D’ençà de l’arribada de Vespa velutina, que part de la premsa, la tracta d’assassina d’abelles, persones i animals. Però hem de tenir cura amb el llenguatge (bel·lic en molts casos) que es fa servir per informar, tot per captar l’atenció i aconseguir més entrades als webs. Això està generant alarma, fins i tot quan algú observa un sola vespa que va de flor en flor. En conseqüència es generen actuacions molt desafortunades, que no aporten ni solucionen res, tot el contrari generen confusió i danys al medi, i poden ajudar a l’expansió de l’espècie.
És cert els greus danys que causa als apiaris. Però sols ens en sortirem amb implicació, de tots els agents, amb ajudes per investigació, i una aposta clara de l’administració.
És cert que han mort persones. Però és una vespa que no ataca mai per atacar, topades accidentals amb vespers situats a poca alçada, han estat les causants dels desgraciats accidents. Igual que si topem amb un vesper de V. germanica. Els efectes del verí de V. velutina, son molt semblants als de V. germànica, o V. vulgaris.
Ara es començarà a parlar de dos himenòpters més, tot i que ja fa uns anys, ja les tenim a València ( V. Orientalis el 2012, reentrada el 2020 ) i Andalusia (V. orientalis 2018, V. bicolor 2013).
La competència per les visites als webs s’intensificarà i anirà en contra del que realment necessitem, que és donar una bona i contrastada informació a la població. Per poder treballar, investigar i mirar de contrarestar el greu problema i danys que poden causar. Sobretot sense generar situacions que poden desencadenar en accidents o danys superiors als causats per les pròpies vespes.
Vespa orientalis.
Vespa orientalis tot i ser del mateix gènere que V. velutina, difereixen en diversos aspectes, al meu entendre bastant importants. I que tindrem que tenir presents a l’hora de defensar els apiaris, d’actuar en nius, o a l’hora d’informar a la població.
El primer, és que en certs moments (no sempre), te la capacitat de posar-se davant un apiari, començar a matar abelles, i en un moment determinat agafa una i se l’emporta per alimentar les larves. Ja no té aquell comportament de V. velutina, que la primera abella que caça se l’emporta. També se les ha vist entrant directament dins la caixa, i en eixams ja debilitats també se les ha vist passant la nit dins la caixa, (Castro, L. & del Pico, C. 2021).
Això té unes conseqüències molt negatives per la defensa dels apiaris, ja que si amb V. velutina, les caixes poden morir d’inanició en setmanes, per el comportament de l’abella al quedar-se a la caixa, i no surt a recolectar, la V. orientalis pot tenir la capacitat de liquidar una caixa en pocs dies. Per tant caldrà seguir i estudiar de més a prop el seu comportament. Mirar entre d’altres determinar quan i amb quina freqüència es produeix, o quin és l’estat de les caixes atacades i quina població d’abelles disposen.
Caldrà fer proves amb la trampa “Koldo velasco” que tants bons resultats està donant en la defensa de les arnes contra Vespa velutina, i que els apicultors que l’han implementat no paren de felicitar al seu inventor.
Seguint amb la capacitat de caça de V. orientalis. És capaç de depredar insectes més grans que els que caça V. velutina. Fora de les piqueres, també es mostra un depredador més àgil i oportunista. De ben segur que els danys causats a la biodiversitat son molt superiors .
Segons explica Leopoldo Castro a l’article, l’explosió demogràfica que ha experimentat V. orientalis a Cádiz pot fer que l’enorme quantitat d’obreres de V. orientalis, caçant tal quantitat de preses, que es redueix el nombre de preses per a V. crabro i altres insectes caçadors, i aquests es poden veure obligats a caçar altres coses, o coses que potser abans no caçaven tant.
Fotografíes 1i2 fetes a Algeciras, octubre del 2021
Un altra aspecte a tenir en compte és la ubicació dels vespers. V. velutina els fa majoritàriament en arbres, i V. orientalis majoritàriament en edificis, sota terra, dins de soques d’arbres, a poca alçada.
Una característica de V. velutina, és que a les obreres no les espanta el fred, l’aigua o els dies molt rúfols. V. orientalis sembla que amb temperatures fredes , o dies rúfols es queda com “sense piles” deixa de depredar, camina pel terra, i fins i tot algunes ja no tornen al niu si se’ls ha fet de nit. Segurament això pot ser limitant en llocs més freds, amb pocs dies de sol. Recordem que V. Orientalis viu molt bé, en països molt càlids i secs del mediterrani.
Una característica molt destacada de V. Orientalis son les “cel·lules solars” de que disposa, que els hi proporcionen un extra d’energia.
Caldrà observar el comportament respecte d’aquesta última característica, que podría limitar l’expansió per alguns territoris de la península. De fet sembla que l’entrada de València i la del sud d’Andalusia tenen comportaments diferents en creixement del nombre de nius anuals.
Vespa bicolor.
V. bicolor va ser vista per primera vegada a la província de Màlaga el 2013. Sembla el seu comportament és molt semblant en general, al de tot el gènere Vespa.
Fa nius de formes semblants als de V. velutina i que poden ser molt variables en la ubicació. Així en podem trobar en arbres, edificacions o sota terra, aquests últims fets excavant el forat com Vespula germanica.
El fet de que sigui de coloració tant groga, i bastant més petita que V. crabro potser ha estat motiu de passar més desapercebuda i cal fer un seguiment més proactiu per mirar de detectar-la quan està fora del niu, i en nous territoris. Tot i amb això aquests anys inicials el seu comportament invasor, en quant a expansió, no ha estat ni molt menys com el de V. velutina.
Comportament vers Apiaris i les persones
Tot i que també caça en apiaris, al seu lloc d’origen sembla que no està resultant excessivament problemàtica a les explotacions apícoles, però cal fer seguiment del comportament a Espanya.
En quant a salut pública i picades a les persones, el seu comportament és molt tranquil. Com el de V. velutina que sols es defensarà amb picades si ensopeguem o ataquem un vesper. En aquest sentit el risc el tenim per la major densitat de vespers fets sota terra o a baixa alçada, que podem trovar-nos i topar-hi accidentalment.
Aquestes consideracions les podeu ampliar en l’article de Castro, L. & del Pico, C. 2021
Sobre el problema de Vespa orientalis Linnaeus 1771 (Hymenoptera: Vespidae) en el sur de España.
Revista gaditana de Entomología, 12: 183-206.
https://ia601505.us.archive.org/21/items/sobre-el-problema-de-vespa-orientalis-en-el-sur-de-espana/Sobre%20el%20problema%20de%20Vespa%20orientalis%20%20en%20el%20sur%20de%20Espa%C3%B1a%20.pdf
Sobre V. Bicolor de Leopoldo Castro. 2019
Una nueva introducción accidental en el género Vespa Linnaeus, 1758: Vespa bicolor Fabricius, 1787 en la provincia de Málaga (España)
Revista gaditana de Entomología, 10: 47-56.
https://www.biotaxa.org/RGDE/article/view/50913
Primera cita de V. Orientalis a València 2012
Ramón Hernández ,Francisco Javier García-Gans , Jesús Selfa & Juan Rueda, 2013
Primera cita de la avispa oriental invasora Vespa orientalis Linnaeus 1771 (Hymenoptera: Vespidae) en la Península Ibérica.
Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa, 52: 299.300.
https://www.researchgate.net/profile/J-Rueda/publication/255981299_Primera_cita_de_la_avispa_oriental_invasora_Vespa_orientalis_Linnaeus_1771_Hymenoptera_Vespidae_en_la_Peninsula_Iberica/links/00b4952cc511eb8a58000000/Primera-cita-de-la-avispa-oriental-invasora-Vespa-orientalis-Linnaeus-1771-Hymenoptera-Vespidae-en-la-Peninsula-Iberica.pdf
Primeres cites de V. Orientalis a Andalusia 2018
Iñigo Sánchez , María del Carmen Fajardo & Manuel Castro 2019
Primeras citas del avispón oriental Vespa orientalis Linnaeus 1771 (Hymenoptera: Vespidae) para Andalucía (España).
Revista de la Sociedad Gaditana de Historia Natural, 13: 11-14.
https://www.researchgate.net/profile/Inigo-Sanchez-3/publication/331178009_Primeras_citas_del_avispon_oriental_Vespa_orientalis_Linnaeus_1771_Hymenoptera_Vespidae_para_Andalucia_Espana/links/5c6b0563a6fdcc404ebad010/Primeras-citas-del-avispon-oriental-Vespa-orientalis-Linnaeus-1771-Hymenoptera-Vespidae-para-Andalucia-Espana.p
Els meus agraïments a Leopoldo Castro i Carlos del Pico, per les facilitats en compartir dia a dia, informació sobre l’evolució d’aquests himenòpters, a Espanya, i de qualsevol dubte, anomalía, detectada en Vespa velutina al Baix Montseny. Compartir informació sobre aquests himenòpters, és la via per a entendre i cercar solucions a problemàtiques que se’ns plantegen a diari.
Les fotografíes d’aquesta entrada son del fotògraf Carlos del pico Pons, per poder-les utilitzar us podeu posar en contacte amb ell a https://es.linkedin.com/in/carlosdelpico
Antoni Armengol, Febrer del 2022