Primers nius Tractats amb èxit, sense biocides, amb ajuda de la Mallerenga Carbonera (Parus Major), i el sistema AsiaticWaspBall.

Des del moment que vàrem tenir coneixement de l’arribada de la Vespa velutina a França, i veient l’evolució de l’expansió que hi feia els quatre primers anys, ja teníem clar que algun dia la tindríem a casa , i vàrem decidir que ja en faríem un seguiment, via articles científics, de les intervencions que s’hi feien, de com es miraven de protegir els apiaris, així apreníem de la vespa, i creixíem en coneixement.

A la zona del Baix Montseny vàrem detectar les primeres vespes al maig del 2016,  els dos primers nius a finals del mateix any, un a la riera del Pertegàs a Sant Celoni i l’altra a la riera de Gualba prop del parc medi ambiental.

Va ser al niu de Gualba que vàrem observar per primera vegada el comportament de les Mallerengues carboneres (Parus major), que entraven i sortien de dins un niu.¹  Aquest petit ocell sap detectar perfectament quan un niu de Vespa velutina, no té activitat de vespes, però sí sap que hi queden larves al seu interior, (ja que aquestes van rascant les cel·les amb les mandíbules i fan molt soroll), el van perforant per a aconseguir aquella font  de proteïna i de carotens en forma de larva o pupa, que queda a l’interior del niu.²

1  Video del 2017 on veiem la Mallerenga Carbonera ( Parus Major) menjant larves d’un niu de Vespa velutina.
https://www.youtube.com/watch?v=sG-GWt6OlAk&list=UUMY-PUB6ve-pMMnCE9SV1xA&index=25

2  Al següent enllaç ja explicàvem aquest comportament:
https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2018/08/15/reina-de-vespa-velutina-hivernant-dins-un-niu-i-la-mallerenga-carbonera/

Aquest comportament no és excepcional en la Mallerenga Carbonera, ja que està especialitzada en depredar els nius de processionària del pi.ᶾ

3  Video on podem observar la Mallerenga carbonera depredant un niu de processionària del pi.
https://www.youtube.com/watch?v=zCWTgsjj-2o

Amb aquesta primera observació de Gualba, i veient en aquell moment, el que es feia a Galícia, utilitzant biocides indiscriminadament sense cap mena de control del producte, dels aplicadors, dels equips d’aplicació, o dels EPI’S de seguretat.⁴ Això ens va fer pensar que teníem que treballar per mirar d’aconseguir l’eliminació sense biocida,  i pensar en un producte totalment innocu, per al medi, els mamífers, peixos, ocells, i evidentment les persones, seguint la nostra filosofia de treball.

4  Una lluita irracional contra una espècie invasiva pot conduir a afavorir la seva instal·lació. Això ha estat massa freqüent en el passat. Les espècies invasores generalment tenen una capacitat molt alta d’adaptació i dispersió. Aquest és el cas  de la Vespa velutina nigrithorax. Els mètodes de control que tenen un impacte en la resta de l’entorn (per exemple, l’ús d’esquers enverinats) poden, per tant, servir les nostres espècies locals en favor d’aquest últim.
http://frelonasiatique.mnhn.fr/lutte/

Per tant comencem a orientar la nostra feina per aconseguir per primera vegada, un tractament combinat, i que des del principi contempla dues coses, la neutralització de les vespes amb producte sense biocida i la posterior neteja interior de larves i pupes del niu,  feta per la Mallerenga carbonera (Parus Major), recordem, especialitzada en alimentar-se de les larves i pupes vives. També hem de tenir previst que potser la Mallerenga carbonera no estigui per la zona o simplement no aparegui per el niu, per tant hem de fer un seguiment posterior, i tenir l’opció si s’escau, en uns dies de repetir tractament, o trencar el niu amb sistemes mecànics.

Quin ha estat el primer pas?. Ja que les proves amb el possible producte, era previsible que s’allarguessin diversos anys, primer teníem que utilitzar un mètode capaç de reduir a la mínima expressió la utilització de  producte biocida, i que també ens servís per a poder-lo utilitzar per les proves. Intentant desenvolupar varis sistemes que permeten introduir el producte a distància, vàrem descobrir que en un d’ells (i era el que ens agradava més), algú ens anava molt per davant, i decidim posar-nos en contacte amb AsiàticWaspBall  després de diverses converses decidim adquirir el seu equip, que a més faciliten la documentació que ells han gestionat i que es requereix per a poder fer servir el sistema, (i volem recordar que no tindrà cobertura legal, qui agafi una marcadora, una grua, o una perxa, i intenti fer-la servir per injectar insecticida, sense els permisos específics a banda de tots els registres al ROESP, tant l’empresa com certificats de professionalitat dels operaris).

Amb la marcadora vàrem aconseguit passar de utilitzar entre 0,5 litres i 2 litres de producte per niu (que es podien gastar amb les bombes manuals i les perxes), a fer la neutralització amb uns 20ml del mateix producte i dilució, (parlem de 20ml de dilució amb un 2% de IA). L’efectivitat a l’hora d’injectar el producte, i el comportament que tenen les velutines respecte als vectors que introduïm al niu, ja va fer que des del principi tinguéssim clar que seria el mètode per seguir desenvolupant el producte en qüestió.

Vàrem començar a fer les primeres proves amb els components que teníem pensats, al maig del 2017, aquestes comencem a fer-les amb alguna vespa capturada, i amb algun niu primari, amb resultats no massa esperançadors, més endavant al intentar-ho amb els nius secundaris la cosa es va complicar molt, ja que si no ens funcionava massa en nius primaris i controlats, en secundaris encara era més difícil, i per tant el 2017 va ser molt descoratjador. Aquest any, ja teníem verificats 16 nius on va aparèixer la Mallerenga Carbonera i ho explicàvem via twitter, a @controldplages, ja que encara no teníem en marxa el blog de Vespa velutina.

El 2018 seguim amb la mateixa idea, vaig decidir fer canvis en la formulació. A partir d’aquí amb les vespes en captivitat es milloren resultats, un niu sa en captivitat i funcionant amb normalitat, amb unes 100 vespes, un cop posat el producte, eren mortes al dia següent, en les proves fetes a nius primaris externs i controlats també començàvem a obtenir resultats, tot i que amb dificultats, i necessitàvem uns 10 dies per a que estigues neutralitzat del tot,  amb els secundaris no obteníem resultats, satisfactoris. La diferència de resultat amb el niu en captivitat va ser que aquests no tenien més remei que alimentar-se del producte i els nius al medi utilitzaven diverses fonts d’alimentació a banda de la nostra. Aquest 2018 també va ser molt important la tasca realitzada d’observació diària, durant més de 150 dies de l’interior d’un niu que va evolucionar en captivitat des de la primera cel·la.⁵    l’aprenentatge del que passa dins el niu amb l’alimentació de les larves i la relació amb les obreres, i la resta de la colònia, va fer-nos donar un salt qualitatiu en la manera d’orientar el nostre objectiu de cara al 2019. Una de les moltes dades que vàrem poder recollir amb aquest estudi, es la millor hora per a poder fer el tractament amb aquest tipus de producte.

5   En aquest estudi vàrem podem demostrar que una larva en tot el seu cicle vital necessita poc més que 14-16 torax d’abelles      https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2019/04/27/150-dies-amb-la-vespa-velutina/

El 2019 afegim noves experiències, fent la formació per la zona de Catalunya,  a empreses que comencen a adquirir el mètode AsiaticWaspBall, i insistim en la cerca del producte, anem variant proporcions, i atraients, obtenim màxima efectivitat en vespes en captivitat, molta millora i efectivitat en nius primaris, però els secundaris es resisteixen, hem aconseguit neutralitzar un niu, però amb molta dificultat, repetint fins a 3 vegades l’administració de producte en un interval de 18 dies, altres que ho hem intentat, al final ho complementem  amb el biocida, ja que son nius que es neutralitzen per encàrrec i necessitem resultats immediats.

Ja estem a finals del 2019 i fem un altra petita variació, la 16a del producte, quan el dia 25 de desembre ens avisen d’un niu prop de Palautordera, dalt una alzina a uns 8 metres d’alçada, penjat pràcticament sobre un camí, molt transitat per persones que van a caminar o a córrer, em diuen que fa unes quantes setmanes varen avisar a l’ajuntament i no s’ha fet cap intervenció, és doncs una bona situació per intentar-ho i per poder fer seguiment a diari, ja que no vindrà ningú a tractar-lo. Primer pas, anar a visitar el niu per valorar la situació, i veiem que encara presenta un gran nombre de vespes a l’exterior fent activitat constructiva, això, és un gran indicador, vol dir que encara al seu interior disposa de molta activitat, que segur encara tenim futures reines a l’interior, molta larva i pupa, i difícil però no impossible, que la reina, encara estigui fent postes.

Al dia següent (26 de Desembre), vaig a fer el tractament, injecto 20ml del producte.⁶
Dia 1 després del tractament: Segueix l’activitat fora del niu, però amb un nombre molt inferior de vespes.
Dia 2: L’activitat fora del niu es residual.
Dia 3: Amb 90 minuts davant el niu, sols hem vist dues vespes.
Dia 4: Res d’activitat.
Dia 6: Apareixen els primers forats, no hem vist qui els ha fet, tot i que segurament serà la Mallerenga carbonera.
Dia 7 a 10: Podem fotografiar la Mallerenga carbonera, ampliant forats i menjant larves.

6  Enllaç al vídeo del niu tractat.    https://www.youtube.com/watch?v=AqA0lYYZUmc

Niu de Vespa velutina amb activitat El niu de vespa velutina tractat amb producte ecològic

Niu de Vespa velutina i Mallerenga carbonera Niu totalment eliminat

Fotografies 1-2-3-4. A les quatre fotografies superiors, podem observar cronològicament,  1-el niu amb activitat exterior, 2-un cop tractat, 3-la Mallerenga carbonera, i 4-al final sense cap mena d’activitat. Fotografíes d’Antoni Armengol.

Casualment mentre fèiem el seguiment del niu, el dia 7 de Gener, detectem un segon niu a escassos 40 metres dalt una alzina, un niu petit, de aproximadament 55 centímetres de diàmetre, però ple d’activitat, tenim doncs una segona oportunitat. Enllaç a vídeo on s’observa l’activitat del niu. https://www.youtube.com/watch?v=Nl72VXdYfrM

Aquest segon niu es va tractar el dia 8 de Gener amb la mateixa formulació, però injectem sols 15-16ml del producte. En tant sols tres dies ja no teníem activitat de vespes i la mallerenga ja feia neteja de larves.   Un cop la Mallerenga ja ha deixat de venir, l’hem despenjat i ens ha permès mirar que ha quedat dins. Una de les coses que em detectat per segona vegada en un niu, una forta olor de orins de ratolí que ha impregnat el material porós del niu, i cap vespa morta sencera,  per tant, tenim clar que durant la nit ens ha vingut algun rosegador, que a banda de larves i pupes, segurament es menja les vespes mortes que no li agraden a la Mallerenga, i de fet ja en tenim precedents, com els del següent enllaç.
https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2019/04/28/nius-de-vespa-velutina-refugi-de-petits-rosegadors/

En resum, hem pogut fer dos nius secundaris amb una sola intervenció, i el producte totalment innocu, per ocells, amfibis, peixos, petits mamífers… Per Anura Montseny representa una petita recompensa a aquests quasi tres anys de proves, totalment autofinançades.  Ara ja estem a final de temporada i per tant tindrem que esperar als secundaris del 2020 per a consolidar el producte, amb el sistema.

Entre tant serà un bon moment per a fer una breu comparativa dels sistemes de neutralització que actualment es fan servir.

Durant quests tres anys, no hem deixat de testejar, i de fer formació de qualsevol sistema d’eliminació o neutralització de nius, val a dir que els hem testejat tots, i alguns sistemes de moment els hem desestimat com el de cremació, perquè creiem que a Catalunya sols ens serveix en casos molt puntuals, ja que en el bosc mediterrani, el risc de provocar un incendi es molt alt (per tant un risc molt superior al benefici del sistema) i cal un protocol de treball molt estricte en seguretat, com la neteja perimetral del sol on es farà la intervenció, remullar el terreny,  portar alguna cisterna d’aigua i unes 4 persones, dos per a la perxa extensible, i dues preparades per a si es cala foc, a banda de permisos especials per a cada intervenció. Els que portem  anys fent tractaments sabem que els accidents passen, i la millor manera d’evitar-los es no utilitzar la maquinària, sistema o producte que els pot causar, a no ser que sigui l’últim recurs, (Sols valdria la pena córrer amb el risc, i utilitzant totes les mesures de seguretat, si aquella intervenció fos la necessària per eliminar totalment del país la Vespa velutina). També aquest 2019 vàrem participar  a Astúries a la primera promoció de la formació per a fer servir la pirotècnia, en aquest cas farem una entrada parlant dels riscos que presenta el sistema i els avantatges, i de moment el desestimem. Entre els riscos tenim que si es fa explotar el niu de dies, i estem en època de reines, es pot donar  el cas que tinguem futures reines fora el niu i cal saber si sobreviuran o no, i també que passa amb petits mamífers i ocells propers a la detonació, sobretot per el tema del so. Per tant seria interessant tenir estudis per treure conclusions d’aquests aspectes. Des d’Anura, estem treballant en variants que hi poden aportar millores, entre d’altres fent variacions en el protocol de funcionament que tenen, o mirant de determinar quina es la quantitat mínima de pólvora per a tenir un 100 per cent d’èxit en la detonació.

Tenint en compte que els nius no poden ser reutilitzats per les vespes, entre d’altres motius  per els fongs entomopatògens que es generen dins, un cop abandonat, o que fins i tot en alguns casos, comencen a aparèixer quan el nombre de vespes que queda al niu al final del seu cicle, no es capaç de mantenir una ventilació, temperatura i humitat estable al seu interior,  a més, els nius amb el temps es deterioren per efecte del vent, aigua…fins a caure, per tant creiem que el mètode AsiaticWaspBall amb el nou producte, innocu per al medi i animals, és una gran solució, que en tot cas, en zones on no existeix la Mallerenga carbonera, un cop neutralitzat el niu, si fos necessari, es pot trencar amb la pèrtiga i fer-lo caure, sense cap mena de risc. I també creiem que a la població en general, els cal més temps i una bona informació, perqué no es generin situacions de conflicte i d’alarma, en circumstàncies que no ho son. Si es dediquessin els mateixos esforços en explicar per tv i premsa escrita el cicle de la vespa i les situacions reals de risc, la majoria de l’alarma social, desapareixeria.

Fongs dins el niu de Vespa velutina Fongs dins el niu de Vespa velutina

Fotografies 5i6. Dues fotografies de l’interior d’un mateix niu, despenjat a principis de gener, encara tenia una activitat residual de vespes, però ja no poden mantenir la temperatura interior i el grau d’humitat estable, amb el que comencen a aparèixer els fongs. Amb cel·les així una larva no pot evolucionar i sobreviure. Fotografíes, d’Antoni Armengol.

També, durant el 2019 hem tingut l’oportunitat d’ajudar  amb el que coneixem de la Vespa velutina, a  la Blanca Monteis, estudiant de Biologia de l’UVIC, que ha fet del TFG de Biología, un estudi de l’eficiència del mètode AsiaticWaspBall i l’impacte del producte utilitzat, per poder determinar quin grau de contaminació pateixen les larves i els efectes que pot tenir en les Mallerengues. Les mostres de larves han estat analitzades  mitjançant la tècnica de GC-MS/MS (Cromatografia de gasos acoblat amb espectrometria de masses), al Centro Nacional de Tecnología y Seguridad Alimentaria (CNTA) de Navarra.

El resultat del treball ha estat molt millor, fins i tot del que crèiem des d’Anura Montseny, i es que amb els nius que va tractar l’empresa Bionet  amb el sistema AsiaticWaspBall,  i posteriorment analitzats, han determinat que per a que la ingesta de larves sigui mortal per a una Mallerenga amb un pes de 18 grams, necessitaria ingerir 2.472.572 larves, això es bàsicament degut a que aquestes larves, amb el sistema de tractament utilitzat, pràcticament no queden contaminades, ja que el producte no s’escampa per el niu.

Una bona notícia que ens demostra que el sistema AsiaticWaspBall és a dia d’avui el millor sistema de neutralització dels que utilitzen biocides.  I per tant un final d’any amb dues molt bones notícies per nosaltres, una que hem estat molt eficients amb els tractaments, i com creiem respectuosos amb el medi, i aconseguir el producte sense biocides després de tres anys de feina.

Per reflexionar-hi:

Amb la vespa velutina ens ha aparegut un intrusisme professional per al sector de control de plagues, molt descarat. Les empreses hem de complir amb una sèrie de requisits molt exigents per a poder fer tractaments a tercers, i en el cas d’exòtiques invasores encara més, (com a mínim, cal estar inscrit en un registre del departament de flora i fauna de la Generalitat de Catalunya per poder fer exòtiques invasores, a banda del ROESP i dels certificats de professionalitat dels aplicadors, assegurances,  i demés…).  Actualment podem trobar a internet empreses que es qualifiquen de professionals, que fan serveis a tercers per control de la  Vespa velutina, o altres vespes.  En algun cas fins i tot, penjant vídeos al youtube dient unes barbaritats com temples, demostrant no tenir gaire coneixement de la Vespa velutina, i no ens podem estar de remarcar  afirmacions d’una d’aquestes empreses, com per exemple que cada reina construeix 4 nius…o que en dos monitoratges que han fet per encàrrec de dos ajuntaments, diuen que la captura de 75 reines ha suposat 300 nius menys o que l’altra que han capturat 59 reines, suposa 236 nius menys, obviant que una Reina com a molt construirà dos nius, (embrionari i primari son el mateix niu però en fases del cicle diferents, i un trasllat al niu secundari, a vegades el primari evoluciona a secundari. Per tant sigui el que secundari ha evolucionat al mateix lloc que el primari o és un secundari resultat del trasllat del primari, a una reina, sols se li pot comptabilitzar un niu, ja que el secundari és una evolució del primer i per tant es compta com a un igualment, i ells ho compten com a 4 nius!!!! per justificar una feina i exagerar els números), i tampoc compten amb que aproximadament el 95% de les reines no aconsegueixen construir el secundari, i per tant amb la captura de 75 reines, potser has evitat 3 nius, no 300!! Si això es diu per falta de coneixement es greu, i si es fa per posar la por al cos i justificar un contracte o una feina  crec que pitjor, i a sobre segurament no tenen ni el ROESP. De qui els contracta ja no tinc paraules, ja que tenint mitjans per fer-ho no s’han informat el més mínim.

La majoria d’aquestes empreses son apicultors, (o millor dit, mals apicultors, son depredadors oportunistes, que lo d’apicultor, ho fan servir com esquer, i generen confusió, ja que no té res a veure ser un professional de l’apicultura, amb poder tractar nius de Vespa velutina, o altres vespes per a tercers), es per això que sempre que vulguem contractar algú hem de demanar com a mínim una sèrie de documentació, com el número de ROESP per verificar que sigui una empresa homologada, el registre a Flora i fauna, autònoms, i certificats de professionalitat, de no ser així qualsevol accident en un tractament de Vespa velutina (sigui amb danys a persones, al medi, a animals, o danys materials), en seran responsables tant la falsa empresa, com qui l’ha contractat.

Antoni Armengol.   Gener del 2020