Per primera vegada hem vist nius embrionaris i vespers primaris morts per calor.
Ja sabem que les glaçades tardanes han afectat a la població de Vespa velutina, i en zones que això s’ha produït se n’ha vist reduïda la població. Aquest any al Baix Montseny, no se n’ha produït cap, però si que hem tingut temperatures molt altes, coincidint amb la construcció de nius embrionaris/ vespers primaris.
A data del 21 de Juliol, portem retirats un nombre de vespers pràcticament idèntic al de l’any passat, (ara en portem 31), però amb una diferència, que en general aquest any son més petits de mida. Tot i que l’hivern va ser molt suau, i moltes reines varen deixar la diapausa el mes de febrer. Cosa que ens feia pensar en una campanya molt complicada, tant en nombre de vespers, com de la mida que podien assolir.
De moment no està sent així. I un dels motius, podrien ser aquestes dues onades de calor, que ha fet que veiem vespers primaris morts per calor.
Aquesta circumstància, ha coincidit amb els dos períodes de més calor d’aquest estiu. També ha ajudat que eren situats en espais que han pujat prop dels 50 graus de temperatura.
Cas 1- Dins un arna d’abelles: Ja comencem a estar acostumats a presenciar nius embrionaris/ vespers primaris de Vespa velutina dins d’arnes d’Abelles. En el cas que ens ocupa, sospito que han passat dues coses que tenen a veure amb el comportament i la biologia de Vespa velutina.
Imatge dels dos nius dins l’arna d’abelles, fotografia d´Antoni Armengol
La situació era de tres piles de 4 arnes, totes buides, la que tenia els nius de Vespa velutina, era la segona començant per dalt de la pila del mig. Feia un parell de dies que l’apicultor veia entrar una Vespa velutina, però no ho va voler tocar. Un dia determinat va necessitar una caixa, i va treure sols la del damunt de la pila del mig, cosa que va fer que la que va observar entrar la vespa, passés a rebre tota la radiació solar, directament a la planxa galvanitzada que fa de protecció.
Un parell de dies després de retirar aquella caixa em va avisar per si volia anar a mirar que hi tenia dins aquella arna. Vaig anar-hi el mateix dia, ens vàrem posar a observar la caixa en qüestió, tot esperant si veiem moviment. I quan ja feia uns 15 minuts i no entrava ni sortia cap vespa, es va decidir obrir. Dins teníem dos nius embrionaris, un més petit que tant sols contenia tres larves seques i mitja dotzena d’ous també secs, cap rastre de la reina. L’altra ja tenia més cel·les i larves a punt de pupar, en obrir-lo, ens apareix la reina, morta.
Aquí segurament el que va passar, va ser que al treure la caixa de sobre, i tocar-li més el Sol, directament a la planxa galvanitzada que en fa de protecció de la tapa, juntament amb la pujada de temperatures d’aquells dos dies (coincidint amb les màximes de l’onada de calor), i que la caixa no tenia circulació d’aire per les parets laterals, tapades per altres caixes que estaven a la mateixa alçada, va fer pujar la temperatura interior fins a matar la reina.
La incògnita es que va passar amb la reina del niu més petit. Ben podria ser un cas de depredació entre reines, que caigués en alguna trampa, o un ocell se la mengés. Sigui quina sigui la situació la reina supervivent passava a ser una reina més forta i amb menys competència, però a la caixa equivocada.
Cas 2: He anat a retirar un vesper a l’Alfou, dins un cobert, amb sostre ceràmic i de teula negra. Ja a sota el vesper, La primera cosa que es veia es que i apareixen formigues crematogaster que anaven cap a dins, això Ja indica que alguna cosa ha passat.
Quan vaig retirar-lo eren les 20:30h i el material ceràmic on estava ancorat el niu tenia 46 graus de temperatura. Les vespes eren mortes dins, en total 11 petites obreres, la reina, i les larves mortes. Les formigues que ja feien tasques de neteja. La pujada de temperatura les va matar de calor. Possiblement durant el dia, aquell sostre ceràmic va superar de llarg els 50 graus, i les vespes no varen resistir.
Imatge del niu sota el sostre, fotografia d’Antoni Armengol.
Aquest any doncs, sembla que aquestes onades de calor han afectat als vespers. Els que eren situats o enganxats sota superfícies, que amb la incidència del sol, els han fet pujar de temperatura ambient. S’han generat bombolles per sobre dels 50-52 graus, i sense ventilació cosa que ha propiciat que les vespes morin per xoc tèrmic.
Segurament la incidència d’aquestes onades de calor no afectarà igual que un parell de glaçades fortes al principis d’abril, però si que afecta a Vespa velutina.
Podria ser que amb aquestes temperatures tant altes, alguns vespers primaris potser han canviat, la ubicació del vesper per a poder sobreviure?. Mirarem de sortir de dubtes.
Antoni Armengol i coll. Juliol 2019