Aquest 2021 possiblement sigui el primer any en què podem observar un possible patró de comportament, respecte de Vespa velutina al Baix Montseny. Però insistim, que aquestes dades de moment sols suposen una fotografia del que ha passat aquests últims 5 anys, en aquesta zona. Encara ens calen mínim 5 anys més fent aquesta tasca. Que potser ens podran donar dades de quin pot ser “l’equilibri natural” d’aquesta espècie al Baix Montseny.
L’any 2016 que representa l’entrada a la zona i el 2017 de molt creixement (és el procés habitual en un nou territori), però encara poca afectació (en percentatge de nius per km2), fa que no ens serveixin com a referència.
En una entrada anterior, vàrem parlar de la frenada en creixement del nombre total de nius del 2019 i que ens va coincidir amb dues onades de calor, superant amb escreix els 40 graus i que va afectar als vespers. Més informació a l’enllaç
https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2021/03/30/vespa-velutina-baix-montseny-2016-2020/
Al mateix 2019, vàrem tenir un important increment de vespers construïts sota terra, dels construïts fins a tres metres d’alçada, i dels vespers situats en construccions. Així com un descens dels vespers a gran alçada, i els construïts en vegetació.
Aquest 2021 al Baix Montseny, no hem tingut aquells pics de calor tant exagerats, però si que hem tingut molts mesos seguits amb altes temperatures i sense pluja, (ens tenim que remuntar a 80 anys enrere per recordar tants mesos seguits sense pluja) .
Aquest clima tant sec i calorós, que hem tingut sembla que ha afectat molt a Vespa velutina.
Durant l’any hem anat veient velutines més petites del que estem acostumats, i nius que els costava molt evolucionar. A finals d’any, s’han detectat vespers secundaris de la mida d’una pilota d’handbol. Sols els vespers propers a espais amb més humitat, i fons d’alimentació abundants, han aconseguit completar el cicle amb vespers de 8-9 pisos.
Veiem, com al 2021, es repeteix el patró que ens va marcar el 2019. Més quantitat de nius fets a màxim tres metres d’alçada, amb increment de vespers a sota terra. Menys vespers als arbres i més en construccions.
A la Gràfica 1 veiem clarament el retrocés d’aquest any. El 2019 podem dir que va fer una frenada en el creixement, aquest 2021 un clar retrocés.
A la gràfica 2, podem observar dues dades: El nombre total anual, de vespers construïts sota terra, i els construïts entre el terra i 3 metres d’alçada.
Però potser és en la gràfica 3 que podem observar millor aquestes diferències: Tenim de cada any la suma dels vespers construïts sota terra i els construïts entre 0 i 3 metres d’alçada, respecte al total de vespers de cada any. Aquests son els vespers que considerem molt perillosos, ja que podem topar-hi involuntàriament.
Enllaç a l’històric de temperatures i precipitacions a Catalunya:
https://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/serveis-i-dades-climatiques/historic-cartografia-climatica/historic-de-mapes-climatics-anuals/
A la gràfica 4 tenim el seguiment de les principals espècies arbòries on Vespa velutina ha construït els seus vespers. De moment les tres primeres sempre han estat les mateixes, Platanus, Pollancre, i Roure (tots de fulla caduca). Aquestes 3, suposen el 34,4% de tots els vespers de l’any, i el 57% dels vespers construïts en vegetació. La resta de vespers fets en vegetació suposa un 25,8% del total de nius de l’any i han estat ubicats en 14 espècies arbòries diferents.
Aquests últims vespers van repartits en: Evònim, Esbarzer, Eura, Faig, Vern, Morera, Cedre, Pi, Avet, Acàcia, Àlber, Caqui, Lledoner, Alzina surera.
La quarta espècie sempre ha estat l’Alzina Quercus Ilex que entre que és un arbre de fulla perenne, i que a la zona tenim alzinars força densos, no permet detectar nius fàcilment. Per tant aquí creiem que cada any se n’escapen de ser detectats.
De les ubicacions de vespers fora de vegetació, tenim: els nius fets a sota de terra, Arnes d’abelles, caixes niu, portes, finestres, ràfecs, casetes de comptadors d’aigua, de gos, grues d’obra, torres d’alta, bàscula, torres de llums, fals sostre, una bústia. Potser la curiositat de l’any ha estat un vesper dins el tub de sortida d’aire d’una màquina d’assecar roba.
Fora de l’àrea d’estudi el més curiós que hem vist ha estat un primari en una cistella de bàsquet.
El fet de que a Europa i en conseqüència a Catalunya, no estiguem en fase d’eradicació, sinó de cert control, aquestes dades ens poden servir a l’hora de prioritzar les zones de cerca activa de vespers. Una manera d’optimitzar recursos.
El vesper detectat a més alçada ha estat a la cota 1200 del Montseny.
La recollida de dades i estudi d’aquests 735 vespers, ens ha suposat més de 2010 desplaçaments o sortides de camp. Un dels vespers que hem visitat més, és un que a dia d’avui 04/02/2022 encara té activitat.
Com a dada preocupant que veiem fent aquest seguiment, és personal sense les qualificacions professionals fent tractaments de nius utilitzant tot tipus de productes i mètodes no autoritzats fins i tot per als propis professionals. Una de les més preocupants en tres municipis diferents després de vàries setmanes d’estar els nius tractats, hem trobat boles de paintball senceres, al medi, amb el biocida dins. Al quedar el biocida encapsulat son molt perilloses, a banda de no ser legals, el protocol de la generalitat ho recorda i prohibeix explícitament.
Acabem amb una reflexió, i el recordatori de la importància de complir amb normativa, a l’hora de tractar amb vespes, especialment si és EEI.
Una lluita irracional contra una espècie invasiva pot conduir a afavorir la seva instal·lació. Això ha estat massa freqüent en el passat. Les espècies invasores generalment tenen una capacitat molt alta d’adaptació i dispersió. Aquest és el cas de Vespa velutina nigrithorax. Els mètodes de control que tenen un impacte en la resta de l’entorn (per exemple, l’ús d’esquers enverinats) poden, per tant, servir les nostres espècies en favor d’aquest últim. http://frelonasiatique.mnhn.fr/lutte/
En el cas dels ajuntaments, ADF, Protecció civil, que vulguin fer els vespers del seu municipi situats en espai públic, han de complir els mateixos requisits que una empresa externa, tant en ROESP ambiental (NO fitosanitari), el permís per fer EEI, del Departament d’Acció climàtica, la capacitació professional, gestors de residus, i demés normatives vinculades a tractaments. Com entre elles la UNE-EN 16636.
Enllaç a la Guia per a la gestió municipal de la Vespa velutina
https://vespavelutina.controldeplagues.cat/wp-content/uploads/2021/11/GUIA_VESPA_VELUTINA_2021-V-1.0.pdf
REQUISITS QUE HA DE COMPLIR L’EMPRESA CONTRACTADA PER AL CONTROL DE LA VESPA VELUTINA CONSIDERADA EEI (Espècie Exòtica Invasora).
1– L’empresa ha de tenir l’autorització del Departament de Territori i Sostenibilitat, Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural. De la Generalitat de Catalunya. Per poder tractar amb EEI com la Vespa velutina. Aquest permís és anual i cal anar-lo renovant. Fonaments de dret, RD 630/2013 i Reglament UE 1143/2014.
2- Disposar del ROESP ambiental de salut pública. Estar autoritzat com a empresa de control de plagues per fer serveis a tercers.
3- Com a mínim l’empresa ha de tenir un responsable tècnic, amb el certificat de professionalitat nivell 3. RD 830/2010, Reglament UE 528/2012
4-Tots els operaris que tractin amb vespers, han de tenir el certificat de professionalitat nivell 2. RD 830/2010, Reglament UE 528/2012
5-Al protocol de la Generalitat s’especifica els MÈTODES QUE NO ESTÀN AUTORITZATS per al seu control, i per tant que no els podem fer servir. Cal revisar sempre l’últim protocol que s’ha publicat.
Antoni Armengol, febrer del 2022.