150 dies amb la vespa velutina

OBSERVACIONS DE LA  VESPA VELUTINA NIGRITHORAX

Durant uns mesos he pogut conviure amb un niu de vespa velutina, una de les coses per les que m’ha servit, es per aprendre una mica més com es comporten les vespes en les diferents fases de la seva vida, sobretot dins un niu, quines tasques fan, les obreres o com gestionen la captura de proteïna per a les larves, i la seva alimentació.

 

QUE INTENTO CERCAR?

Una de les dades que em tenen intrigat, es quants insectes pot caçar un niu de Vespa velutina nigrithorax durant el seu cicle anual, per diversos motius.

Un perquè sembla no i ha cap estudi al respecte. A la doctora Claire Villemant que va participar a la jornada sobre Gestió local de la Vespa velutina el dia 08/11/2018 a Girona un participant va fer-li aquesta pregunta i crec que va respondre que no constava cap estudi que verifiqui aquesta dada. En aquell moment jo tenia a les mans dades de mesos d’observacions que encara tenia que ordenar del tot, encara que ja en  tenia un resultat aproximat. I llavors veiem les dades que es donen en diferents mitjans sobre la capacitat de matar insectes que tenen els nius d’aquesta espècie, i que  son molt variables entre elles,  i certament a mi sempre m’han semblat tant alarmants com generadores de dubtes, això sempre m’ha ha fet interessar molt en aquesta dada.

Un l’altra motiu, perquè quan més sapiguem de la vespa millor podrem dissenyar trampes, o mètodes de control. I sobretot en el trampeig, quan es capturen altres insectes poder tenir una dada que ens permeti valorar millor quin efecte generem a la biodiversitat, o bé en la utilització de troians, ens pot ajudar a entendre que passa dins el niu. Per aconseguir aquesta dada què millor, que tenir un niu controlat des de la construcció de la primera cel·la, i poder comptabilitzar el total de larves que hi ha nascut i “abelles” que han caçat.

Que discrepi d’algunes dades publicades i cregui que les reals, son molt inferiors a les que es publiquen, no fa que estigui menys preocupat, ni que el problema sigui menor, simplement crec que hem de tenir dades mes exactes per a saber que estem fent, quin es el risc real dels atacs de la Vespa, com afecta la velutina a la biodiversitat del territori que ocupa, i també les nostres accions.  Per  mirar de poder controlar-la, fa falta molta més informació, per poder esbrinar quin efecte tenen els monitoratges o les arpes en els nius, necessitem més dades, i per donar la informació a la població, el màxim d’acurada possible per no generar més incertesa.

De la quantitat de dades que es publiquen he agafat varis exemples que son representatius del que s’explica a molts mitjans.

Exemple 1: En el següent enllaç a la diapositiva numero 23 se’ns diu que en un niu que durant el seu cicle complert, ha tingut 11.176 vespes velutines ha necessitat capturar 6.700.300 insectes per al seu desenvolupament. S’argumenta amb  les dades del quadre Q1.

 

https://ruralcat.gencat.cat/c/document_library/get_file?uuid=5bd176ad-79ed-4666-ac39-e9434ff408f6&groupId=20181  

 

Quadre Q1 relació de vespes i insectes capturats per vespa segons exposició de l’exemple 1 que surt a l’enllaç.

 Mes  Vespes al niu Insectes capturats x vespa Dies efectius del mes Numero de captures
Març 1 15 20 300
Abril 25 20 20 10.000
Maig 150 30 20 90.000
Juny 300 30 20 180.000
Juliol 450 30 20 270.000
Agost 750 30 20 450.000
Setembre 2000 30 20 1.200.000
Octubre 3500 30 20 2.100.000
Novembre 4000 30 20 2.400.000
Totals 11.176 6.700.300

 

Una cosa que  sabem de la Vespa velutina, és que sols mengen proteïna les larves, i importantíssim, les obreres no cacen si les larves no reclamen menjar, ja que no fan rebost.  En aquest cas si dividim captures per vespes, ens dona la xifra de  599 captures x vespa. Aquí farem una regularització que en el quadre no s’ha tingut en compte, i es que els nius eliminen per diversos motius sobre un 5% de les larves quan ja estan en fase (L4-L5) no completaran el seu cicle, i no deixaran meconi per poder-lo comptabilitzar, això ens dona que cada larva pot haver necessitat 571 captures per a poder passar a la fase de pupa.

 

Exemple 2: En un article publicat al diario de Mallorca el 06/05/2018, es diu que:

Cada vespa pot caçar 50 abelles al dia. Si un niu secundari pot tenir fins a 20.000 obreres i cada una pot caçar fins a 50 abelles per jornada, una colònia pot eliminar per si sola fins a 1.000.000 d’abelles mel·líferes al dia.

Enllaç a la notícia
https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/05/06/avispa-asiatica-llegar-cazar-50/1310615.html

Aquí hem de tenir en compte una sèrie de dades per valorar-ho, obtingudes de l’observació continuada del comportament de la Vespa velutina

Hem de tenir en compte el cicle biològic de les vespes, i una dada molt important, com abans hem mencionat, la Vespa velutina nigrythorax sols captura proteïna per donar de menjar a les larves,  (que pot ser d’abelles mel·líferes, Abelles solitàries, vespes, carronya (carn o peix), o altres himenòpters com formigues, o Dípters com les mosques), i aquesta fase de larva pot durar entre 13-16 dies. Com hem comentat abans i per les observacions fetes,  quan les larves tenen cobertes les seves necessitats diàries de proteïna, les obreres no els en porten més ,i per tant no cacen tot i que  tinguin abelles al costat del niu, fins que les larves en tornen a demanar. Per tant que una velutina tingui la capacitat que es diu a l’article no ho posarem en dubte, altra cosa es que ho facin.

-Un comportament que sempre te la vespa després de caçar un insecte, es tornar al niu i repartir el menjar a les larves, però per poder-lo repartir primer l’ha de preparar, tot i que normalment ho fa amb ajuda d’altres vespes, que solen ser les mes joves, i que encara no volen fora del niu. Aquest procés de preparació del menjar pot durar de 4 minuts fins a 15 en funció de diverses variables, com el tipus d’insecte caçat i el nombre de vespes que participen en la preparació i  repartiment de la captura.
– Això em porta a  preguntar-me, quan de temps necessita una vespa per caçar, tornar al niu, preparar el menjar i alimentar les larves. Més endavant parlem de temps en les observacions directes del niu.
-Altres tasques que fan totes les obreres:  com es reparteixen el  temps que necessiten per construir el niu, alimentar-se elles, incubar ous i pupes, cercar aigua, participar en  la vigilància del niu, les tasques de manteniment de la temperatura interior, o les tasques de neteja entre elles? i quantes tasques diferents d’aquestes fan cada dia i quin temps dediquen a cada una? No sols es passen el dia caçant!

-Amb tot això, a una vespa li donaria temps a fer 50 viatges diaris destinats a la caça? a banda del temps de les altres tasques, la distància al seu menjar, a les preses, a l’aigua, i al material de construcció, tot això  els pren molt de temps i energia.
-Quants nius s’han localitzat amb 20.000 vespes adultes vives? Fins ara el niu mes gran que he despenjat al Baix Montseny mesurava  1,20 metres d’alçada i 92 centímetres de diàmetre amb 13 pisos de cel·les, i després de fer recompte (abans de fer-lo la previsió era més alta) en aquell moment tenia entre obreres, mascles i futures reines quasi 3300 vespes.
-Em faré pesat en aquesta dada, encara que Ja ho he anat comentat repetidament, es molt important tenir en compte, que una cosa seria la capacitat de caçar i l’altra la necessitat i per l’observat als nius, si les larves no tenen necessitat de proteïna, per mes fàcil que els hi posis, les obreres no cacen, fins que la larva reclama menjar.

Exemple 3: On es repeteixen les mateixes dades totals que a l’exemple numero 1.
https://www.sommollet.cat/noticia/43356/localitzats-una-vintena-de-focus-de-vespa-asiatica-al-baix-valles

 

Exemple 4: Dades de l’informe de resultats del trampeig de Vespa velutina a l’ajuntament de A Coruña, al punt 2 de l’informe.
http://stopvelutina.es/wp-content/uploads/Grupo-Quimera-2017.pdf

 He intentat seguir els fils dels orígens de les dades dels exemples mencionats però no és gens clar, i tothom sembla les ha donat per bones, tampoc he localitzat cap estudi  dedicat a aconseguir aquesta dada en concret, i els mitjans de comunicació les publiquen sense posar referències.

 

Per tant el que vull, es poder determinar el més aproximat possible, quant ” insectes” necessita una larva per completar el seu cicle per passar a pupa, en el supòsit de que sols s’alimenti d’insectes, (encara que sabem que tampoc es així). I com que als mitjans  de comunicació, sempre es parla de quantes Abelles, “Apis Mel·lífera” caça una Vespa velutina, he decidit fer l’alimentació del niu, exclusivament d’abelles de la mel. D’aquesta manera podem aproximar-nos a  les baixes directes per efecte de la caça que pot fer un niu de Vespa velutina, prenent com a única variable l’abella de la mel, (i aquí em refereixo com he dit a les abelles que cacen les Vespes velutines, no les abelles que moriran degut el comportament que tenen, quan se senten atacades, no surten de l’apiari, es debiliten, consumeixen els recursos alimentaris que tenen i es moren).

 

COM ES VOL SORTIR DE DUBTES?

He tingut en observació un niu de Vespa velutina des del primer dia que la reina en comença la  construcció, i he aprofitat a tancar-lo, a les tres setmanes.  Des del primer moment, em vaig ocupar de que tingués,   aigua, material de construcció, mel, flors, abelles (la majoria de les que queden moribundes davant els apiaris). Cada dia s’ha posat una quantitat d’abelles, que s’han anat renovant a diari, i sempre en una quantitat superior al ritme de caça que he anat observant, perquè no els falti menjar, així que les larves sempre tinguin les necessitats de proteïna saciades.

En quant al niu,  hem obtingut unes dades exactes del nombre de larves que han completat cicle,  de les que no ho han aconseguit i en quina fase estaven, de les que han retirat les mateixes vespes, els meconis que han quedat al niu, pupes, vespes nascudes, i abelles que han caçat.  Amb aquestes dades tindrem una xifra, que segurament no serà definitiva, però molt aproximada de la quantitat “d’abelles” que necessita cada larva de vespa en el seu cicle biològic. Com a mínim en un niu embrionari i primari, i si aconseguim que segueixin també en un secundari, on podria ser que les necessitats de proteïna siguin una mica superiors ja que les larves i pupes incrementen una mica en pes i mida.

Sobre el cicle de la vespa velutina, aquí tenim una comparativa de les dades acceptades a dia d’avui  Archer (2012) i les dades resultants del niu en observació.

Quadre Q2 Resum del dies que necessita la vespa velutina per completar cada una de les seves fases.

 

FASE DIES DIES
OU 13 11
LARVA 16 15
PRE-PUPA i PUPA 19 19
TOTAL 48 45
  Archer (2012) Niu, en Observació Vespavelutina.cat (2018)

 

 

UNA MICA DE RESUM DE L’EVOLUCIÓ DEL NIU i DEL COMPORTAMENT OBSERVAT DE LA VESPA VELUTINA

30/03/2018 Inici del niu. La Reina va començar les tasques de construcció amb l’ancoratge, i amb temperatures nocturnes amb mínimes de 1,5 graus positius,  i màximes diürnes entre 15 i 20 graus. Per tant tenim mínimes molt baixes, dies molt freds i dies amb molta diferència entre mínimes i màximes, cosa que segurament ens afectarà en la capacitat d’ampliació del niu i posta d’ous, sobretot si segueixen així les primeres setmanes, ja que la reina tindrà que dedicar més temps a la incubació dels ous.

Gràfiques de temperatures

 

 

03/04 primera posta. Les tasques de la reina es reparteixen en sortides per alimentar-se,  recollir material per a la construcció del niu, aigua,  incubació de l’ou, i vigilància.
Hi ha viatges que triga sols aproximadament entre 90-120 segons a tornar i d’altres uns 5-10 minuts, sempre torna amb material de construcció per al niu.  La diferència de temps bé donat per la dificultat en les tasques i que a vegades, n’ha de fer vàries, com segurament alimentar-se, i recollir material a la mateixa sortida. Un cop torna, sempre fa una revisió del niu , supervisa com està tot, i després es posa a fer servir el material per a l’ampliació, tant de cel·les com d’estructura exterior. Després pot passar-se entre 10 minuts i 30 minuts incubant els ous, les oscil·lacions de temperatures d’aquets dies, segurament influeixen molt en la tasca d’incubació, i aquestes variacions de temps.

04/04 – 05/04 posta de 4 ous més. Creixen les cel·les en nombre. La reina es passa la major part del dia Incubant. A vegades es posa per  sobre les cel·les i altres per sota.
06/04 el niu ja està tancat amb la petita entrada per sota. Cada vegada que la reina porta material de construcció, primer entra al niu per supervisar com està, surt en uns 10 segons i segueix amb les tasques d’ampliació.
14/04 Eclosió del primer ou. (La primera larva ha trigat 11 dies en néixer).
15/04 Eclosionen tres ous més. Tenim 10 postes més ( ja tenim quasi dues capes de protecció del niu).

20/04 Als viatges a l’exterior s’ha sumat la necessitat de caçar per alimentar les larves, en algunes d’aquestes sortides ha trigat bastant a tornar, (fins a 15 minuts), aquestes sortides son les que ella ha de menjar, i caçar aliment per a les larves. En una entradesa de menjar per les larves, ha trigat uns 12 minuts a la preparació del menjar abans de repartir-lo. Estem parlant que la reina està caçant un insecte al dia.

21/04 He tancat la sortida a l’exterior, a partir d’ara li subministraré tot el que necessita per evolucionar. He posat, aigua, mel, flors, petits troncs i fulles de diversos arbres, trossos d’escorça, molses (tant en sec, com en un vol humida), i paper, per a que alimenti les larves i poso abelles, que seguiré recollint d’un apiari cada dia. La Reina de Velutina primer ha  agafat un tros de peix (que he posat de prova) i ha trigat uns dos minuts atallar-lo, i 8 minuts més de preparació per començar a donar-lo a les larves (li ha costat una mica menys de temps que quan porta un tòrax). He decidit retirar el peix, perquè sols s’alimenti de les abelles.

22/04 La reina destrueix la meitat de l’estructura exterior del niu per ampliar cel·les, (segurament una reacció al tancament de l’espai on està), i a la necessitat d’adaptar-se a la nova situació, ha desfet una de les capes, i fa l’entrada més gran, però segueix cuidant els ous i les larves. Avui ha agafat dos abelles. Com cada dia,  retiro les abelles del dia anterior i en porto de noves.

29/04 primera cel.la operculada del niu (ha trigat 26 dies des de la posta de l’ou 15 en fase de Larva). La Reina ha incorporat a les tasques, la de incubar l’opercle. Ara va repartint temps entre la incubació per la part superior del niu per als ous, i per la part inferior, posant-se per sobre del opercle. Per a la construcció del niu prefereix agafar paper que l’altra material que tenia preparat.

30/04 Tres cel·les més operculades. La reina segueix, recollint material del desmuntat del mateix niu per a la construcció de noves cel·les, i també paper. S’aprecia que tot just dos-tres dies abans d’opercular les cel·les, les larves incrementen el ritme d’ingesta de proteïna.

15/05 La Reina decideix restaurar la part de sota del niu, però deixa una obertura suficientment gran com per poder observar a la perfecció totes les cel·les.

18/05 Neix la primera obrera ( coincideix amb la primera cel·la operculada) ha trigat 19 dies en néixer i 45 en completar tot el cicle. Aquesta diferència de 3 dies amb les dades del quadre Q2(Archer 2012) podria ser conseqüència per vàries circumstàncies, temperatura, humitat, ventilació, l’altra que es un niu embrionari, i potser el cicle varia uns dies del d’un de secundari, per la mida de les vespes.

Resum dels 6 primers dies de vida d’una obrera.
1r dia
de vida de la obrera. Les primeres tasques que fa, es participar en la incubació, i ajuda a repartir aliment a les larves, un cop la reina l’ha preparat, també ha fet alguna petita sortida caminant per la superfície del niu, sense volar.
2n dia segueix fent les mateixes tasques al niu, però ara ja comença a ajudar a “preparar” part del menjar quan la reina el porta, i també ha fet alguna petita tasca de reparació del niu, amb material que li ha donat la reina, encara no vola.
3r dia avui ha fet el primer vol. Segueix ajudant en les tasques d’alimentació, incubació, restauració del niu.
3r al 6é dia no incorpora cap tasca nova.
dia La obrera ha caçat la primera abella, intenta emportar-se-la sencera i no pot aixecar el vol, la deixa i marxa. Uns minuts més tard ho torna a intentar i decideix trossejar-la allà mateix triga 3 minuts) i un cop ha tingut el tòrax net, ha començat a donar voltes, com si no recordés el camí de tornada al niu, al cap de un minut aproximadament de rotacions, ha deixat el tòrax i no l’ha recuperat, (segurament es l’aprenentatge del transport de càrregues), per tornar al niu sense recompensa. Dues hores mes tard si ha aconseguit completar el procés de caça, i portant el tòrax al niu, la reina l’ha ajudat en la preparació del tòrax que entre les dues han trigat 7 minuts, fins a poder tenir-lo preparat per a què sigui apte per a les larves.

18/05 Neix la segona obrera.

19/05 Neixen la tercera, i quarta obrera. El comportament d’aquestes obreres és el mateix que la primera.

20/05 la Reina agafa un abellot, l’ha portat al niu i l’han trossejat entre ella i les 4 obreres, se l’han repartit i un cop apte l’han distribuït, entre les larves. Han trigat en total, per trossejar i preparar el menjar 8 minuts. La diferència de mida entre les obreres i els abellots, sembla, repercuteix en el temps de trossejat i preparació que han de destinar-hi, amb els abellots triguen més, suposo perquè el tòrax té més quantitat de quitina.

 

                                               

 

Fotografíes. Meconi on es pot observar restes de quitina, i Reina amb una massa gelatinosa que és un tros de tòrax preparat i a punt de donar-lo a les larves.

Han aparegut una larva fora del niu, i a la cel·la que ocupava, la reina hi ha posat un ou.  Les obreres cada vegada agafen més responsabilitats, però la reina fins ara, no ha deixat de fer cap de les tasques, i totes son compartides.

25/05 Actualment el niu té 47 cel·les repartides de la següent manera. (per mirar quina és cada fase, teniu a dalt l’esquema del cicle biològic de la vespa velutina).

 

 

 

Quadre Q3 En aquest moment el niu porta consumides 326 abelles, i sembla que les larves evolucionen bé i les vespes neixen sanes.

FASE OU L1 L2 L3 L4 L5 PUPA CEL·LES BUIDES TOTAL CEL·LES OBRERES
QUANTITAT 9 6 4 4 5 7 10 2 47 4

NOTES
A partir d’aquí els rols de les vespes segueixen igual, excepte el de la reina que quan  ha tingut, mitja dotzena d’obreres, ha deixat de sortir del niu, i es passa pràcticament tota l’estona en la que sembla la cambra reial, surt d’ella per a noves postes, incubació, alimentació per trofal·laxi amb les larves, i obreres, selecció de larves per a excloure-les del niu, o perquè la netegin.
-Les larves que la reina decideix excloure ho fa amb l’ajut de les obreres, traient-les de les cel·les i fent-les fora del niu. Això succeeix aproximadament entre un 5-7% de les larves. Automàticament a la cel·la buida, la reina hi posa un altra ou. Abans de excloure una larva del niu, l’aprofiten per donar aliment a les altres larves i sols deixen el cap i el meconi, destacar que poden trigar fins a 20 minuts pessigant-la amb les mandíbules fins que  aconsegueixen començar-la a tallar.
-La primera obrera va viure 34 dies. (cal recordar que son dades que en el cas de les obreres, no han tingut massa desgast energètic, ni grans esforços, en comparació amb nius que han der recórrer centenars de metres per a fer totes les tasques, i que possiblement afecti a l’esperança de vida de les vespes). Les altres obreres han sobrepassat totes, els 33 dies de vida.

 

                                 

Fotografíes. Trofal·laxi i vespa eliminant una larva

 

PRIMERES CONCLUSIONS A LA DADA QUE CERQUEM

Una cosa que m’ha cridat molt l’atenció,  és que l’obrera que surt a caçar, sempre es la responsable de preparar el menjar per a les larves, tot i que normalment rep l’ajut d’altres obreres del niu, aquesta preparació consta d’anar estovant el tòrax i triturant la quitina fins a fer una pasta de textura molt tova, que les larves poden menjar. Per tant aquí ja tenim un temps addicional que necessita la vespa per a realitzar més viatges a la cerca de proteïna. Quan les larves reben la proteïna automàticament recompensen amb aminoàcids a les obreres.

 

 

La tasca del recompte d’abelles capturades i digerides per les larves, ha estat una tasca força complexa i de moltíssimes hores.

La primera aproximació a la dada que cerquem un cop eliminat el niu i hem fet recompte dels meconis que hi queden, pupes que encara no han deixat el meconi, larves i el seu estadi evolutiu, obreres, i larves que el niu ha refusat.  En aquest moment la dada que tenim es que cada vespa en la fase larvària d’un niu embrionari/primari, necessita unes 14-16 abelles per passar a fase de pupa.

Aquesta dada no la considero ni molt menys definitiva, (tot i que les vespes del niu han evolucionat bé), ja que és tracta d’un niu primari, i també hem de tenir en compte que en un niu secundari les larves i les vespes son més grans i per tant possiblement que necessiten més quantitat de proteïna.  Però si que ens diu que les dades que s’estan donant com a bones segurament son molt esbiaixades.

 

Comparant primer amb el quadre Q1 de l’exemple 1, tenim el següent resultat.
He agafat el resultat donat de l’observació del niu embrionari de vespa velutina i he fet dos supòsits:

S1: que les larves dels nius secundaris tenen les mateixes necessitats que els nius embrionaris/ primaris, 14/16 abelles x larva.
 S2: que les larves dels nius secundaris tenen necessitats diferents als nius primaris i afegeixo un increment de aproximadament un 56% ens dona una xifra de  25 abelles x larva, a partir del més de Juny que el niu passaria a secundari

Quadre Q4

VESPES ABELLES TOTAL ABELLES ELIMINADES
Segons el QUADRE Q1 11.176                  6.700.30   abelles
S1 Comparativa 11.176  X 14/16   156.464/178.176   abelles
S2 Comparativa 11.176  X 25                   257.640   abelles

 

Una diferència que en el cas de l’exemple 2, encara és molt més gran.

 

Vol dir això que si aquestes dades a la baixa son certes, tenim menys problema que si fem cas a  les dades comparades? NO. Realment totes son un autèntic desastre, la diferència es que amb dades més precises podem prendre decisions més encertades. Encara que de  decisions, i actuacions qui les ha de prendre i dedicar-hi recursos no ho ha fet, (però això ja és un altre tema de debat).

També hem fet una comparació de les nostres dades d’observació del niu en captivitat, amb les observades en un secundari de grans dimensions que es va recollir de dalt d’un pollancre,

En època de màxima activitat a principis de novembre, durant 19 dies, i abans de despenjar-lo es va procedir a fer  gravacions de 10 minuts, 4 cops al dia,  en diferents franges horàries,  i de màxima activitat del niu, sempre a l’entrada del mateix, cada gravació ha estat revisada, i s’ha fer servir per comptar els aterratges de vespes amb material, (que podia ser, material de construcció o bé proteïna per alimentar les larves), un cop despenjat el niu, es varen comptar els meconis, larves existents i pupes, i es va calcular els aterratges que es podien donar en un dia.  Amb les dades de les gravacions i hores d’activitat diàries, el resultat donat, i les dades de larves existents, pupes, i meconis ens acostava a les nostres dades d’observació del niu en captivitat. Aquí hem tingut en compte que si les nostres dades son certes el 70% dels aterratges d’aquest niu eren proteïna i la resta material de construcció.  Una mostra satisfactòria, tot i que aquesta valoració amb aquest mètode es molt difícil d’ajustar ja que no podem controlar al 100% cap variable, si no tenim accés a l’entrada.

Si aquestes dades animen alguna universitat o científic a fer un estudi sobre el tema, ja ens sentirem recompensats, aquestes dades i les distàncies que poden recórrer amb proteïna fins el niu i el criteri de les vespes per determinar el lloc del mateix poden ajudar molt al control de la vespa.

I sobretot a afinar amb monitoratges o troians i tenir dades mes fiables de les verdaderes conseqüències de les nostres accions,  la defensa dels apiaris, i efectes a les cadenes alimentàries de les xarxes tròfiques.

 

Antoni Armengol i Coll
vespavelutina.cat