Fer un trampeig per a reines de Vespa velutina a Tagamanent, quin és el precedent?
El 2019 varen aparèixer dos vespers secundaris al nucli urbà de Tagamanent. A fi de mirar de reduir el creixement de vespers prop de les cases, el consistori va decidir per al 2020 fer un trampeig per a reines de Vespa velutina.
Quina estratègia hem fet servir?
Primer de tot, vàrem estudiar mapa en mà i sobre el terreny, els espais apropiats on posar les trampes.
Per un bon trampeig per a reines de Vespa velutina, necessitem espais una mica oberts, propers a cases i el riu, que tinguem certa alçada per penjar les trampes (entre 3 i 5 metres), que els hi toqui el Sol unes 6 hores al dia.
En quant a l’atraient i periodicitat de les renovacions de producte, decidim fer servir un producte professional per a vespes i de llarga durada.
Es va decidir fer-lo donant cobertura al nucli urbà, zona de la deixalleria, fins la depuradora. Agafant com a artèria principal el riu Congost en un recorregut de 2,350 kilòmetres, i desviant alguna trampa dins el nucli urbà.
Fotografia 1: Model de parament utilitzat, o trampa per a reines de Vespa velutina. Fotografia 2: Situació d’una de les trampes.
Que aconseguim amb aquest producte i allargant la renovació aproximadament un més?
Primer de tot que les barreges casolanes, tenen un efecte limitat, solen fermentar i fer-se malbé, es tindrien que renovar cada 8-10 dies màxim. I si tenim captures, es millor no tocar les trampes, (dins, ens interessa tenir vespes actives). El superior cost del producte es compensa amb menys hores de feina.
Com va anar el monitoratge?
Es va començar a finals de Març, i es varen fer tres revisions allargant fins a finals de Juny.
Quin ha estat el resultat?
Hem capturat un total de 301 reines, i el resultat de vespers, ha estat que en aquesta zona que el 2019 varen aparèixer 2 vespers, aquest 2020 el resultat ha estat de 0. I molt important, el vesper més proper a una trampa que coneixem, s’ha detectat a 1,45kms en línia recta, per tant fora de la influència de la trampa en qüestió.
Quadre1: Resultats de cada trampa. A la trampa 7 visita 2 li corresponen 7 captures en comptes de 4.
Vol dir que 301 reines capturades, representen 301 vespers menys?
NO! I atenció aquí, ja que corren informacions molt sobredimensionades, de “professionals” sense escrúpols amb males pràctiques.
Fins i tot alguna d’aquestes empreses dirien que han evitat una incidència de “ No nidos de 1204”!!! (301 reines per segons ells 4 nius cada una). Aquest és el càlcul inventat i malintencionat, que fan per justificar-se.
Perquè aquestes coses no passin recomanem seguir les instruccions del final d’aquesta entrada.
Així doncs, quina lectura es pot fer de les 301 reines de Vespa velutina capturades, i del possible estalvi de vespers?
Es molt difícil, poder valorar els vespers que ens hem estalviat amb la captura de 301 reines. Son molts els paràmetres que poden influenciar-hi. Intentem fer una aproximació.
Alguns dels aspectes a tenir en compte:
-1: Hem de tenir present els anys que fa que tenim la zona afectada. Els tres primers anys d’afectació solen ser els de creixement
mes alt respecte a l’any anterior. Així en zones d’estudi s’ha vist que a partir del 4t any es pot detectar un estancament en l’increment de vespers per km2, o un lleuger increment.
– 2: Tenir molt present la incidència de nius de l’any anterior.
– 3: El clima de l’any en curs. Estem observant com els anys més plujosos, s’incrementa el nombre de vespers i els més secs fins i tot minva i molt, el nombre total de vespers.
– 4: Les fons d’alimentació, (tant de proteïna animal, com de vegetal i de hidrats de carboni). Aspecte que pot variar molt entre anys plujosos i anys secs.
– 5: També altres aspectes com la depredació intraespecífica entre reines. Que s’incrementa a mesura que puja la concentració de vespers o minva les fonts d’alimentació.
– 6: depredació d’ocells. Que com l’Abellerol prefereix capturar una velutina que una abella de la mel.
– 7: Malalties, climatología adversa en època de nius embrionaris i inici dels vespers primaris.
Resumint, tot plegat pot suposar que la supervivència de les futures reines, que sigui capaç de formar un vesper secundari, pot estar entre el 1-6% de les que produeix cada niu. En el que el 6% podria ser del primer al segon any d’arribada a un nou territori, i un 1% a partir del 5è any d’assentament.
Per tant valorant tot plegat, creiem que aquestes 301 captures, i tenint en compte que el resultat del 2020 ( any molt favorable per a V. velutina gràcies al glòria i a una posterior llevantada) ha estat de 0, ens hem estalviat entre 3, i màxim 6 vespers. I aquesta vegada, els danys a la biodiversitat, han estat inferiors que en altres monitoratges.
Que passa amb les captures d’insectes no desitjades?, o dit d’altra manera, que no son de Vespa velutina?.
Com veiem a la gràfica 1, tenim captures de Lepidòpters, altres Vespes (V. vulgaris, V. Germànica), Polistes, o de diferents Dípters.
I comparat amb d’altres monitoratges que hem fet, aquestes xifres han estat molt inferiors, (sobretot a l’apartat de Dípters) ja que les trampes per més que es digui, no son selectives. En segons quins espais, els Dípters i lepidòpters es poden capturar per milers, molts d’aquests insectes no son espècie diana per la Vespa velutina. Per tant, és un dany colateral que tindríem que identificar, i quantificar sempre, per valorar els efectes dels monitoratges.
Tot i que ens preocupa especialment i molt la captura de vespules i polistes, ja que si el monitoratge es fa en diversos anys, pot perjudicar-les més que a la pròpia velutina. Això pot suposar un problema per a la biodiversitat. Igual que està passant amb la utilització de troians amb enceball alimentari, on els principals efectes es repercuteixen a espècies de vespes autòctones, i entre trampeig i troians afectar i molt a la biodiversitat. Cal apostar per mesures de defensa dels arnars que deixin treballar a les abelles, capturin velutines, i no perjudiquin a la biodiversitat.
Enllaç al monitoratge del 2017, amb altres pautes i reflexions.
DE MÀXIMA IMPORTÀNCIA PER LA CIUTADANIA, I PER AJUNTAMENTS:
Totes les EEI Tenen una regulació especial, i tant per a la captura, estudi, control, tinença, cal un permís específic de l’administració.
REQUISITS D’OBLIGAT COMPLIMENT, PER A LA CONTRACTACIÓ D’UNA EMPRESA, PER AL CONTROL DE LA VESPA VELUTINA CONSIDERADA EEI (Espècie Exòtica Invasora). Aquests també son obligatoris per personal dels ajuntaments que facin control de la Vespa.
1- L’empresa ha de tenir l’autorització del Departament de Territori i Sostenibilitat, Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural. De la Generalitat de Catalunya. Per poder tractar amb la Vespa velutina considerada (EEI). Enllaç al departament de territori i sostenibilitat. Aquest permís és anual i cal anar-lo renovant. Fonaments de dret al RD 630/2013 i Reglament UE 1143/2014.
2- Disposar del ROESP. Estar autoritzat com a empresa de control de plagues per fer serveis a tercers. RD 830/2010 , Reglament UE 528/2012
3- Com a mínim l’empresa ha de tenir un responsable tècnic, amb el certificat de professionalitat nivell 3. RD 830/2010 .
4-Tots els operaris han de tenir el certificat de professionalitat nivell 2. RD 830/2010
5- Seguir el protocol de la Generalitat on s’especifica entre d’altres aspectes, els mètodes que no estan autoritzats per al seu control, i per tant no els podem fer servir. Cal revisar sempre l’últim que s’ha publicat. L’autorització del punt 1 obliga al compliment d’aquest protocol.
Aquests requisits son vigents al moment d’escriure aquesta entrada.
Antoni Armengol i Coll. Març del 2021