Nius de Vespa velutina al terra.

A data del 30 de Juliol, ja portem tres nius més que l’any passat, per aquesta data, (ara en portem 38), però amb una diferència, que en general aquest any son més petits de mida, tot i que l’hivern va ser molt suau, i moltes reines varen deixar la diapausa el mes de febrer,  ens feia pensar en una campanya molt dura, tant en nombre de nius, com de la mida que podien agafar, al començar tant aviat.

De moment no està sent així, i una de les conseqüències podrien ser aquestes dues onades de calor que ha fet que veiem nius embrionaris i primaris morts per xoc tèrmic, i d’altres que segurament han hagut de dedicar mes temps a la ventilació del niu per la pujada de temperatures.

La dada que ens ocupa ara, es la dels nius al terra. Sols fa tres anys que tenim la Vespa velutina al baix Montseny, i per tant tenim poc històric de dades en aquesta zona, l’any passat el percentatge de nius localitzats al terra per aquestes dates va ser del 3,2%, aquest any portem 7 nius al terra que representen el 18,42% dels que hem neutralitzat fins ara. Tot i que aquest percentatge es reduirà, ja que aviat començaran a sortir més secundaris dalt d’arbres, però no podem perdre de vista aquesta xifra, que en nombres absoluts, ja es molt superior a la del 2018.

A la fotografia podem observar la retirada de un niu de Vespa velutina en un marge del parc natural del Montseny, i com aquest està totalment camuflat. L’entrada feia 2 cms de diàmetre i el niu era 30 cms. dins el terra. Fotografies d’Antoni Armengol

Aquesta dada pot significar realment que cada vegada la Vespa velutina, farà més nius al terra?. Doncs no és del tot clar, si que ho serà en nombres absoluts, però al final possiblement serà una qüestió de competència interespecífica entre Vespes velutines, creixement, i/o depredadors, juntament amb altres variables que estudiem com les temperatures, i que ens diran el perquè això està succeint.

Sempre hem explicat que un niu localitzat, no suposa un risc per a les persones, i menys si es dalt d’un arbre, excepte si anem a talar-lo o podar-lo i no l’hem vist. Però els nius de Vespa velutina al terra si que comporten un risc ja que depèn de la ubicació es fàcil d’ensopegar-hi, sense donar marge de maniobra per a retirar-nos de la zona d’influència. Sobretot es perillós per als professionals de jardineria o manteniment, ja que sobretot amb la maquinària (vibracions que es transmeten al niu) es posen molt nervioses, i ataquen al sentir-se molestades.

Ja fa mes de tres anys que estem formant equips de manteniment i a d’altres empreses del sector del control de plagues, que es volen especialitzar en la Vespa velutina, i ha estat un plaer formar a empreses amb 30 anys d’experiència al sector, un dels objectius sempre es mirar de donar unes pautes amb la finalitat de prevenir a accidents.

Aquí podem observar un niu al mateix terra un cop un cop descobert, i un segon niu a sota una soca, visible gràcies a la retirada de terra. Fotografies d’Antoni Armengol.

La majoria dels nius al terra, son primaris, i en alguns casos la tasca de retirada d’aquets nius, es pot fer tranquil·lament de dies ja que la reina, ja s’ha traslladat al secundari i no hi tornarà (tot i que si requereixen d’una sèrie de pautes i paràmetres a tenir en compte, i sempre s’ha de fer un seguiment posterior). El moviment que alguns d’ells tenen quan els detectem, es sols de obreres, que el que fan es mantenir les larves del primari, perquè completin el seu cicle,  i així ampliar el nombre d’obreres per al niu secundari, on ja tenim la reina. També en aquets casos, amb paciència i perseverança, es molt factible localitzar el niu secundari.

 

Antoni Armengol i Coll, Agost del 2019