Divisió del vesper de Vespa velutina. Posem-nos en situació.
Tenim un vesper de grans dimensions dins una urbanització, dalt un cedre a 21 metres d’alçada. Era ideal per fer amb la marcadora, per costos, i perquè a les vespes no les molestem, no abandonen el vesper, i no causen molèsties als veïns. En un parell de dies ja el tenim neutralitzat, i sense cap activitat.
Però la pressió des veïns que volien el vesper fora.
La dificultat de fer la feina de nits, (riscos laborals) degut a la gran quantitat de cablejat, tant elèctric com de telefonia. Per els moviments de desplegament que tenia que fer la grua, i la brancada d’altres arbres. Per seguretat, es feia necessari fer la feina de dia, i això comporta complicacions en l’efectivitat de la retirada.
En aquestes condicions, es pot reproduir el que passa quan hem detonat un vesper amb la pirotècnia, o si el fem per cremació. En els que no podrem determinar la quantitat aproximada de futures reines, obreres i mascles que poden quedar fora. Però el si que sabem, es quin serà el seu comportament. I per tant si tenim cases a menys de 300 metres del vesper, les persones que hi viuen, poden tenir molèsties durant dies. Ja que de ben segur, els hi poden aparèixer petits nius de nova construcció, derivats del niu eliminat.
També els hi explico que quan un vesper cau al terra de forma natural, sigui per vent.. excés de pes… si la part superior del vesper queda a l’arbre, les vespes en la mesura que poden el reconstrueixen. Però si cau en la totalitat depèn de l’estat que quedi, el reconstruiran al terra, aniran al lloc d’origen, o a alguna construcció per iniciar un de nou, cercant l’aixopluc sobretot de l’aigua. Per tant hem de tenir en consideració, aquest comportament de les vespes, a l’hora de decidir com fer-ne el tractament.
Tot i amb això els veïns volen el vesper fora si o si…
La feina va anar tal i com estava previst.
Tot i començar a l’albada ja teníem vespes a fora del vesper. El procediment el de sempre, un cop davant el vesper, tapar l’entrada i neutralitzar. Però teníem força activitat fora, que a més no s’acostaven massa a la zona on tenien el vesper. Tot i estar una estona intentant eliminar les que tornaven, es va tenir que desistir per temps de grua, abans però, deixem un parany amb atraient alimentari, a menys de dos metres de on era el vesper.
Al dia següent, el primer avís de que un grup de vespes eren sota el ràfec d’una de les cases mes properes al niu. I efectivament un grup de unes 200 vespes agrupades, ja estaven construint un pèndol amb 6 cel·les. Espero a la nit i vaig a retirar-lo. No queda ni una i en retirar el pèndol, que ja tenia sis cel·les amb sis postes.
Al dia següent, nou avís. Un altra casa veïna, també propera amb la mateixa situació. Un grup de vespes, que ja tenen fet un pèndol amb cel·les. Una curiositat es que la característica dels dos ràfecs, es la mateixa. En aquest cas ja tenen una dotzena de cel·les fetes i totes amb postes. Decideixo deixar passar un parell de dies, i a la tercera nit vaig a retirar-lo. Ja tenen construïts tres pèndols amb unes 35 cel·les cada un. Un a tocar de l’altra, sense la capa de protecció, i totes les cel·les amb postes. Faig la feina de nit, deixo mitja hora d’observació i no queda ni una vespa, res de moviment.
Sorpresa al dia següent. Tornen a haver-hi vespes al mateix lloc. I aquesta vegada es decideix deixar passar mes dies abans de retirar-lo. Als 4 dies ja tenen un niu completament format i tancat com si fos un embrionari, i als 10 dies ja te la mida d’una pilota de petanca amb tres capes de protecció i una galeta amb unes 100 cel·les, totes amb postes.
La intenció era deixar que el vesper prosperés fins a tenir un bon grup de cel·les operculades, però els propietaris tenien una visita a la casa amb una persona al·lèrgica a les vespes, i tenia que passar-hi uns dies, varen demanar la retirada que es va fer entrada la nit. El vesper, es va retirar congelant-lo.
En aquell moment tenia una població de 86 obreres, 30 mascles, i 26 futures reines.
CONCLUSIONS
De moment aquesta experiència, ens ha servit per observar en directe la divisió de un vesper, quan perd completament el vesper original. Però no hem pogut observar el naixement de vespes de les postes d’obreres (que en principi tenien que ser tot mascles). Si però, que ens ha servit per a poder observar una vegada més, el que ja sabíem. Que passa si fas desaparèixer un vesper de dia, sigui mecànicament , amb detonació de pirotècnia “P2”, o per cremació.
1-I es que si tenim cases a pocs centenars de metres del vesper, aquestes poden tenir forces molèsties, durant uns dies, ja que les vespes es comporten de forma molt nerviosa, mentre cerquen un espai per a poder fer un nou vesper. I cerquen espais semblants als de una reina fundadora, es a dir, ràfecs de teulades, entrades de cases, coberts. Això també dependrà una mica del nombre d’obreres que hi quedin.
2- Hem d’exigir-nos ser eficients i eficaços, per tant evitar que ens quedin futures reines fora que es poden salvar. I si som honestos tot i que algun mètode queda molt espectacular i “sembla” ecològic, amb aquestes dades que hem recollit no els farem servir. No tenim cap interès especial en un mètode en concret, o en fer vídeos espectaculars, volem ajudar a la cerca del millor mètode. I que les neutralitzacions compleixin amb la finalitat d’evitar descendència.
Aquest és un dels motius per el que no es recomana retirar el vesper just al moment de tractar-lo, a no ser que es faci ben entrada la nit.
I també per deixar de moment aparcats, alguns sistemes com el de la pirotècnia (tot i que en tenim la formació, feta a Astúries aquest 2019), o el de la cremació. Ja que al detonar o cremar el vesper ,es deixen gran quantitat de vespes fora. Moltes d’elles i sobretot a partir del setembre, poden ser futures reines. Per tant fins que no tinguem per un costat, la pòlvora com a substància permesa per al control de la vespa (mirar REACH Registre de substàncies i barreges químiques, el reglament UE 528/2012) i estudis que assegurin que no deixen futures reines actives, no podem fer-lo servir).
Si que tant sols de moment, han estat dos vespers, però en els dos ens ha donat el mateix resultat, i és que els vespers satèl·lit formats per la retirada del vesper, contenien, obreres i futures reines.
Per últim recordar que cal consultar el protocol de la Generalitat de Catalunya ja que a dia d’avui a l’escriure aquesta entrada prohibeix utilitzar tant la detonació com la cremació de vespers a Catalunya.
Antoni Armengol i Coll, Octubre del 2019