Vespa velutina evoluciona el seu niu/vesper en diverses fases.

Després de la diapausa, la reina fundadora del niu està completament sola. Comença a construir un niu que anomenem Niu embrionari.  Per a la nova construcció, prefereix  ràfecs de teulades, sota coberts,  construccions abandonades, o soques d’arbres. En resum, espais molt ben protegits a raser de l’aigua, del vent, i possibles depredadors.
 

Inici del niu. EL niu embrionari.

Aquesta reina, estarà completament sola fins que als 48 dies de la primera posta, naixerà la primera obrera. Aquesta però, encara trigarà tres dies, a sortir a l’exterior del niu.  Per tant la reina fundadora, estarà uns dos mesos fent totes les tasques, i en conseqüència assumint molt de risc.

Quan aquests nius embrionaris disposen d’obreres els passem a anomenar Vesper primari.  Els anomenem així per diferenciar el moment de l’evolució en què es troben.
Un cop aquest vesper disposa de varis centenars de vespes, si l’espai se’ls fa petit, solen començar a construir un altre vesper en un altra espai, on poder créixer exponencialment.   Aquesta evolució del vesper, sigui al mateix lloc (succeeix alguna vegada), o en un de nou, l’anomenem vesper secundari.

En el cas de que el vesper secundari, el facin en un espai nou, el faran com a molt a pocs centenars de metres del primari. Així  durant diverses setmanes ambdòs mantindran una connexió. La reina començarà a fer postes al vesper secundari, i durant un temps tindrà larves en ambdós vespers. Al deixar de fer postes al vesper primari, aquest quedarà totalment abandonat quan ja no hi quedin vespes per néixer. I així tota la colònia es concentrarà al vesper secundari, que serà el definitiu.

On fan els vespers secundaris?.

La preferència per a fer-hi els vespers secundaris, son els arbres molt alts, de fulla caduca, i propers a rius. Segurament, aquesta dels rius, és una qüestió de regulació de temperatures, més que necessitats d’aigua per a construir el vesper. No obstant, s’han localitzat nius dins de petites coves,  en mig de vegetació a poca alçada, en resinoses,  en caixes de cartró al  terra, en cases, o sota terra mateix.
A mesura que la densitat de vespers creix, veiem noves ubicacions. Creiem que les temperatures de final de primavera i inici d’estiu, son molt importants,  sobretot per la necessitat de mantenir una temperatura interior del niu estable. Així observarem com en anys molt calurosos i secs Vespa velutina construirà més vespers a poca alçada, sota terra o en construccions humanes, i serán més petits.

Sols es coneix un depredador natural, que ataqui els vespers de Vespa velutina, és l’Aligot vesper, Pernis apivorus. Esporàdicament s’han detectat vespers fets a terra, atacats per el Teixó.

Material de construcció.

Per construir el vesper necessitarà bàsicament tenir accés a cel·lulosa que poden extreure de fulles seques, escorça d’arbres o fusta de construccions, entre d’altres.  Es per aquesta peculiar evolució del vesper, que a cada reina tot i que en la majoria de casos facin un trasllat  de primari a secundari, sols podem considerar-li  un sol vesper.
Una dada molt important a tenir en compte es que  aproximadament el 94-97% de les reines no podran completar el cicle. Sigui per mort natural, accidental, o per competència intraespecífica entre reines.

Quines tasques fan les vespes dins un vesper?

Son molt diverses, i inicialment la reina en estar sola les fa totes.  Neteja personal, construcció del vesper, (cercar, i preparar el material de construcció), cercar aigua,  postes d’ous, incubar-los, cercar proteïna animal i preparar-la per alimentar les larves, vigilància del niu, cercar sucres per alimentar-se. Un cop la reina disposa de 5-8 obreres, deixa de fer totes les tasques a l’exterior del niu, per protegir-se a la part superior del vesper i centrar-se en les postes d’ous .

Per a més informació de les tasques dins del vesper:  https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2019/04/27/150-dies-amb-la-vespa-velutina/

Video amb la reina començant un niu embrionari : https://youtu.be/7PDKPjN8d7U

Antoni Armengol