Mirem que està passant amb els nius/vespers de Vespa velutina al terra.
I es que a data del 30 de Juliol, ja portem 38 nius, tres més que l’any passat. Una dada molt semblant. Però hi ha vàries diferències importants. La primera, es que en general, aquest any els vespers, son més petits de mida. Tot i que l’hivern va ser molt suau, i va fer que, moltes reines varen deixar la diapausa el mes de febrer. I això ens feia pensar en una campanya molt dura, tant en nombre de vespers, com de la mida que podien agafar, al començar tant aviat.
Però de moment no està sent així. I un dels factors, podrien ser aquestes dues onades de calor. Que ha fet que veiem nius embrionaris i vespers primaris morts per xoc tèrmic. D’altra banda, segurament molts nius/vespers, han hagut de dedicar mes temps a la ventilació per la pujada de temperatures. En conseqüència, han dedicat menys temps a ampliar el vespers, i a alimentar les larves.
Així, resumint, la dada que ens ocupa ara, es la dels vespers al terra.
Sols fa tres anys que tenim Vespa velutina al baix Montseny, i per tant tenim poc històric de dades en aquesta zona. La segona diferència important, es que l’any passat el percentatge de nius localitzats al terra, per aquestes dates va ser del 3,2%. Aquest any portem 7 nius al terra que representen el 18,42% dels que hem neutralitzat fins ara.
Sens dubte que no podem perdre de vista aquesta dada. Ja que els vespers que es fan a terra, realment son els de més risc per a les persones.
A la fotografia podem observar la retirada de un niu de Vespa velutina en un marge del parc natural del Montseny, i com aquest està totalment camuflat. L’entrada feia 2 cms de diàmetre i el niu era 30 cms. dins el terra. Fotografies d’Antoni Armengol
Aquesta dada pot significar realment que cada vegada la Vespa velutina, farà més nius al terra?. Doncs no és del tot clar. Evidentment si que ho serà en nombres absoluts, degut a l’expansió i creixement anual de nius. Segurament, l’explicació de l’increment percentual d’aquest any, la tindrem en les altes temperatures.
D’altra banda, els nius de Vespa velutina al terra si que comporten un risc, ja que depèn de la ubicació es fàcil d’ensopegar-hi. I si ensopeguem amb un, tindrem poc marge de reacció, per a retirar-nos de la zona d’influència.
Sobretot es perillós per als professionals de jardineria o manteniment, ja que amb la maquinària, es transmeten vibracions als nius. Llavors les vespes es posen molt nervioses, i ataquen al sentir-se amenaçades.
Ja fa mes de tres anys que estem formant equips de manteniment, i a d’altres empreses del sector del control de plagues, que es volen especialitzar en la Vespa velutina. Sobretot ha estat un plaer formar a empreses amb 30 anys d’experiència al sector. El més important, i un dels nostres objectius, sempre es mirar de donar bones pautes amb la finalitat de prevenir a accidents.
Aquí podem observar un niu al mateix terra un cop un cop descobert, i un segon niu a la rabassa d’una soca, visible gràcies a la retirada de terra. Fotografies d’Antoni Armengol.
La majoria dels nius sota terra, son primaris, segurament no evolucionaràn a secundaris,per una qüestió d’espai. El desgast d’ampliar l’espai, és massa gran, i preferiran començar un secundari de nou, possiblement d’alt un arbre proper.
Antoni Armengol i Coll, Agost del 2019