destinat, l’àmbit on es pot aplicar i qui el pot aplicar, així com les classificacions de perillositat, tot plegat  requereixen de formacions i capacitacions específiques. 
Cada vegada aquestes son més restrictives a fi sobretot de protegir el medi ambient.  Amb Vespa velutina fins i tot alguns organismes oficials se l’estan saltant, cosa que pot comportar greus danys ambientals, ja que s’ha detectat un ús indiscriminat  de biocides no autoritzats en el medi ambient. 
Aquestes mateixes institucions estan posant en perill a persones que, algunes amb bona fe, i poc coneixement del tema fan una tasca que no els pertoca. Saltant-se normatives internacionals de protecció al medi. Al ser administracions  crea una falsa sensació de seguretat a les persones voluntàries que fan les aplicacions, (els podria comportar problemes legals). I tot per la incompetència de qui els facilita el biocides i els EPI’S. Així aquestes administracions  tapen o maquillen la seva incompetència en la gestió de Vespa velutina.

A continuació deixem l’enllaç a les principals normatives que regulen el sector. 

Reglament (UE) Nº528/2012 relatiu a la comercialització i l’ús dels biocides
https://www.boe.es/doue/2012/167/L00001-00123.pdf

Reglament (UE)  Nº1143/2014 sobre la prevenció y la gestió de la introducció i propagació d’espècies exòtiques invasores
https://www.boe.es/doue/2014/317/L00035-00055.pdf

Real Decret 830/2010 que estableix la normativa reguladora de la capacitació per a realitzar tractaments biocides
https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2010-11157

UNE EN 16636 Serveis de gestió de control de plagues. Requisits y competències
https://www.une.org/encuentra-tu-norma/busca-tu-norma/norma?c=N0055762

Protocol de la generalitat. Protocol d’actuacions i seguiment de la vespa asiàtica
https://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/especies_exotiques_medinatural/llista_sp_catalogades/artropodes/doc_enll/Protocol-dactuacions-i-de-seguiment.-Vespa-velutina.pdf

Fals. Sí que estan autoritzats. La Generalitat al seu últim protocol (2022) autoritza explícitament als apicultors a posar trampes de captura, a les explotacions apícoles, com a mètode de defensa.
El que si que seria important, es comunicar lloc i captures, tant de Vespa velutina com de tot el que es capturi. 
Sí que la Generalitat desaconsella fer trampeig massivament per qualsevol persona o entitat. 

NO. Vespa velutina no pot reaprofitar un vesper.
Un cop finalitzat el cicle anual, queda abandonat. El vesper sense manteniment de les vespes, les condicions de temperatura i humitat de l’interior canvien, i sobretot als meconis de les cel·les s’hi generen uns fongs entomo patògens que fan inviable la reutilització del vesper per a una nova reina.
Aquests mateixos fongs els hem fet servir per mirar de fer lluita biològica contra  Vespa velutina, però la falta de finançament ha fet que no pugui assumir mes temps aquestes proves, fins a tenir que deixar-ho.

Primer de tot, un troià ben fet de ben segur que funciona, ni que sigui parcialment, però perillosament en dos sentits.
        De fet fa dècades que s’utilitzen a altres continents, per lluitar contra la nostra Vespula germànica o Vespula vulgaris, (que hem exportat) i que allà estan catalogades d’espècies invasores, per la magnitud dels danys que causen. Amb Vespa velutina, tenim un problema semblant, però amb unes quantes diferències amb més i millors solucions aplicables, que al de lluitar-hi fent troians.  I hem d’ajustar-nos a la normativa vigent, com reglaments UE , Reials Decrets RD i norme UNE que regulen molt clarament l’ús dels productes, i capacitació per a l’ús, i no tenim un sol producte que estigui autoritzat per a fer  troians.

       Si el motiu es defensar les abelles de la mel, tenim mètodes que amb les  densitats de vespers com les de Catalunya i ben combinats funcionen molt bé. Així ho han demostrat en un estudi, Núria Roura i Josep Maria Bas, de la UdG, amb el projecte ECOAPICOLA. Alguns d’aquests mètodes utilitzen la mida de V. Velutina per capturar-les i que quedin atrapades,  com l’abella és molt més petita, no queda afectada ja que pot sortir-ne ( trampa Koldo , Musells i arpes).  Aquesta casuística no es produeix amb Vespula germànica o Vespula vulgaris, ja que la seva mida no permet fer trampes que les abelles passin i les vespes no.  Per tant als paisos que lluiten contra Vespula, malauradament no poden fer servir cap d’aquestes trampes mecàniques.  Els apicultors, prop dels arnars, tenim un altre problema, que son les contaminacions creuades, i el producte pot tenir un retorn als arnars, com ja ha succeït, per tant no podem fer servir biocides, sense risc de contaminació.

      Un altre motiu es que als països que lluiten contra Vespula germanica o Vespula vulgaris, son els vespers hivernals.  Passa que molts vespers no fan cap pausa ni queden abandonats. Passen de tenir una reina a desenes o centenars, amb el que el creixement exponencial és enorme i els atacs i danys als arnars son molt alts durant tot l’any!. Per tant tenen dos problemes que no tenim amb Vespa velutina. El primer, la mida de les Vespules no els permet fer servir el musell, la trampa koldo o les arpes electriques. I el segon els vespers hivernals que mantenen una gran activitat tot l’any. Amb Vespa velutina el gran problema és un pic de uns tres mesos.  Respecte a vespers hivernals de V. germanica a Espanya ja n’hem pogut observar quatre.

         De troians se’n poden fer de moltes maneres, per exemple, amb hidrats de carboni,  impregnant la vespa,  o fent que agafi proteïna contaminada. Sigui quina sigui la metodologia utilitzada s’ha de tenir clar que de moment, és un mètode il·legal per molts motius. No tenim cap producte al mercat que especifiqui que es pot utilitzar amb aquesta finalitat, per el que si impregnem una vespa i que marxi volant, manipulem un producte, posant un atraient o barrejant-lo amb proteïna sigui animal o vegetal, passa a ser una manipulació indeguda no autoritzada,  i pot tenir conseqüències.
Atenció però sobretot els troians fets amb proteïna animal.  Està demostrat que son molt perjudicials per les vespes autòctones, tant necessàries en les nostres xarxes tròfiques. Per tant qui en faci ús demostra molt poca sensibilitat per la biodiversitat, i pot generar descens de les nostres vespes, pol·linitzadores i controladores de plagues. També s’ha de tenir present la responsabilitat individual, en actuacions fora de legalitats. 

      Un altra aspecte molt important, és que mentre es fan aquestes males pràctiques, es perd temps i recursos en millorar sistemes que siguin respectuosos amb la biodiversitat, les pròpies abelles, i la mel que produeixen.

     Altres països com Pakistàn, Hongria, Egipte, Iraq.. fa anys estan intentant, sigui contra Vespa orientalis, Vespa tropica o Vespa velutina fer troians sense resultats  satisfactoris.

       També als troians hi ha qui els  anomena de moltes maneres a fi de dissimular la pràctica o camuflar-ho deliberadament. Entre els mes ingeniosos tenim el de control remot dels vespers, Control de força de les colònies, Trampeig mitjençant un esquer específic a base d’alimentació amb productes entomopatogens. Trampeig mitjençant un esquer especific, combinat amb la tècnica de captura i alliberament d’organismes infectats amb productes entomopatogens.

NOTES: Abans d’utilitzar un producte biocida, (destinat a neutralitzar/matar, insectes) cal llegir l’etiqueta del producte, fitxa de seguretat i registre, ja que allà ens especifiquen  quin ús podem donar-li.

Aquesta resposta ha estat redactada segons normativa vigent el 02/2023

Aquesta era una reclamació que va sortir en una Jornada PATT sobre Vespa velutina el 04/02/2023 a la UAB. Una reclamació que demostra un gran desconeixement, sobre els productes, els seus efectes al medi i normativa, per part del ponent que la feia.  Entre ells, productes per formigues o paneroles (sols per interiors), i especialment el fipronil, el producte més utilitzat per fer troians, és un dels productes que mes ha perjudicat al medi ambient i concretament a l’abella de la mel, nombrosos estudis científics han avalat que es retiri de molts països. 

S’ha demostrat com gossos que porten la pipeta i es banyen en un riu, han perjudicat la fauna aquàtica, així com insectes voladors que van a recollir aigua com les abelles, a banda de larves de certs insectes, i també els amfibis que hi entren en contacte. Es per això que també tenim països que han prohibit aquestes pipetes. Es necessita molt poca quantitat per liquidar milers d’abelles de la mel.

NOTES: Abans d’utilitzar un producte biocida, (destinat a neutralitzar/matar, insectes) cal llegir l’etiqueta del producte, fitxa de seguretat i registre, ja que allà ens especifiquen  quin ús podem donar-li.

Aquesta resposta ha estat redactada segons normativa vigent el 02/2023

FALS. Cada vesper porta un ritme diferent, alguns vespers ja no tenen activitat al novembre, una gran part moren al desembre i una petita part mantenen activitat fins a finals de gener.
Abans de prendre una decisió es important que una empresa especialitzada certifiqui si té activitat o no.
O quin tipus d’activitat residual pot quedar, sobretot si encara disposa de futures reines.
De moment el vesper que hem vist que ha mantingut activitat mes entrat l’any, ha estat un que hem eliminat  a finals de març del 2023, al Pont d’Armentera, i farem una entrada per parlar sols d’aquest vesper. No cal fer-ne alarma ni sensacionalisme, ni vol dir res en especial que segons quina premsa ja en trauria conclusions esbiaixades.

El principal depredador de vespers actius que tenim és l’Aligot vesper, que depreda els vespers i s’emporta els pisos de cria per alimentar els seus polls.
Mamífers com el teixó també destrossen els vespers de velutina que es fan al terra o en soques d’arbres. Un altra mamífer, la Marta també ho fa amb els vespers dels arbres. 
Tenim ocells com la Mallerenga carbonera, la Garsa, el Pica-soques blau.. que un cop els vespers no tenen activitat d’obreres, entren i es mengen les larves i pupes que hi queden vives. 
L’Abellerol, Ha estat una de les observacions més impressionants que he presenciat. Al 2017 prop d’apiaris de Sant Celoni he pogut observar com prefereix caçar Vespa velutina, en comptes d’abelles, fins al punt que mentre l’abellerol està per la zona, desapareix l’activitat de velutina a les caixes d’abelles mel·líferes.
Fora de llocs de nidificació, sembla que sí, però en apiaris propers a espais de nidificació de l’abellerol,  es convertirà en un aliat?.

TOTALMENT FALS.  Bivoltí, és l’animal que completa dos cicles biològics en un any. Vespa velutina, en un any, sols completa un únic cicle biològic.
Alguns “experts” confonen al parlar, amb que V. velutina  pot fer un vesper primari i posteriorment un secundari. Així anomenen al vesper primari com a “cicle primari” i al vesper secundari com a “cicle secundari”, aquesta associació d’idees, és totalment falsa. EL cicle i el nombre de vespers que pot fer durant aquest cicle, son coses completament diferents.
El cicle de Vespa velutina és anual, i dins d’aquest cicle sol fer (no sempre), un trasllat del vesper primari al definitiu secundari.

Un cicle bivoltí seria aquell en que dins un any natural neix una reina, completa el cicle de vespers, genera descendència i es mor. Aquesta descendència comença un nou cicle, amb la construcció de nous vespers, genera una descendència i es mor. Això son dos cicles en un any i llavors seria un insecte Bivoltí.

Actualització 14/04/2023
En una jornada de Vespa velutina feta el passat 13/04 a l’hotel Granollers, el mateix expert, feia de ponent, afirmava que certament Vespa velutina es bivoltina i ho argumenta dient que: el cicle primari es quan sols tenim reina i obreres,  i quan ja disposen de mascles l’anomena cicle secundari. Afirmació totalment falsa i que crea molta desinformació. 

Aquest expert argumenta que quan hi ha un cadàver de Vespa velutina dins el vesper les obreres la marquen amb una feromona anomenada “Death Clean” per a que sigui netejada i expulsada del vesper.
No tenim article científic, ni publicació que anomeni aquesta feromona per enlloc. Sembla més una estratègia de donar-se notorietat, més que altra cosa.
Gener del 2023

FALS. Les obreres de Vespa velutina, transporten el material de construcció (cel·lulosa triturada formant una bola) agafat entre les mandíbules i els palps. 

De fet l’afirmació era feta en castellà i l’expert es referia a “BUCHE” que en català s’anomena “PAP”. Paraula que en català podria crear confusió amb “PALP” “PALPO”en castellà.

Sí. Tot i que per els detectats, en percentatges molt inferiors a les frondoses. També hem de tenir present que com que no perden la fulla, (i en solen tenir bastanta densitat), els vespers són més difícils de detectar que en arbres caducifolis.

Sí. Sobretot en fase de niu embrionari. Les reines fundadores que encara fan totes les tasques del vesper (ja que encara no tenen obreres).
En aquest punt poden lluitar per un niu i usurpar-lo a un altra reina. Així eliminen competència a la mateixa zona i asseguren mes recursos per a elles. En aquest sentit al bloc tenim una entrada d’algun niu embrionari amb reines mortes al seu interior.
Aquest és un dels motius per els que en llocs de confiança, i persones disposades a fer-ne vigilància, podem fer servir nius embrionaris per capturar/eliminar altres reines, i a vegades amb bons resultats. Un dels factors mes determinants perquè això succeeixi, és la densitat de vespers de la zona.

Deixo enllaç a un video de Vespa basalis, i enllaç a una entrada del blog que demostra la depredació entre reines vist al Baix Montseny. 
Vídeo sobre Vespa basalis:
https://m.baidu.com/vsearch/xsppage?pd=video_page&atn=vertical&dsp=iphone&resource_id=5021&from_sf=1&title=_%E5%B0%8F%E8%A7%86%E9%A2%91&top=%7B%22sfhs%22%3A1%2C%22_hold%22%3A2%7D&alr=1&xsp_key=nid&nids=5152366175627768039&nid=5152366175627768039&xsp_from=rec&fr0=C&ms=1&frsrcid=4660

Competència intraespecífica en Vespa velutina

FALS. Hi ha una empresa de Galícia, que explica que després del vesper secundari, construeixen un terciari i d’aquest un altra que anomenen degeneratiu on la reina anirà a morir, això és totalment fals.
La fase del vesper comença amb el niu embrionari. Aquesta fase dura quasi un parell de mesos, des que la reina fundadora surt de la diapausa i està sola, construint el niu i alimentant les primeres larves. Aquest niu embrionari el construeix en espais molt protegits de l’aire, l’aigua i depredadors, mai a les capçades dels arbres. Amb el naixement de les primeres obreres, aquest niu embrionari el passem a nomenar vesper primari. Es tracta de la mateixa construcció, simplement diferenciem el moment en que  la reina està sola al que ja disposa d’obreres.
Quan aquest vesper primari ja disposa de varis centenars d’obreres, si l’espai on està no és bo per créixer exponencialment, el vesper farà un trasllat a un espai on sigui més fàcil. Llavors les obreres comencen la construcció del definitiu vesper secundari.
A l’inici del vesper secundari, i durant un període de varies setmanes tindrem activitat de vespes tant al primari com al secundari. Això és degut a que les vespes no abandonaran completament el primari mentre quedin larves per alimentar i vespes per néixer.. En poques setmanes el vesper primari queda vuit i tot el vesper completarà el cicle en el vesper secundari.

Us deixem  enllaç a unes làmines divulgatives i molt interessants de la Diputació de Girona, fetes amb il·lustracions de Toni Llobet i amb la col·laboració d’experts com Leopoldo Castro, Narcís vicens, Luis Oscar Aguado o Quentin Rome.
https://www.ddgi.cat/web/recursos/document/8476/8698/La_vespa_asiatica__cicle_biologic_de_la_vespa_asiatica.pdf
Enllaç a la pàgina principal de les làmines.
https://www.ddgi.cat/web/servei/5660/lamines-divulgatives-sobre-la-vespa-asiatica

De moment sembla ser que es quedarà, i cal recordar que per si sola segurament no hauria vingut mai. No ha vingut, l’hem portat i és un dels molts problemes que ha generat i seguirà generant la globalització. 
O fem un canvi radical en el tema de consum o això ja no té aturador i exponencialment en pocs anys l’ésser humà anirà afegint nous problemes, sense solucionar-ne cap.
Actualment a la península Ibèrica a banda de Vespa velutina, ja tenim també a Vespa orientalis,  Vespa bicolor, Polistes major
https://vespavelutina.controldeplagues.cat/vespa-orientalis/

Per fer-nos una idea de la dimensió del problema per tal d’eradicar-la del continent Europeu, hem de pensar en que tota l’expansió que ha experimentat des del 2004 és descendència d’una sola reina.
Enllaç a l’estudi científic:  https://jhr.pensoft.net/article/91209/
Cita:  Dillane E, Hayden R, O’Hanlon A, Butler F, Harrison S (2022) The first recorded occurrence of the
Asian hornet (Vespa velutina) in Ireland, genetic evidence for a continued single invasion across Europe. Journal of
Hymenoptera Research 93: 131–138. https://doi.org/10.3897/jhr.93.91209

Novembre del 2022

FALS. Vespa velutina vers les persones, és un dels vespons mes tranquils o possiblement el més tranquil, que tenim a casa nostra. 
Les persones que han rebut picades, majoritàriament ha estat perquè d’alguna manera han contactat amb el vesper,  llavors elles el surten a defensar com qualsevol vespa/abella social o eusocial.
En la majoria dels casos que ha mort algú, han estat persones al·lèrgiques. Ja que una sola picada d’abella o vespa, els pot generar una reacció anafilàctica.
Tanmateix, la premsa sols es fa ressò de les picades per Vespa velutina, (mai de les d’abella, o altres vespes), i  sempre fa servir un llenguatge molt agresiu...La vespa assessina, la avispa asesina de voracidad caníval.. . Així la premsa crea una sensació d’inseguretat , i ens trobem que moltes persones en observar una sola vespa ja s’alarmen, es fan actuacions desafortunades i es generen trucades innecessàries a serveis d’emergències o a empreses.
Vespa velutina si està cercant sucres, aigua, material de construcció, mai, però mai ens picarà, a no ser que l’atrapem amb la mà.

Per tant si en veiem moltes per exemple en una eura, sols tenim que verificar que no tinguem el vesper amagat dins, si no és així per més velutines que tinguem, si no les molestem molt, mai ens picaran. Si decidim tallar la flor de l’eura perquè no ens vinguin, perjudicarem molt mes, altres abelles socials o solitàries, papallones, dipters, vespes autòctones, (que no tenen tanta capacitat de vol ni de cercar aliment), que a Vespa velutina.

Si detecteu vespes que entren i surten de vegetació, marcant una línia clara d’entrada i sortida en un punt determinat, no us hi acosteu, pot haver-hi un vesper amagat. Davant de qualsevol dubte un professional especialitzat, us pot verificar si hi teniu el vesper o no.

FALS. En aquest sentit hem fet un estudi que tenim penjat al blog i recomanem llegir-lo sencer (enllaç al final de la resposta). El resultat final es molt inferior.
No podem fer el càlcul amb la capacitat de matar, si no amb la capacitat d menjar de cada larva. Ja que si les larves no mengen, les obreres no cacen perquè no fan rebost.
A banda de que   les vespes no es passen el dia caçant, reparteixen les hores en diferents tasques com recollir material de construcció i ampliar el vesper, preparar el menjar i alimentar les larves, vigilància del vesper, anar a per aigua, cercar proteïna animal. 
I una cosa molt important, Vespa velutina no fa rebost i per tant sols cacen si les larves en tenen necessitat.
Vespa velutina a camp obert, no és un caçador molt àgil, per aquest motiu, es centra molt en els arnars d’abelles de la mel, i representa un greu problema per als apicultors. 
Amb un bon  maneig dels arnars a primavera i estiu, i si s’ha gestionat bé la vacunació contra varroa, es poden tenir arnes més fortes i que es poden defensar millor de Vespa velutina.

150 dies amb la Vespa velutina

La resposta la tenim al Reglament UE 528/2012  on a l’article 3.1 defineix biocida com:

Artículo 3 Definiciones

1. A efectos del presente Reglamento, se entenderá por: a) «biocida»:

— toda sustancia o mezcla, en la forma en que se suministra al usuario, que esté compuesto por, o genere, una o más sustancias activas, con la finalidad de destruir, contrarrestar o neutralizar cualquier organismo nocivo, o de impedir su acción o ejercer sobre él un efecto de control de otro tipo, por cualquier medio que no sea una mera acción física o mecánica,

— toda sustancia o mezcla generada a partir de sustancias o mezclas distinta de las contempladas en el primer guión, destinada a ser utilizada con la intención de destruir, contrarrestar o neutralizar cualquier organismo nocivo, o de impedir su acción o ejercer sobre él un efecto de control de otro tipo, por cualquier medio que no sea una mera acción física o mecánica. Un artículo tratado que tenga una función biocida primaria se considerará un biocida;

Enllaç al document:
https://www.boe.es/doue/2012/167/L00001-00123.pdf

FALS.  Vespa velutina no escup, en tot cas en moments d’estrès si el vesper és atacat, pot projectar gotes de verí per l’agulló.

FALS.  Un dels motius per entendre que això és fals, és que Vespa velutina no fa rebost de menjar, sols caça el que es poden menjar les larves, si aquesta xifra fos veritat voldria dir (segons dades que corren per internet), que  una larva en el seu cicle de 16 dies, abans de pupar, tindria que ingerir mínim l’equivalent a més 500 tòrax d’abella de la mel.  
Aquesta dada respon a algú que la va escampar fruit d’intentar que se li faci cas o fer sensacionalisme,  i així encara generen  més situació de fracàs. Al final amb aquestes informacions ens anem marcant “auto gols”, que lluny d’ajudar al control el que fan és ajudar a l’expansió ja que es fan moltes actuacions desafortunades.
Per sortir de dubtes en vàrem fer un estudi que expliquem aquí.
https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2019/04/27/150-dies-amb-la-vespa-velutina/

No. Vespa velutina sols vola de dia, i per la nit es queden a l’interior del vesper. Sols en les nits mes caloroses d’estiu podem observar vespes descansant a la superfície exterior del vesper, però sense volar.
Aquest és el motiu per el que sempre que fem una retirada de un vesper, la fem de nit. Així no ens deixem vespes fora. Tot i que esporàdicament en vespers amb fonts d’alimentació llunyanes, pot donar-se que sobretot  algunes obreres se’ls faci de nit abans de tornar al vesper, llavors poden quedar-se tota la nit fora, i tornar de matinada amb l’albada.

El vesper depèn d’una sola reina que té un cicle de màxim un any de vida. Principalment, poden passar diverses coses que poden suposar el principi del final del vesper.
Primer hem de pensar que les futures reines de Vespa velutina, fan la Diapausa. Com que unes la comencen mes aviat que d’altres, i el final de la Diapausa no obeeix a una millora de les condicions climàtiques, sinó que tot i no fer fred necessiten el seu temps fins a completar-la. Per tant podem tenir  noves reines que surten d’aquest estat al febrer i d’altres a l’abril. Aquesta casuística ja ens indica que si no hi ha res d’estrany, uns vespers s’allargaran més en el temps que d’altres.

Després tenim aquests altres factors que poden adelantar el declivi del nou vesper:
Un és que la reina deixa de fer postes d’ous, o bé fa postes però, ja  no son postes d’ous fecundats. En el primer cas en el vesper ningú més pot fer postes d’ous fecundats i en el segon, es que d’aquestes postes sols naixeran mascles, així doncs, el vesper anirà minvant fins a extingir-se en poques setmanes.

Un altra situació, és que per diversos motius, la reina mori prematurament, i això ho hem vist algunes vegades,  llavors el vesper pot quedar ja sense activitat en qualsevol moment del cicle, i de l’any en curs. I d’altres hem vist com la reina ha aguantat fent postes fins entrat el desembre, amb el que el vesper ha mantingut certa activitat fins entrat el febrer.

En algunes ocasions aquestes casuístiques es produeixen fins i tot en el niu embrionari, o vesper primari, i algunes vegades en el trasllat de vesper primari a secundari, comportant el final del cicle d’aquell vesper a l’estiu.

Per tant tenim un ventall de situacions molt gran. Tinc un cas excepcional, d’un vesper que he retirat al Pont d’Armentera a finals de Març del 2023 i que encara mantenia una població important de vespes, larves i pupes per néixer. Un cas atípic i excepcional.

Suposo obeeix més a una estratègia de fer sensacionalisme, de cridar l’atenció, però que genera desinformació. Les obreres tot i que les veiem caçant abelles, o tallant un tros de carn o d’un peix mort, no mengen proteïna animal. Aquesta, les obreres, l’han d’aconseguir  per alimentar les larves, igual que per exemple Vespula germànica o Vespula Austríaca entre d’altres.
https://es.wikipedia.org/wiki/Vespula_germanica 
Per tant si li diem vespa carnissera, ho tenim que dir a totes les altres “vespes” eusocials. A vegades amb les notícies es busca el titular, i això crea confusió, més que ajudar, a entendre-la millor.

Sí. De fet ho ha fet sempre!. Possiblement  dins del gènere Vespa, Vespa velutina nigrithorax, pot ser la que fa els vespers en més diversitat d’espais. El que estem veient, en el seguiment que fem al Baix Montseny, és que els anys amb més calor i poca pluja, s’incrementa els vespers fets a sota terra o en rabasses d’arbres. Així com també en construccions humanes.
https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2019/08/12/nius-de-vespa-velutina-al-terra/
En aquest sentit,  recomanem seguir les entrades del blog del Baix Montseny, on cada any fem el resum anual dels vespers.

No és del tot cert.  Vespa velutina  té un cicle anual. No es tant sols l’arribada del fred el que marca la fi del vesper, tot i que aquesta coincideix amb el declivi del mateix. Cada vesper porta un ritme diferent, alguns vespers ja no tenen activitat al novembre, una gran part moren al desembre i una petita part mantenen activitat fins a finals de gener. De moment el vesper més longeu que hem despenjat, ha estat al pont d’Armentera el dia 25/03/2023 i encara amb força activitat en tots els seus estadis, amb ous, larves, pupes, obreres i mascles.
El que marca la fi del vesper, es quan la reina deixa de fer postes d’ous fecundats o quan es mor la reina. Aquestes poden tenir un cicle de vida aproximadament d’un any des que neixen, fan la diapausa i es moren. 

Una manera d’amagar que fas troians, és anomenar-los de manera diferent aquí tenim alguns dels més ingeniosos.
Tot i que la Generalitat de Catalunya al protocol de Vespa velutina, recorda que aquesta pràctica està explícitament prohibida, alguns ajuntaments mol mal assessorats ho han posat en concursos públics com per exemple el 2023 tenim l’Ajuntament de Salt, el de Girona o el de Sant Sadurní d’Anoia, i altres ajuntaments més petits que ho practiquen. 
-Control remot de vespers.
-Control remot de colònies de vespes.
-Neutralització remota de nius de vespa asiàtica… (Aquest el fa servir el govern d’Astúries quan fomenta il·legalment els troians)
-Control de força dels vespers.
-Control de força de les colònies.
-Trampeig/monitoratge mitjançant un esquer específic a base d’alimentació amb productes entomopatogens.
-Trampeig/monitoratge mitjançant un esquer específic, combinat amb la tècnica de captura i alliberament d’organismes infectats amb productes entomopatogens.
-Trampeo “curativo”, o cebaderos.

També tenim qui s’aprofita de la desinformació de la gent i ha fet invents per fer troians, tenim el método z o zero velutina (invent que sols hi guanya el que el ven),  i que a les instruccions recomanen fer servir qualsevol producte que contingui fipronil!!!! productes que s’estan retirant de tot Europa per els danys que causen al  medi.

Ja ho hem dit moltes vegades, tenim un mètode de treball excel·lent com el projecte ECOAPICOLA, i tenim el desastre ambiental dels troians que a més fa dècades que es fan en altres països, i no els ha servit de gaire, per causar danys si. I què fem? doncs copiar lo dels troians i no fer cas a la professionalització del sector. 

Recordar que abans d’utilitzar qualsevol biocida i tècnica de control per alliberar-lo al medi, cal consultar la normativa vigent, ja que tot sovint es va adaptant.

Malauradament les abelles tenen molts i diversos problemes.
Vespa velutina, s’ha convertit en un gran problema, però possiblement serà dels més defensables, per exemple gràcies a trampes com la ideada per Koldo Belasko, i instal·lada segons el projecte ECOAPICOLA de la UdG, o els musells i les arpes elèctriques. 
Creiem que el gran problema és el canvi climàtic, amb estius més calorosos i secs, amb canvis a les floracions que perjudiquen molt a l’abella mel·lifera, i encara més a altres pol·linitzadors. També tenim el greu problema de la Varroa, que junt amb altres malalties associades (per la dificultat de fer un tractament que funcioni bé), provoquen gran mortaldat, o debiliten molt les caixes.
En quant a la trampa Koldo i la Varroa, el grup de recerca de Biología animal de la UdG, ha fet una gran tasca demostrant que amb la trampa koldo, les abelles no deixen de treballar,  quin efecte tenen les diferents vacunes contra la varroa, i quan és millor aplicar-la.  
Altes temperatures i Varroa son devastadores per al rendiment de les abelles, ja que minva molt la població de les arnes, llavors Vespa velutina té mes fàcil la depredació si les arnes s’han debilitat durant la primavera-estiu, i no es posen mesures de defensa als arnars.

A continuació deixo enllaç a diversos estudis mencionats.

Estaría molt bé una implementació massiva als abellars d’aquestes trampes. I que el departament d’agricultura n’agafi el lideratge, ajudant tant tècnicament com econòmicament als apicultors.

Projecte ECOAPÍCOLA   
J.M. Bas i Núria Roura, UNIVERSITAT DE GIRONA
Kilian Sampol, APICULTOR
Jordi Artola, DORCUS, observatori dels invertebrats

Enllaços als treballs
Control de la vespa asiàtica en arnars: millores i alternatives
Assajos pel maneig i gestió de la varroasi: metodologia i protocol per avaluar l’eficàcia dels tractaments

Núria Roura-Pascual, Fermí Garriga, Jordi Artola i Josep M. Bas Lay
VelutinaAlert: desenvolupament d’una aplicació mòbil per a apicultors

Antoni Armengol i Coll. Febrer del   2023

FALS. Aquesta afirmació per si sola i amb sentit comú cau per el seu propi pes. Una reina, després de la diapausa com a mínim pot trigar uns 20 dies a poder alimentar-se per trofal·laxi amb la primera larva de la primera posta del niu embrionari.   

De moment, no podem dir quants dies pot viure una reina, sense ajut de les larves. En el moment d’escriure aquestes línies, tenim dues reines en captivitat, a les que no els deixem que els ous evolucionin. Una ja porta 60 dies justos sense cap mena d’alimentació que no sigui nèctar o mel. 
Sant Celoni a 11/05/2023

FALS. És poc coneixement de la biología de Vespa velutina. Simplement és el seu cicle de vida, com altres insectes amb una vida molt curta.
Els vespers que tenim per al seu estudi, viuen entre 35-39 dies, alimentades amb nèctars, mel i per trofal·laxi amb les obreres, i no  tenen cap desgast a les ales. 

FALS. Aprofitant les xerrades sobre Vespa velutina algún expert que li agrada fer sensacionalisme, pot ser que expliqui que Polistes major, espècie exòtica localitzada fa anys a Oviedo és la “avispa mata caballos”. El nom que se li diu popularment al seu lloc d’origen és ” avispa de caballo”, https://mapadeavispas.com/informacion-avispas-exoticas/ 
La “avispa mata caballos” https://www.ecoregistros.org/ficha/Pepsis-sp.  es refereix a Pepsis sp. que ocupen el segon lloc en rànquing de picades més doloroses segons l’index de dolor de Schmidt tant sols per darrera de la formiga bala, que ocupa el primer lloc.

Control de força de la colònia, malauradament, és una manera d’anomenar els troians, una manera de camuflar la paraula troià dins un concurs públic, ja que legalment avui en dia no es poden fer i el protocol de la Generalitat del 2023 en recorda la seva prohibició. De fet sols una empresa de Catalunya utilitza aquesta frase/metodología no autoritzada a dia d’avui.

Gener 2024

Es tracta d’un llenguatge per anomenar els troians. On es posa un esquer alimentari que atrau a Vespa velutina (malauradament a altres vespes), i aquest esquer està contaminat amb fongs entomopatogens.

El que tota la vida ha estat un troià amb esquer alimentari.

Es tracta d’un altra manera ingeniosa de no dir la paraula troià. És a dir que la vespa marxa volant amb un atraient alimentari contaminat o amb el biocida impregnat al seu cos. El problema que mai sabem quantes arriben al vesper i les que no a on van a parar. Mètode que a dia d’avui (gener del 2023) està prohibit, fins i tot el protocol de la generalitat ho recorda explícitament.

En proves de monitoratge que hem fet, a banda dels atraients, hem mirat de posar trampes amb un sol color, i sempre ens ha donat millors captures la trampa pintada de groc.
Per altra banda el color vermell o el llum vermell no els atrau gaire, i és per aquest motiu que els vestits de seguretat que portem son de color vermell.
Tanmateix per treballar de nit  portem llanternes que fan la llum de color vermell.

Parlant de nit, el que els atrau molt és la llum blanca, per tant si estem tractant un vesper i tenim un llum blanc obert, moltes aniràn cap allà.