Nius de Vespa velutina i ocells

Seguiment de nius de Vespa velutina. 

Aquest 2018 hem pogut observar molts nius al final del seu cicle. Uns perquè els hem neutralitzat, i d’altres perquè s’han localitzat just quan ja eren al final del seu cicle. Tots, els hem anat visitant, entre 3 i 10 vegades, en diferents intervals de dies, per seguir de primera mà el que hi passa.

En ambdós casos es produeix la mateixa circumstància. Tenim a la Mallerenga carbonera, (Parus major), com l’ocell més actiu al respecte. Aquest ocell, és capaç de detectar, que el niu ja no és un perill, perquè no té vespes adultes.  Però en canvi si que sap que a dins en queden, (perquè segurament les senten) larves rascant les cel·les. Aquestes larves, estan demanant proteïna i ningú els en porta.

Es llavors quan metòdicament, la Mallerenga carbonera,  comença a trencar la protecció del niu, per accedir a dins.  D’aquesta manera, aconsegueix a través de les larves i pupes que hi queden, una font addicional de proteïna, i carotens. Sobretot en uns mesos que sol ser difícil, adquirir-ne.

Durant el 2018, hem pogut observar aquesta circumstància en més de 60 nius de Vespa velutina. I en tots ha aparegut únicament la Mallerenga carbonera, tot i que en molts casos, a tocar dels nius hi teníem la Mallerenga blava, la petita, la cua llarga. A cap d’elles l’hem pogut observar entrant en un niu de Vespa velutina… sols la Mallerenga carbonera. 
Sols en en dues ocasions, hem observat, el Pica-soques blau (Sitta europaea), i en una la Garsa (pica pica), que competia amb les carboneres.

A les fotografies, podem observar la Mallerenga carbonera, el Pica-soques blau i la Garsa.   Fotografies d’Antoni Armengol. 

La Garsa, realment competia per les larves amb la Mallerenga carbonera,en canvi, en el cas del Pica-soques blau, tenim dubtes. Segurament era més una qüestió de fer-hi niu, ja que entrava i sortia de la part superior.
Al final del cicle, dels nius secundaris de Vespa velutina, les cel·les superiors no tenen larves.  Però si, que fent forat, pot quedar un bon espai per a fer-hi niu.

Antoni Armengol i coll abril 2019