Refugi de petits rosegadors.
Aquest, és el cas d’un vesper secundari, retirat de sota d’un cobert, entre Canada Parc, i La Baronia, al terme municipal de Vallgorguina.
Exteriorment el vesper estava intacte, sols tenia l’entrada natural, una mica més oberta i trencada, d’un diàmetre de 5 centímetres. En obrir-lo, de seguida, es fa evident l’inconfusible olor a orins de ratolí.
Ja dins el niu, es pot observar com la majoria de galetes (pisos) estaven rosegades. I com en deixen la part on estan ubicats els meconis (excrements de les vespes).
El material rosegat està acumulat a la part inferior del niu i l’han fet servir per fer-se el jaç.
Així, tenim excrements del ratolí, vespes mig menjades, o glans mig rosegats amb les característiques marques de les dents. Aquestes han estat algunes de les restes de l’interior del niu de V. velutina, generades per el ratolí de bosc, (Apodemus sylvaticus).
Aquets petits rosegadors, no han trigat gaire temps a descobrir que un cop el niu ja no disposa de vespes, poden disposar d’una llar de luxe. Ben protegida del fred i l’aigua, amb diverses plantes interiors, passadissos i cambres, potser fins i tot, amb alguna larva per alimentar-se.
Doncs bé, ara ja sabem, que aquets vespers tant ben protegits del fred i de depredadors, també serveixen de refugi, per aquests, petits i llestos rosegadors, dels nostres boscos.
Per tant si veiem qualsevol vesper de secundari Vespa velutina, ja fora de temporada, sense vols de Vespes , i encara que tingui un sol forat, però més gran del compte, potser, és que està ocupat, i reconvertit en refugi de petits rosegadors.
Que succeeix, quan un niu queda abandonat?
Quan aquests nius queden abandonats, i com que la vespa, no neteja les cel·les per a posar-hi noves postes, a cada una d’elles, podem tenir 2, 3 meconis (excrements), que han deixat les larves al pupar per fer la metamorfosi. Simultàniament al declivi del vesper, fins la mort, una sèrie de fongs van creixent en aquests excrements, i fan inviable que cap altra velutina pugui reutilitzar-los. Un dels motius, per al que els vespers, no poden tornar a ser reutilitzats.
El declivi d’un vesper sol succeir quan la reina deixa de fer postes d’ous fecundats, o bé per la mort de la reina. A partir d’aquest moment encara mantindrà una activitat aparentment normal, durant un parell de mesos. Però de mica en mica, anirà minvant el nombre d’obreres i mascles, fins a la mort de tots els individus.
A les fotografíes podeu observar els pisos rosegats, els glans, excrements del ratolí i restes de vespes. Fotografíes d’Antoni Armengol
Antoni Armengol i Coll. Abril del 2019