Seguiment de nius/vespers de Vespa velutina, l’abellerol, la Mallerenga i altres ocells.
El 2017 he pogut fer observacions de comportament de l’abellerol, en un apiari que en Lluís Ibern tenia a Sant Celoni. Fruit de les hores d’observació, he pogut constatar, com l’Abellerol, quan està a prop d’un apiari (atacat per Vespa velutina), prefereix caçar Vespa velutina a les abelles. Durant les hores o dies de pas de grups d’abellerols, les abelles han treballat normalment sense pressió de Vespa velutina.
En llocs on l’abellerol nidifiqui estic convençut de que serà un aliat per als apicultors. Aquest comportament observat al 2017, és que l’abellerol prefereix caçar Vespa velutina que li aporta una quantitat més alta de proteïna que una abella.
Al moment de fer aquesta observació, no tenim constància de que aquest comportament estigui descrit. Segurament en un futur en sentirem a parlar.
Per tant de moment he parlat i demanat col·laboració a apicultors perquè si tenen ocasió en facin seguiment.
Enllaç a la fotografia de l’abellerol menjant Vespa velutina https://vespavelutina.controldeplagues.cat/depredadors-de-vespa-velutina/
https://controldeplagues.cat/vespa-velutina-labellerol-la-mallerenga-carbonera-i-altres-ocells
Informació sobre l’Abellerol https://ca.wikipedia.org/wiki/Abellerol_com%C3%BA
Aquest 2018 he pogut observar molts vespers al final del seu cicle. Uns perquè els he neutralitzat, per fer-ne seguiment. D’altres perquè s’han localitzat just quan ja eren al final del seu cicle. Tots, els he anat visitant, entre 3 i 10 vegades, en diferents intervals de dies, per seguir de primera mà el que hi passa.
En ambdós casos es produeix la mateixa circumstància. Tenim a la Mallerenga carbonera, (Parus major), com l’ocell més actiu al respecte. Aquest ocell, és capaç de detectar, que el vesper ja no és un perill, perquè no té vespes adultes. Però en canvi si que sap que a dins en queden, (perquè segurament les senten) larves rascant les cel·les. Aquestes larves, estan demanant proteïna i ningú els en porta.
Així doncs, és llavors quan metòdicament, la Mallerenga carbonera, comença a trencar la protecció del vesper per accedir a dins. D’aquesta manera, aconsegueix a través de les larves i pupes que hi queden, una font addicional de proteïna, i carotens. Sobretot en uns mesos que sol ser difícil, adquirir-ne.
Convé destacar que el 2018, he pogut observar aquesta circumstància en més de 60 vespers de Vespa velutina. Con a resultat, en tots ha aparegut únicament la Mallerenga carbonera. Tot i que en molts casos, a tocar dels vespers hi teníem la Mallerenga blava, la petita, la cua llarga. A cap d’elles l’he pogut observar entrant en un vesper de Vespa velutina… sols la Mallerenga carbonera.
Fins i tot, en en dues ocasions, hee observat, el Pica-soques blau (Sitta europaea), i en una la Garsa (pica pica), que competia amb les carboneres.
A les fotografies, podem observar la Mallerenga carbonera, el Pica-soques blau i la Garsa. Fotografies d’Antoni Armengol.
La Garsa, realment competia per les larves amb la Mallerenga carbonera, en canvi, en el cas del Pica-soques blau, tenim dubtes. Segurament el cas del pica-soques blau, era més una qüestió de fer-hi niu, ja que entrava i sortia de la part superior, sense res al bec.
Al final de cicle, dels vespers secundaris de Vespa velutina, les cel·les superiors no tenen larves. Però si, que fent forat, pot quedar un bon espai per a fer-hi niu.
Antoni Armengol i coll abril 2019