Abans d’entrar en la matèria.
Recordem que qualsevol persona que vulgui tractar un vesper per a un tercer, sigui amb el producte que sigui. Un biocida, aerosol, un producte que faci combustió, o pirotècnia, qualsevol producte que neutralitzi o elimini un insecte, ha de comptar que.
Segons l’article 3·1 de la directiva EU 528/2012, tindrà consideració de biocida. Així doncs en conseqüència resta sotmès a certificats de professionalitat i registres com a empresa de control de plagues. https://www.boe.es/doue/2012/167/L00001-00123.pdf
I en el cas de les Espècies Exòtiques Invasores EEI es necessita un permís addicional per a poder tractar-les, en el cas de Catalunya, aquest permís l’atorga La Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Ambient.
Ja ens anàvem preparant.
Des del moment que vàrem tenir coneixement de l’arribada de Vespa velutina a França, i veient l’evolució de l’expansió que hi feia els quatre primers anys, ja teníem clar que algun dia la tindríem a casa. Vàrem decidir que ja en faríem un seguiment, via articles científics, de les intervencions que s’hi feien o visites a apicultors. De com es miraven de protegir els apiaris, i així apreníem sobre Vespa velutina, i creixíem en coneixement.
També hem observat com a Galícia, Cantàbria, Astúries s’està portant una lluita molt irracional i descontrolada, i que de moment sols ha servit perquè cada any tinguin més afectació.
Primeres observacions de la Mallarenga carbonera.
Ja a la zona del Baix Montseny, al maig del 2016, vàrem detectar les primeres velutines. I els dos primers vespers a finals del mateix any, un al Pertegàs a Sant Celoni, i l’altra a la riera de Gualba prop del parc mediambiental.
Va ser al vesper de Gualba que vàrem observar per primera vegada el comportament de la Mallerenga carbonera (Parus major), que entraven i sortien de dins el vesper¹.
Aquest petit ocell sap detectar perfectament quan un vesper de Vespa velutina, no té activitat de vespes. Però sí sap, que hi queden larves al seu interior, (ja que aquestes van rascant les cel·les amb les mandíbules i fan molt soroll). És llavors quan el van perforant per a aconseguir aquella font de proteïna i de carotens, que en forma de larva o pupa, hi queda a l’interior del niu².
És curiós com a altres territoris que fa més anys que tenen Vespa velutina, no tenien descrit aquest comportament. Segurament aquesta lluita irracional, fa que s’escapin detalls, que poden ser importants, tant del comportament de Vespa velutina com del que passa entorn del vesper.
1 Video del 2017, on veiem la Mallerenga Carbonera ( Parus Major) menjant larves d’un niu de Vespa velutina.
https://www.youtube.com/watch?v=sG-GWt6OlAk&list=UUMY-PUB6ve-pMMnCE9SV1xA&index=25
2 Al següent enllaç ja explicàvem aquest comportament:
https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2018/08/15/reina-de-vespa-velutina-hivernant-dins-un-niu-i-la-mallerenga-carbonera/
Aquest comportament no és excepcional en la Mallerenga Carbonera, ja que està especialitzada en depredar els nius de processionària del pi.
3 Video on podem observar la Mallerenga carbonera, depredant un niu de processionària del pi.
https://www.youtube.com/watch?v=zCWTgsjj-2o
La nostra principal preocupació.
Amb aquesta primera observació de Gualba, i veient en aquell moment, el que es feia a Galícia, utilitzant biocides indiscriminadament sense cap mena de control del producte, dels aplicadors, dels equips d’aplicació, o dels EPI’S de seguretat ⁴ .
Això ens va fer pensar que teníem que treballar per mirar d’aconseguir com volíem eliminar els vespers.
Mirar d’eliminar els productes nocius, i pensar en un producte totalment innocu, per al medi, els mamífers, peixos, ocells, i evidentment les persones, seguint la nostra filosofia de treball.
Això també inclou evitar sistemes que poden tenir greus conseqüències en cas d’accident, com el de cremació de nius o explosius. Val a dir que el protocol de la generalitat els prohibeix, i per tant els deixem aparcats. Tot i que com a opcions, no parem de pensar-hi, i mirem si es possible de desenvolupar millores.
Una lluita irracional contra una espècie invasiva, pot conduir a afavorir la seva instal·lació. Això ha estat massa freqüent en el passat. Les espècies invasores generalment tenen una capacitat molt alta d’adaptació i dispersió. Aquest és el cas de la Vespa velutina nigrithorax. Els mètodes de control que tenen un impacte en la resta de l’entorn (per exemple, l’ús d’esquers enverinats) poden, per tant, servir les nostres espècies locals en favor d’aquest últim. Cita extreta del següent enllaç.
http://frelonasiatique.mnhn.fr/lutte/
El nostre objectiu.
Per tant comencem a orientar la nostra feina per aconseguir, un tractament combinat, i que des del principi contempla dues coses. La neutralització de les vespes amb producte innocu per al medi, i la posterior neteja interior de larves i pupes del niu, feta per la Mallerenga carbonera (Parus Major).
Recordem, que aquest ocell età especialitzat en alimentar-se de les larves i pupes vives.
També hem de tenir previst que potser la Mallerenga carbonera no estigui per la zona o simplement no aparegui per el vesper, per tant hem de fer un seguiment posterior, i tenir l’opció si s’escau, en uns dies de repetir tractament, o trencar el vesper amb sistemes mecànics.
Què ens va inspirar a intentar-ho?
Nosaltres també som exportadors d’espècies invasores, és el cas de Vèspula germànica o vulgaris i que afecten a diversos països, causant molts danys a l’apicultura. Xile, Mèxic, Austràlia o a Nova zelanda tenen pocs mètodes que poden utilitzar per capturar-les, per questió de mida vers apis mellifera. Les trampes de captura o per exemple sistemes com les arpes elèctriques no les poden fer servir.
Aleshores fan servir troians (que a la UE) no estan autoritzats. Aquí sorgueix la idea de utilitzar alguns d’aquests fongs, però sense fer troians, agafant vespers que ningú neutralitzarà, sense vendre fum, i sense fer competència deslleial a altres empreses, així tot fet amb recursos propis, i fer proves amb tractaments totalment dirigits. Tenim diversos fongs per testejar, Beauveria bassiana amb diferents soques, Anisoplia austriaca, Cordyceps, Paecilomyces, Fusarium, Isaria, Aspergillus, terra de diatomees, atraients com farina de carn i os, mel o melmelada introduïda al vesper. Anar fent diferents composicions i paciència.
Quin ha estat el primer pas?.
Ja que les proves amb el possible producte, era previsible que s’allarguessin diversos anys, primer teníem que utilitzar un mètode capaç de reduir a la mínima expressió la utilització de producte biocida. I que també ens servís per a poder-lo utilitzar per les proves.
Intentant desenvolupar varis sistemes que permeten introduir el producte a distància i sense error, vàrem descobrir que en un d’ells (i era el que ens agradava més), algú ens anava molt per davant. I decidim posar-nos en contacte amb AsiàticWaspBall. Després de diverses converses decidim adquirir el seu equip. I volem recordar que legalment sols poden utilitzar el sistema, empreses de control de plagues amb ROESP, i personal amb el certificat de professionalitat corresponent.
Amb la marcadora vàrem aconseguir passar de utilitzar entre 0,5 litres i 2 litres de producte per niu (que es podien gastar amb les bombes manuals i les perxes). A fer la neutralització amb uns 20ml del mateix producte i dilució. Per tant, (parlem de 20ml de dilució a un 1,5% de IA).
L’efectivitat a l’hora d’injectar el producte, i el comportament que tenen les velutines, respecte als vectors que introduïm al niu, ja va fer que des del principi tinguéssim clar que seria el mètode per seguir desenvolupant el producte en qüestió.
Com tots els sistemes, aquest també és millorable, i al poc temps de fer-lo servir, hem passat dels 20ml de caldo de producte a 12-14ml. Tant sols modificant una mica la metodologia d’aplicació.
Destacar que és molt important saber, que disparem vectors oberts, amb l’insecticida congelat. La cosa seria més pràctica si fossin boles com les de pintball, però una bola tancada té consideració d’envàs i està totalment prohibit la utilització, fins i tot per professionals. No poden quedar boles senceres amb biocida dins, al medi.
Vàrem començar a fer les primeres proves amb els components que teníem pensats, al maig del 2017.
Aquestes comencem a fer-les amb alguna vespa capturada, i amb algun vesper primari, amb resultats no massa esperançadors. Més endavant al intentar-ho amb els vespers secundaris la cosa es va complicar molt. Ja era d’esperar, que si no ens funcionava massa en vespers primaris i controlats, en secundaris encara era més difícil.
Per tant el 2017 va ser molt descoratjador. Aquest any, ja teníem verificats 16 nius on va aparèixer la Mallerenga Carbonera i ho explicàvem via twitter, a @controldplages, ja que encara no teníem en marxa el blog de vespavelutina.cat .
El 2018 seguim amb la mateixa idea.
Vaig decidir fer canvis en la formulació.
A partir d’aquí amb les vespes en captivitat es milloren resultats, un vesper sa en captivitat i funcionant amb normalitat, amb unes 100 vespes, un cop posat el producte, eren mortes en pocs dies. També en les proves fetes a vespers primaris externs i controlats començàvem a obtenir resultats, tot i que amb dificultats, i necessitàvem uns 10 dies per a que estigues neutralitzat del tot.
Amb els vespers secundaris no obteníem resultats satisfactoris. La diferència de resultat amb el vesper en captivitat va ser que aquests no tenien més remei que alimentar-se del producte i els vespers al medi utilitzaven diverses fonts d’alimentació a banda de la nostra. Tot i amb això obteniem una reducció de població que podia donar un descans de diversos dies als arnars.
Aquest 2018 també va ser molt important la tasca realitzada d’observació diària, durant més de 150 dies de l’interior d’un vesper que va evolucionar en captivitat des de la primera cel·la.⁵ Etologia de Vespa velutina. L’aprenentatge del que passa dins el vesper amb l’alimentació de les larves, la relació amb les obreres, i la resta de la colònia. Aquestes observacions va fer-nos fer un salt qualitatiu, en la manera d’orientar el nostre objectiu de cara al 2019.
Una de les moltes dades que vàrem poder recollir amb aquest estudi, es la millor hora per a poder fer el tractament amb aquest tipus de producte, i de manera dirigida a l’interior del vesper.
5 En aquest estudi vàrem podem demostrar que una larva en tot el seu cicle vital necessita poc més que 14-18 tòrax d’abelles. https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2019/04/27/150-dies-amb-la-vespa-velutina/
El 2019 afegim noves experiències.
Incorporem la formació per la zona de Catalunya, a empreses que comencen a adquirir el mètode AsiaticWaspBall. Així aprofitem a fer xarxa i compartim coneixements i experiències.
Insistim en la cerca del producte, anem variant proporcions, i atraients. Obtenim màxima efectivitat en vespes en captivitat, molta millora i efectivitat en vespers primaris. Però els secundaris es resisteixen. Hem aconseguit neutralitzar un vesper, però amb molta dificultat, repetint fins a 3 vegades l’administració de producte en un interval de 18 dies.
En d’altres que ho hem intentat, al final ho complementem amb el biocida, ja que son vespers que es neutralitzen per encàrrec i necessitem resultats immediats.
Ja estem a finals del 2019.
Fem un altra petita variació, la 16a del producte. Quan el dia 25 de desembre ens avisen d’un vesper prop de Palautordera, dalt una alzina a uns 8 metres d’alçada. El vesper, era penjat pràcticament sobre un camí, molt transitat per persones que van a caminar o a córrer. Em diuen que fa unes quantes setmanes varen avisar a l’ajuntament i no s’ha fet cap intervenció.
És doncs una bona situació per intentar-ho, i per poder fer seguiment a diari, ja que sembla, no vindrà ningú a tractar-lo.
Un cop valorada la situació , veiem que encara presenta un gran nombre de vespes a l’exterior, fent activitat constructiva. Això, és un gran indicador. Vol dir que encara al seu interior disposa de molta activitat, que segur hi tenim futures reines, i disposa de molta larva i pupa. És difícil però no impossible, que la reina, encara estigui fent postes.
Al dia següent (26 de Desembre), vaig a fer el tractament, injecto 20ml del producte.⁶
Dia 1 després del tractament: Segueix l’activitat fora del vesper, però amb un nombre molt inferior de vespes.
Dia 2: L’activitat fora del vesper es residual.
Dia 3: Amb 90 minuts davant el vesper, sols hem vist dues vespes.
Dia 4: Res d’activitat.
Dia 6: Apareixen els primers forats, no hem vist qui els ha fet, tot i que segurament serà la Mallerenga carbonera.
Dia 7 a 10: Podem fotografiar la Mallerenga carbonera, ampliant forats i menjant larves.
6 Enllaç al vídeo del niu tractat. https://www.youtube.com/watch?v=AqA0lYYZUmc
Fotografies 1-2-3-4. A les quatre fotografies superiors, podem observar cronològicament, 1-el niu amb activitat exterior, 2-un cop tractat, 3-la Mallerenga carbonera, i 4-al final sense cap mena d’activitat. Fotografíes d’Antoni Armengol.
Casualment mentre fèiem el seguiment del vesper, el dia 7 de Gener, detectem un segon vesper a dalt una alzina. Un vesper petit, de aproximadament 55 centímetres de diàmetre, però ple d’activitat, tenim doncs una segona oportunitat. Enllaç a vídeo on s’observa l’activitat del niu. https://www.youtube.com/watch?v=Nl72VXdYfrM
Aquest segon vesper es va tractar el dia 8 de Gener amb la mateixa formulació, però injectem sols 15-16ml del producte.
En tant sols tres dies ja no teníem activitat de vespes i la mallerenga ja feia neteja de larves. Un cop la Mallerenga ja ha deixat de venir, l’hem despenjat i ens ha permès mirar que ha quedat dins.
Una de les coses que em detectat per segona vegada en un vesper, una forta olor de orins de ratolí que ha impregnat el material porós del vesper, de fet ja en tenim precedents, com els del següent enllaç.
Resumint, hem pogut fer dos vespers secundaris amb una sola intervenció, amb un producte totalment innocu, per ocells, amfibis, peixos, petits mamífers. Per Anura Montseny, representa una petita recompensa a aquests quasi tres anys de proves, totalment autofinançades. Ara ja estem a final de temporada i per tant tindrem que esperar als secundaris del 2020 per a consolidar el producte, amb el sistema.
Sols donarem el vist i plau al producte, si aconseguim tractar amb èxit un vesper secundari, dels de màxima capacitat, i amb una sola aplicació. Vol dir esperar als vespers de mitjans d’octubre, principis de novembre del 2020.
Entre tant serà un bon moment, per a fer un breu resum, de la pirotècnia i la cremació de vespers, que actualment es fan servir. Comparat amb el nostre mètode. Bé, lo de “nostre” sols és perquè de moment és el que ens compleix millor amb tots els requisits que demanem a un mètode. Sobretot eficàcia i eficiència segons UNE EN-16636.
Durant quests tres anys, no hem deixat de testejar, i de fer formació de qualsevol sistema d’eliminació o neutralització de vespers. Val a dir que els hem testejat tots. Sols així podem mirar de ser mes eficaços i eficients, i millorar contínuament.
Alguns sistemes de moment els hem desestimat com el de cremació. Primer, perquè la Generalitat, al protocol 2019 de Control de Vespa velutina, ho prohibeix explícitament. Però també hem de pensar que a Catalunya sols ens serveix en casos molt puntuals, per tipus de bosc i clima. El risc de provocar un incendi es molt alt (per tant un risc molt superior al benefici del sistema). I malauradament, la tendència del clima, és que cada vegada la pluviometria serà inferior i més concentrada en xàfecs.
També, amb la cremació cal un protocol de treball molt estricte en seguretat. Com la neteja perimetral del sol on es farà la intervenció, remullar el terreny, portar alguna cisterna d’aigua i unes 4 persones, dos per a la perxa extensible, i dues preparades per a si es cala foc. A banda de permisos especials per a cada intervenció.
Qui porta anys treballant en el sector de les plagues, sap que els accidents passen. I la millor manera d’evitar-los es no utilitzar la maquinària, sistema o producte que els pot causar. Potser sols compensaria fer-ho, en cas de que sigui l’últim recurs.
Aquest mètode té un altra aspecte important, si realment interessa el control de Vespa velutina. En cremar el vesper, en època de futures reines, entre setembre – desembre, i que son el principal objectiu de la neutralització del vesper. Aquestes poden estar hores fora el vesper per l’aparellament, i per tant possiblement salvar-se.
Tot i que el protocol de la generalitat no permet la pirotècnia, aquest 2019 vàrem participar a Astúries a la primera promoció de la formació per a fer fer-la servir. Una bona formació de Civilnova Formación, ben estructurada, i ben portada per en Jorge Vigil, Eloy Alvarez i Juan Prado. Molt complerta en contingut i amb pràctiques de camp amb en Marino que ho domina perfectament, i que sempre son molt importants de fer.
En aquest cas farem una entrada parlant dels riscos que creiem que presenta el sistema i els avantatges.
Entre els riscos tenim que si es fa explotar el vesper de dies, i estem en època de reines, es pot donar el cas que tinguem futures reines fora el vesper i cal saber si sobreviuran o no. Una situació semblant al de la cremació, o a la retirada manual d’un vesper.
També cal saber, que passa amb petits mamífers i ocells propers a la detonació, sobretot per el tema del so.
L’experiència ens diu que tots, absolutament tots el mètodes, son millorables, i en aquest sentit sempre estem en una cerca de la millora continua, a fi de detectar debilitats, i poder aplicar millores.
Un dels motius que reforça el “nostre” sistema.
L’únic avantatge dels dos sistemes, (cremació i detonació) seria que no queda rastre del vesper. Però en aquest sentit per experiència pròpia en la zona on treballem, si es fa una bona i continuada pedagogia a les persones, a mesura que van coneixent que passa amb l’aspecte, d’un vesper mort, i ja el saben distingir, no causa alarma, ni trucades innecessàries.
També sabem que un vesper mort cap nova generació de velutines el pot reutilitzar, per un motiu. Dins les cel·les, al quedar-hi els meconis (excrements), s’hi generen amb el temps, uns fongs entomopatogens. Aquests fongs fan inviable noves postes a les cel·les. Per això quan traiem un vesper de grans dimensions, a les cel·les superiors, (les més antigues), practicament mai tenim larves ni pupes.
A més, els vespers amb el temps es deterioren per efecte del vent, aigua…fins a caure. Per tant creiem que el mètode de vectors oberts congelats, amb el nou producte, i l’ajut de la Mallerenga carbonera, (o altres ocells), és una gran opció de futur.
En tot cas, en zones on no existeix la Mallerenga carbonera, un cop neutralitzat el vesper, si fos necessari, es pot trencar amb la perxa, i fer-lo caure, sense cap mena de risc.
I també creiem que a la població en general, els cal més temps i una bona informació, perquè no es generin situacions de conflicte i d’alarma, en circumstàncies que no ho son. Però cal treballar-hi, ser honestos i informar correctament.
Si es dediquessin els mateixos esforços en explicar per tv i premsa escrita, el cicle de Vespa velutina i quines son les situacions reals de risc, la majoria de l’alarma social, desapareixeria.
Fotografies 5 i 6. Dues fotografies de l’interior d’un mateix vesper, despenjat a principis de gener, encara tenia una activitat residual de vespes, però ja no poden mantenir la temperatura interior i el grau d’humitat estable, amb el que comencen a aparèixer els fongs. Amb cel·les així una larva no pot evolucionar i sobreviure. Aquests mateixos fongs formen part de les proves que estem fent. Fotografíes, d’Antoni Armengol.
Col·laboracions relacionades amb els tractaments, i la Mallerenga carbonera.
També, durant el 2019 hem tingut l’oportunitat d’ajudar, amb el que coneixem de Vespa velutina, a la Blanca Monteis, estudiant de Biologia de l’UVIC. La Blanca, ha fet del TFG de Biología, un estudi de l’eficiència del mètode AsiaticWaspBall i l’impacte del producte utilitzat, per poder determinar quin grau de contaminació pateixen les larves i els efectes que pot tenir en les Mallerengues.
Les mostres de larves han estat analitzades mitjançant la tècnica de GC-MS/MS (Cromatografia de gasos acoblat amb espectrometria de masses), al Centro Nacional de Tecnología y Seguridad Alimentaria (CNTA) de Navarra.
El resultat del treball ha estat molt millor, fins i tot del que crèiem des d’Anura Montseny. Amb els vespers que va tractar l’empresa Bionet (amb aquest mètode de vectors oberts i congelats), i posteriorment analitzats, han determinat que per a que la ingesta de larves sigui mortal per a una Mallerenga amb un pes de 18 grams, necessitaria ingerir 2.472.572 larves. Això es bàsicament degut a que aquestes larves, amb el sistema de tractament utilitzat, pràcticament no queden contaminades, ja que el producte no s’escampa per el vesper.
Una bona notícia que ens demostra que el sistema de vectors congelats oberts, és a dia d’avui el millor sistema de neutralització dels que utilitzen biocides. I per tant un final d’any amb dues molt bones notícies per nosaltres, una que hem estat molt eficients amb els tractaments, i com creiem respectuosos amb el medi. L’altra aconseguir els primers resultats positius, del producte innocu per al medi, després de tres anys de feina.
Per reflexionar-hi:
Amb Vespa velutina ens ha aparegut un intrusisme professional per al sector de control de plagues, molt descarat. Les empreses hem de complir amb una sèrie de requisits molt exigents per a poder fer tractaments a tercers. En el cas d’exòtiques invasores encara més (Normativa internacional que cada comunitat amb competències pot gestionar). A Catalunya, com a mínim, cal estar inscrit en un registre del departament de flora i fauna de la Generalitat de Catalunya per poder fer exòtiques invasores. A banda del ROESP i dels certificats de professionalitat dels tècnics i dels aplicadors, assegurances, taxes, i demés.
Actualment podem trobar a internet empreses que es qualifiquen de professionals, que fan serveis a tercers per control de Vespa velutina, o altres vespes. En algun cas fins i tot, penjant vídeos al youtube dient unes barbaritats com temples, demostrant no tenir gaire coneixement ni dels productes, ni de Vespa velutina. No ens en podem estar de remarcar afirmacions d’una d’aquestes empreses, com per exemple que cada reina construeix 4 vespers.
O que en dos monitoratges que han fet per encàrrec de dos ajuntaments, diuen que la captura de 75 reines ha suposat 300 vespers menys. També que a l’altra que han capturat 59 reines, suposa 236 vespers menys.
Obviant que una Reina com a molt construirà dos vespers, primari i secundari. Per tant sigui, que un secundari ha evolucionat al mateix lloc que el primari, o és un secundari resultat del trasllat del primari, a una reina, sols se li pot comptabilitzar un vesper.
Aquestes empreses ho compten com a 4 nius!!!! per justificar una feina i exagerant els números. Tampoc compten amb que aproximadament el 95% de les reines no aconsegueixen construir el vesper secundari. Per tant amb la captura de 75 reines, potser has evitat 3 vespers, no 300!!. Si això es diu per falta de coneixement es greu, i si es fa per posar la por al cos i justificar un contracte o una feina crec que pitjor. I segurament no tenen ni el ROESP. De qui els contracta ja no tinc paraules, ja que tenint mitjans per fer-ho no s’han informat el més mínim.
La majoria d’aquestes empreses son apicultors. O millor dit, mals apicultors. Son depredadors oportunistes, que lo d’apicultor, ho fan servir com esquer. Generen confusió, ja que no té res a veure ser un professional de l’apicultura, amb poder tractar nius de Vespa velutina, o altres vespes per a tercers.
És per això que sempre que vulguem contractar algú hem de demanar com a mínim una sèrie de documentació, com el número de ROESP per verificar que sigui una empresa homologada, el registre a Flora i fauna, autònoms, i certificats de professionalitat. De no ser així qualsevol accident en un tractament de Vespa velutina (sigui amb danys a persones, al medi, a animals, o danys materials), en seran responsables tant la falsa empresa, com qui l’ha contractat.
Antoni Armengol i Coll Gener del 2020