Monitoratge per a reines de Vespa velutina.
Aquest 2019 ja no hem fet proves amb diferents tipus de trampes, ni tampoc amb diferents atraients. Perquè tenim clar que al territori on portem anys fent aquestes proves la trampa amb millor resultat, és la de la fotografia. Però els hem afegit un reductor d’entrada fet amb el coll d’una ampolla i un forat fet amb broca de 8mm al tap. A banda del paper secant, i sortides de 5,5mm a la tapa per altres insectes.
De la mateixa manera, val a dir que també es poden obtenir resultats semblants amb ampolles de plàstic , fent dos forats de 8mm al lateral. Sens dubte es important que on es faci el forat, es posi una peça cilíndrica que entri dins l’ampolla un parell de centímetres. Perquè si ens limitem a fer un forat per exemple amb un soldador de plàstic, tenim un petit percentatge de vespes que podran sortir.
Hem disposat sols de 7 trampes, les hem col·locat en un espai obert però tocar del bosc, i d’una riera. Aquestes trampes ens dibuixen una mitja lluna, i les hem col·locat entre 2,5 i 4 metres d’alçada. Sobretot tenint en compte que tinguin unes hores de sol directe. Al fons de la trampa hem posat una mica de paper absorbent, i així el producte queda cristal·litzat en el paper, i allarguem la durada del mateix.
El producte en qüestió és l’atraient per a vespes de la casa Agrisense, que a més, sempre és el que ens ha donat millor resultat. Tant vers a altres atraients professionals, com a formules casolanes.
El monitoratge fet el 2017 i 2018 a Gualba va ser al mateix lloc i amb una trampa més. Hem col·locat les trampes el dia 28.03.2019 i la última revisió la hem feta el 28.06.2019, en total 5 revisions, i creiem amb un bon resultat, per les captures fetes, però amb diverses lectures.
| Inici | Reines | Obreres |
| 1a revisió 16.04.2019 | 156 | 3 |
| 2a revisió 07.05.2019 | 48 | 1 |
| 3a revisió 23.05.2019 | 32 | 7 |
| 4a revisió 06.06.2019 | 56 | 37 |
| 5a revisió 28.06.2019 | 9 | 63 |
| TOTALS | 301 | 111 |
El quadre, mostra el resultat de les captures de Vespa velutina
En quant a altres insectes, tenim Vespula vulgaris, 25; Polistes Gallicus, 12; Dolichovespula sylvestris, 10; Calliphora vomitoria, 62; Platystoma seminationis, 20; Musca domestica, 1068; Catocala sponsa, 12;
Mirant els resultats, veiem una gran activitat de reines, a l’inici del monitoratge, ja que en poc més de dues setmanes i tan sols 7 trampes han caigut 156 reines, la suavitat de les temperatures d’aquest hivern, i sobretot que no hem tingut períodes de glaçades fortes que durin dies seguits, pot haver provocat que una gran part de les Vespes hagin deixat la hivernació abans d’hora. O potser simplement son les que varen començar a hivernar a principis de novembre. A mesura que avancem amb el monitoratge es va reduint el nombre de captures de reines excepte a la 4a revisió, que tot i fer-la amb menys dies ha tingut una pujada important de captures, i ja a la 5a revisió ja cau en picat, però puja molt la de obreres, que a més encara son molt petites, i això vol dir que ja tenim nius primaris que evolucionen.
Si que veiem que segurament les reines es van despertant, en un període llarg de temps, que pot anar de març a finals fe maig, de la mateixa manera que en cada niu secundari, les futures reines, l’abandonen de manera esglaonada en un període que pot anar de novembre a gener. Recordem que els himenòpters no entenen de calendaris, ells van sincronitzats amb el comportament del medi, temperatures, humitats… i per tant cada any pot ser diferent.
En quant a la comparativa amb el 2018, si que tenim 100 captures més de reines, i 43 obreres més, però també hem allargat el període. Tot i que el resultat d’aquest any si fem la relació trampa-captura el resultat es espectacular, ja que ens surt un promig de 43 reines per trampa.
Fotografía d’una de les trampes, sense la part superior ni el reductor de l’entrada.
Ja hem comentat en anteriors entrades, que les reines entre elles es depreden i molt possiblement s’usurpen nius. També com a mínim, les obreres que queden orfes als inicis del vesper primari, (aquesta observació es fruit de treball de camp amb diversos nius controlats, i que sols hem pogut observar en directe, en una ocasió). Per tant possiblement amb el monitoratge, estem fent més o menys el mateix, amb molts matisos.
Per tant, per poder treure conclusions dels efectes de la captura de reines, tant en primavera, com també a la tardor, seria necessari, fer un monitoratge coordinat, en una gran part del territori afectat per velutina, i repetir durant uns 10 anys, i poder comparar amb territoris similars.
En aquesta finca de moment portem des del 2017 fent el monitoratge, dins un pla de Control Integrat de Vespa Velutina seguirem fent monitoratge tot l’any, on anirem fen proves amb hidrats de carboni, però també tindrem mesos que farem proteïna i trampes en sec.
MOLT IMPORTANT A TENIR EN COMPTE EN UN MONITORATGE PER A REINES DE Vespa velutina.
A l’hora de parlar dels resultats reals dels efectes del monitoratge respecte a evitar nous vespers, hem de tenir en compte el percentatge de mortalitat de les reines, fins aconseguir un vesper secundari. Aquesta pot ser fins a un 95-98%, (no és el mateix el 1r any d’afectació que al 4t o més anys). Per tant podem afirmar que aquestes 301 reines ens han suposat un estalvi de entre 4-6 vespers secundaris al llarg d’aquesta campanya?.
Aquesta mortalitat de les reines es deu entre d’altres a la competència intraespecífica entre elles, a que son depredades per ocells, a possibles malalties, a la climatologia i al grau d’afectació i necessitat d’expansió d’una zona en concret, entre d’altres.
Adjuntem enllaç al web del museu nacional d’història natural de França, on fins ara, escriuen alguns dels científics que porten més temps estudiant Vespa velutina. També hi ha a mode de resum un fulletó que explica els nius/vespers i supervivència de les reines per assolir un Vesper secundari.
http://frelonasiatique.mnhn.fr/wp-content/uploads/sites/10/2017/11/2017_COLOSS_Rome-Villemant_Vespa_A4-size.pdf
Sobretot si algun professional us diu que capturant una reina ha evitat un vesper secundari, estadísticament NO ES VERITAT i si us diu que ha evitat 4, us estant estafant.
Tot i amb això com hem dit en altres entrades el monitoratge portat professionalment és i serà una bona eina de control de Vespa velutina. Però mai s’ha de fer un monitoratge a la lleugera.
DE MÀXIMA IMPORTÀNCIA PER AJUNTAMENTS I PER QUI VULGUI CONTRACTAR UN SERVEI D’ELIMINACIÓ DE NIUS O CONTROL DE LA VESPA VELUTINA.
REQUISITS QUE HA DE COMPLIR L’EMPRESA CONTRACTADA PER AL CONTROL DE LA VESPA VELUTINA CONSIDERADA EEI (Espècie Exòtica Invasora).
1– L’empresa ha de tenir l’autorització del Departament de Territori i Sostenibilitat, Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural. De la Generalitat de Catalunya. Per poder tractar amb EEI com la Vespa velutina. Aquest permís és anual i cal anar-lo renovant. Fonaments de dret, RD 630/2013 i Reglament UE 1143/2014.
2- Disposar del ROESP. Estar autoritzat com a empresa de control de plagues per fer serveis a tercers.
3- Com a mínim l’empresa ha de tenir un responsable tècnic, amb el certificat de professionalitat nivell 3. RD 830/2010, Reglament UE 528/2012
4-Tots els operaris han de tenir el certificat de professionalitat nivell 2. RD 830/2010, Reglament UE 528/2012
5-Al protocol de la Generalitat s’especifica els MÈTODES QUE NO ESTÀN AUTORITZATS per al seu control, i per tant no els podem fer servir. Cal revisar sempre l’últim que s’ha publicat.
Aquestes normatives son vigents al moment d’escriure aquesta entrada.
Antoni Armengol i Coll, Juny del 2019