Vespa velutina nigrithorax, fora del vesper, es un insecte molt tranquil. Bàsicament en el cas de que estigui a la cerca d’aigua, menjar o material per a la construcció del vesper. Es per això que si la veiem en un arbre de flor en flor, o una heura, i no hi té el vesper, no ens hem de preocupar, ens ignorarà totalment.   

Altrament la picada i efecte del verí de  Vespa velutina, no és gaire diferent a qualsevol  vespa o polistes. Així doncs sols les persones al·lèrgiques al verí d’aquests himenòpters son les que poden tenir problemes per una picada.

Jo mateix, en sóc al·lèrgic i la primera Vespa velutina que va picar-me, em va provocar un xoc anafilàctic, va ser després de tractar un vesper. L’al·lèrgia, es va desencadenar conseqüència de la suma de picades de diferents vespes i polistes, rebudes els últims anys. I així aquesta, va desencadenar la reacció al·lèrgica.  Si la picada, hagués estat d’una per exemple una Vespula germanica, en aquell moment, la reacció hagués estat la mateixa.
Resumint, hem de mirar de no acostar-nos mai a menys de 5 metres d’un vesper.  Vespa velutina,  cada vegada farà més vespers a poca alçada. En localitzem sota terra i a menys de 3 metres d’alçada.   Això, sumat a la dificultat de detectar-los (ja que poden restar amagats per objectes o la vegetació), suposen un gran risc per a les persones.

Així doncs, caldrà prendre precaucions, per exemple, en feines de desbrossament a bosc, o treballs de jardinería en general. Aquets vespers son els que realment tenen perill per a les persones, ja que podem xocar-hi accidentalment, i aleshores rebre un atac en grup i múltiples picades. Si mai topem amb un vesper hem de mirar de marxar de la manera més ràpida possible, sense moure massa els braços, i allunyar-nos del vesper com a mínim fins que ja no et segueixen.