Vespa velutina: Resum de nius al Baix Montseny 2019
Aquest 2019 hem vist la progressió exponencial de l’històric de nius d’altres llocs com Galícia, Cantàbria o Astúries. Crèiem que al Baix Montseny podia ser un any de gran creixement en nombre total de vespers. I al final no ha estat així. Caldrà doncs analitzar sobre el mapa i diverses dades que seguim, com l’apicultura, granges, temperatures, humitat, densitat dels boscos, o quantitat d’espais oberts.
Recordem que l’hivern del 2018 va ser molt suau. Tot i que alguns nius a principis de desembre ja no tenien activitat, vàrem observar nius que ben entrat el gener encara en tenien. Fins i tot un niu a Breda vàrem poder fotografiar activitat, encara que molt residual, el dia 10 de Febrer.
També en trampes de captura que tenim permanents a Gualba, a mitjans de Març ja teníem varies Reines capturades. Això ens va fer pensar que si les noves reines començaven alguns nius tant aviat, i aquests sobrevivien, agafarien unes dimensions considerables.
Però va succeir un altra cosa. I es que tot l’estiu va ser molt sec, alguns dies assolírem temperatures de 40 graus, això va afectar a tota la base d’alimentació de Vespa velutina. Tant per a la cerca de proteïna animal i de vegetal, com de hidrats de carboni. A més, aquests pics de 40 graus, ens va permetre observar diversos vespers primaris que van morir per excés de calor. I això ens fa pensar que a molts altres vespers primaris els va succeir el mateix, i en va regular el nombre. També ens fa pensar que els que ho varen superar, evolucionant a secundaris, els va condicionar molt el ritme de creixement.
Al Juliol, anàvem per sota el 2018 en vespers detectats, i aquests vespers (a igualtat de dates) eren mes petits que altres anys. Cada any al despenjar vespers a finals de temporada, algun tenia fins a 13 pisos, els de 10-11 a finals de cicle, eren habituals. Aquest any un sol niu dels que hem pogut despenjar tenia 10 galetes i la majoria s’ha quedat en 8, i alguns 5-6.
Un altra dada curiosa. Dos nius embrionaris retirats al més de Juliol un el dia 30, a Vallgorguina, un niu embrionari, que tenia la reina i una sola obrera, acabada e néixer. Això vol dir que aquell niu es va iniciar als voltants del 12 de Juny, i recordem que a mitjans de Març estàvem capturant alguna reina. Per tant, podria ser que, de la mateixa manera que les futures reines, poden abandonar progressivament el niu per a hivernar, també deixen la diapausa progressivament i inicien el nou niu de manera molt esglaonada.
I també creiem que la falta de glaçades pot fer un efecte que no sembla lògic, i fer que algunes reines allarguessin la diapausa. Simplement perquè no han necessitat cremar gaire greixos per falta de fred i per a sobreviure.
Gràfica 1: Evolució del nombre de vespers de Vespa velutina a l’àrea d’estudi ( Entre Sant Marçal, Cànoves i Samalús, Llinars, Santa Maria de Palautordera, Sant Celoni, Riells i Viabrea, Sant Marçal)
Al final el 2019 tot i que segur se’ns ha escapat algun vesper, (com cada any), podem dir que les xifres d’afectació han estat les mateixes que el 2018.
Pot ser que aquest sigui l’equilibri natural de la zona vers la quantitat d’aliment?. 0 les temperatures han afectat a Vespa velutina més del que podem pensar?. Tindrem que esperar al final del 2020 o al 2021 i més enllà, per sortir de dubtes. Per nosaltres l’explicació resideix en les altes temperatures.
Sense creixement, però, tenim una ubicació dels nius molt diferent respecte als altres anys, ho veiem en el resum del quadre 2. Allà veiem marcat de color vermell, els vespers que poden suposar un risc real per a les persones, tant per l’alçada com per la ubicació.
Quadre 2: Comparatiu del 2018 i 2019, dels nius de l’àrea d’estudi.
Si que veiem, que hem tingut una redistribució dels vespers. El més sorprenent de les dades, i on tenim que posar especial atenció, és en els vespers que s’han fet al mateix terra, o en qualsevol dels altres llocs a menys de 3 metres d’alçada. Aquests son els que realment tenen un risc per a les persones, ja que sense voler, per accident, podem ensopegar-hi. I es llavors quan la vespa al sentir-se amenaçada, ens pot picar.
Veiem com el 2018 un 9,2% dels vespers eren a menys de 3 metres d’alçada, i aquest 2019 han estat el 30,1%. Un increment més que espectacular, i que caldrà tenir dades de més anys per a poder esbrinar que ha passat. Si això serà una tendència, o una resposta directa a les altes temperatures i escassa humitat del 2019. Destaquem els 11 nius fets al mateix terra, un 7,28% en total, i el global dels situats en construccions, la majoria cases que representen un 37%.
El que segueix igual, es el de les tres espècies arbòries més utilitzades per a Vespa velutina, i que han estat en frondoses, la majoria de fulla caduca. Els tres mes concorreguts son el Platanus, Pollancre i Roure, que al Baix Montseny, sempre son els tres preferits, a l’hora de fer-hi els nius.
A la gràfica 2 veiem la comparativa d’alçades on han fet els vespers, els que posa al terra, eren literalment sota terra, on posa < de 3 metres ( vol dir que eren entre la superfície del terra i 3 metres d’alçada). I la Gràfica 3, on tenim les tres espècies arbòries més utilitzades per la Vespa velutina a l’àrea d’estudi.
A continuació detallem tots els espais on el 2019 hem recollit o neutralitzat vespers.
Espècies vegetals: En Roure, Pollancre, Pi, Cedre, Alzina, Acàcia, Platanus, Avet, Lledoner, Laurus, Til·ler, Verns, Oms, en soques d’arbres morts, Figueres, Romagueres, Viburnum, Photinia, Eura, Cupressus sempervirens, Ametller.
Altres: finestres, coberts, dins de caixes d’abelles, en un casc de skater, sota de ràfecs de teulades, dins un comptador d’aigua, dins una caseta de quadres de llum, dins un fals sostre, dins una paret mitgera, en balcons, dins una caseta de gos, al terra, dins altaveus, dins de caixes de persianes, dins una caixa de camió, dalt una grua d’obres, a l’escaire de portes, en marges, dalt de torres d’alta tensió, dins una caldera en desús.
Totes aquestes ubicacions ens recorden la diversitat d’espais i la dificultat que representa la detecció de vespers, i que a l’hora de planificar monitoratges, i moviments, ens enfrontem a un insecte que s’adapta molt per a poder assegurar noves generacions.
Recordem que sempre que detectem un vesper al terra o a poca alçada, que es pugui tocar sense voler, primer hem de marcar la zona per evitar que algú s’hi acosti, i mirar de gestionar-ne la retirada, el més aviat possible.
La gran diversitat de criteris de com actuar davant la Vespa velutina, i els mitjans de control actuals, fa que ni tant sols ens puguem plantejar un bon control. Cal unificar actuacions i generalitzar-les a tot el territori, gestionades per un equip multi-disciplinar, amb implicació de l’administració, i partides pressupostàries per a fer-ne front.
Altres dades que cerquem amb aquest seguiment anual: Què determina el lloc on Vespa velutina fa els vespers secundaris. De moment comencem a obtenir certs resultats que veurem més endavant, com per exemple que la concentració de vespers en un àrea d’un kilòmetre quadrat dels d’apiaris d’abelles es superior a la resta. Però també tenim altres instal·lacions que sembla els atrauen, però necessitem uns anys més de dades.
Ja fa varis anys que insistim en aquest sentit, i ara aquí a Catalunya, per fí, entre els apicultors, ja va agafant força la idea de que una bona ajuda a les abelles, és protegir els apiaris amb les muselière (musell) que ja fa uns anys fan servir a França.
Aquests musells, combinats amb arpes, i trampes, estan donant molt bon resultat. Treuen gran part de la pressió per la presència de la Vespa, mentre les arpes i trampes, en van capturant, així es facilita que l’abella segueixi recol·lectant.
En conjunt també dificulta a Vespa velutina, l’accés fàcil a la proteïna, i per tant pot afectar al creixement dels nius i en conseqüència la descendència dels mateixos i expansió.
Recomanem aquest tipus de musell desenvolupat a França, i que funciona molt millor que altres opcions comercials, més cares i menys efectives. Una Muselière ens la podem fer per un cost màxim de uns 5€ cada una.
Deixem el recordatori de bones pràctiques, per a ajuntaments que han de contractar empreses per a fer monitoratges i neutralitzacions de nius.
DE MÀXIMA IMPORTÀNCIA PER AJUNTAMENTS I PER QUI VULGUI CONTRACTAR UN SERVEI D’ELIMINACIÓ DE VESPERS, O CONTROL DE VESPA VELUTINA.
REQUISITS QUE HA DE COMPLIR L’EMPRESA CONTRACTADA PER AL CONTROL DE VESPA VELUTINA CONSIDERADA EEI (Espècie Exòtica Invasora).
1– L’empresa ha de tenir l’autorització del Departament de Territori i Sostenibilitat, Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural. De la Generalitat de Catalunya. Per poder tractar amb EEI com Vespa velutina. Aquest permís és anual i cal anar-lo renovant. Fonaments de dret, RD 630/2013 i Reglament UE 1143/2014.
2- Disposar del ROESP. Estar autoritzat com a empresa de control de plagues per fer serveis a tercers.
3- Com a mínim l’empresa ha de tenir un responsable tècnic, amb el certificat de professionalitat nivell 3. RD 830/2010, Reglament UE 528/2012
4-Tots els operaris han de tenir el certificat de professionalitat nivell 2. RD 830/2010, Reglament UE 528/2012
5-Al protocol de la Generalitat s’especifica els MÈTODES QUE NO ESTÀN AUTORITZATS per al seu control, i per tant no els podem fer servir. Cal revisar sempre l’últim que s’ha publicat.
Aquesta normativa és la vigent al moment d’escriure aquesta entrada.
Antoni Armengol, Gener del 2020