Un cas ben clar de competència intraespecífica en Vespa velutina.
Durant aquesta primavera s’han multiplicat els avisos per detecció de vespers embrionaris de Vespa velutina. Sempre que es retira un vesper s’intenta fer recompte de les cel·les, larves, ous, meconis, obreres, pupes. En aquest cas era un vesper petit, el volia sencer, i viu per a posar-lo en un recinte tancat per a la seva observació.
I quina va ser la sorpresa que al treure les capes de protecció, just a la part superior del vesper apareixen dues reines emparedades amb el material de construcció. Sense treure-les i estudiar-les podem dir amb tota seguretat, que son dues reines. Ja que es tracta d’un vesper primari, als seus inicis i les dues feien tot i estar mortes 3,4 centimetres de llargada. Per tant, que per aquestes dates, tal i com s’estan desenvolupant els vespers, no i ha cap Vespa velutina que assoleixi aquestes mides sense ser una reina.
Recordem que les obreres dels vespers primaris no solen passar del 2,5 cms de llargada. i les 3 obreres que teníem al vesper feien uns escassos 1,9 centímetres.
Vespa velutina encara ens presenta alguns interrogants, un es que es creu possible una competència intraespecífica entre reines de nius embrionaris. S’intueix, però tampoc sembla s’ha pogut demostrar, ja que costa molt detectar-ne proves. En aquest cas sembla evident, que han lluitat diverses reines. I per algun motiu les que han perdut les han amagat, potser perquè no serveixin de reclam.
altres interrogants poden ser, quina de les tres reines de vespa velutina d’aquest niu embrionari, és la fundadora?. Una de les que estan mortes o la supervivent?.
El que si tenim realment en aquest cas, és una lluita per el territori entre reines. Per tant una competència intraespecifica en Vespa velutina. Aquesta dada, per tant podria dir, que, amb el trampeig de primavera, amb les captures fetes potser evitem una lluita entre reines de Vespa velutina?. Llavors, quan detectem un niu embrionari, què es millor, capturar-lo o deixar unes setmanes perquè es depredin? i potser, retirar el niu més endavant?. Si es depreden, fins a quin punt ho fan? Es millor començar el trampeig una mica més tart?.
Sé que la majoria pensarà que reina morta ja no farà cap niu, i realment es així, una reina morta, ja no farà cap niu!. Però realment es l’encertat? Com a resultat, tenim prous dades per afirmar alguna d’aquestes qüestions?.
Crec que sols ho podrem saber fent un trampeig molt ben fet, en zones determinades, i amb un històric de captures, tant de nius embrionaris, com de secundaris. I cada any repetir per poder comparar amb zones de les mateixes característiques, i que no s’hi fa res, potser llavors, sabrem el resultat del que estem fent.
Per al que he vist fins ara, la resposta però, és que un trampeig ben fet professionalment pot donar molts bons resultats. I tot i que en certs llocs molt ben triats es podria fer tot l’any (un d’ells als apiaris), de oment no veig recomanable que es popularitzi aquesta practica a la ciutadania.
Antoni Armengol i Coll
Pingback: La Vespa velutina construeix un niu amb cera. – Vespa Velutina
Pingback: Nius de Vespa velutina dins uns altaveus, i competència entre reines. – Vespa Velutina