D’on prové
La vespa velutina, es originària de la Xina, i per si mateixa segurament no la tindríem mai a Europa. La primera en aparèixer a Europa va ser a França a Bordeus, dins un contenidor de mercaderies. Des de l’arribada l’any 2004 a Bordeus ( sud oest de França), d’una sola reina, l’expansió i adaptació al medi ha estat imparable, actualment al 2017 ja està instal·lada en una superfície de 140.000 km2, i de moment es mostra intractable en la seva expansió. Considerada espècie invasora, ja que està fora del seu hàbitat natural, ha tingut un creixement inusual, i estàcreant alteracions a la biodiversitat dels ecosistemes, greus danys a l’apicultura i als conreus de fruita.
IDENTIFICACIÓ
El tòrax completament de color negre dona nom a aquesta subespècie de Vespa velutina. Les potes negres amb el tars de color groc-taronja. L’abdomen es caracteritza per una fina línia groga entre primer i segon segment i una àmplia franja groga-taronja, en el quart segment . El cap tant la part superior com la inferior son de color negre, i la cara de color taronja. La mida de les obreres pot estar entre els 20mm i els 30mm i la de les reines 35 a 37mm aproximadament. Un cop la coneixem no la confondrem ni en ple vol, tot i amb això a vegades a moltes persones els sorgeixen dubtes amb d’altres himenòpters, com la Vespa Crabro, o la Megascolia Maculata.
ALIMENTACIÓ
Les vespes adultes, bàsicament s’alimenten de hidrats de carboni, treuen el seu aliment tant de flors com de fruita madura, i també reben energia en forma d’aminoàcids que els subministren les larves del niu, en un intercanvi de menjar. La obrera caçarà insectes per subministrar la proteïna que necessita la larva per poder completar el seu cicle. Aquests insectes seran aproximadament i depèn de la zona on estigui el niu un 90% insectes entre Dípters i Himenòpters, la resta poden ser orugues, aranyes.. fins i tot poden tallar carn de cadàvers de mamífers, o de peix.
CONSTRUCCIÓ DEL NIU
Per als nius embrionaris, i la seva evolució a primaris, prefereix ràfecs de teulades, sota coberts, soques o troncs buits d’arbres, construccions abandonades, qualsevol espai que li proporciona la protecció inicial que necessita a raser de l’aigua i del vent. Per als nius secundaris la preferència son els arbres molt alts, de fulla caduca, i propers a rius. No obstant, s’han localitzat nius dins de petites coves, al terra en mig de vegetació, en pins, al terra dins de caixes de cartró. La falta de depredadors naturals, i la diferència de climatología amb el lloc d’orígen, fa que diversifiqui molt els espais on construeix els nius secundaris. Com a material de construcció, fa servir cel·lulosa, i per tant bàsicament necessitarà tenir accés a fusta, (escorça d’arbres, fusta de construcció, fulles…), anirà trencant el material amb les mandíbules fins a fer-ne una pasta, que portarà al niu per anar ampliant-lo.
REPRODUCCIÓ
La reina despertarà de la hivernació aproximadament a principis-mitjans de març, tot dependrà una mica de les temperatures, i les oscil·lacions d’aquestes. Tant bon punt aquesta reina ha començat la construcció del niu embrionari, (començarà per fer un pèndol amb cel·les i en elles farà la primera posta), el cicle que va des de la posta de l’ou, la larva i la pupa sol durar uns 48 dies, a partir d’aquí i quan ja tingui una trentena d’obreres, marxarà aprop per construir un niu secundari, es allà on la reina es dedicarà exclusivament a la posta d’ous, fins entrat l’hivern. En aquest període en un niu poden haver nascut milers de vespes. En començar l’hivern els mascles, les obreres i la reina fundadora es moriran, i les femelles fecundades (entre 200-500) per niu l’abandonaran per hivernar, i a la primavera següent cada una començarà un cicle nou. Els nius ja no es tornen a reutilitzar mai.
RISC
La Vespa velutina nigritorax, es una vespa, que en el cas de que estigui a la cerca d’aigua, menjar o material per a la construcció del niu, es mostra molt pacífica en vers l’home, per tant si la veiem en un arbre de flor en flor, no ens tenim que espantar, ens ignorarà totalment. Tot i amb això es capaç de fer dos tipus de picades, una de defensa, més dolorosa i que precisament el que pretén és que la deixem marxar, però el dolor ens passarà en un parell d’hores, i l’altra es la picada d’atac, aquesta circumstància sols s’ha donat en casos on s’ha molestat el niu, o algú s’hi ha aproximat massa, i les vespes dedicades a la vigilància, han decidit passar a l’atac en sentir-se amenaçades. Es per això que hem de mirar de no acostar-nos mai a menys de 15 metres d’un niu. Les persones al·lèrgiques al verí de Vespa, els provocarà el mateix efecte que si els ha picat una Vespa comuna. Un dels principals problemes serà que cada vegada més, la velutina fa nius a menys de tres metres d’alçada, a nivell de terra, i fins i tot a sota terra, en molts casos la dificultat de detectar-los, pot provocar algún accident en ensopegar-hi, ja que poden restar amagats per objectes o la vegetació, caldrà prendre precaucions per exemple en feines de bosc, i de jardinería, especialment en desbroçaments, podes…
DANYS
Els efectes de la vespa velutina al nostre territori els tenim en diversos fronts d’afectació. Per una banda el col·lectiu directament més afectat el de l’apicultura, amb els atacs de la Vespa velutina als apiaris d’abelles, ja que en un punt com l’entrada de l’apiari tenen molt volum d’abelles que retornen cansades i carregades de polen, i per tant són una presa fàcil, i així acceleren l’alimentació de les larves i gasten menys energia en la cerca de menjar. Un altra afectació es a la biodiversitat, ja que es podrien modificar ecosistemes, per la depredació de dípters i himenòpters massivament. Un altra afectació la tenim en els fruiters, ja que la vespa necessita de la fruita madura per a la seva alimentació.
I caldrà amb el temps, poder valorar quina ha estat l’afectació de l’home en l’intent de control de la plaga, ja que les males pràctiques amb actuacions molt desencertades, fetes per personal no autoritzat, utilitzant diversitat de biocides sense permís, en quantitats superiors a les que tocaría i sense respectar les fitxes de seguretat, a banda de mètodes que no es poden utilitzar i monitoratges sense cap mena de control, precaució, i capturant espècies que no depreda la Vespa velutina, i per tant poden repercutir en petites xarxes tròfiques del nostre país.
