Proves de Trampeig, amb les trampes de Véto-pharma (VespaCatch SELECT).
El setembre del 2024 vaig poder col·laborar amb Mónica Doblas Investigadora de Vespa velutina. Molt compromesa amb el medi ambient, bons principis, treballadora incansable, i segons ella mateixa, el que la inspira es la posibilitat de traduir la ciència en accions concretes que contribueixin a la conservació de la biodiversitat. Segurament en sentirem a parlar i molt positivament. I també amb en Félix Méjica, apicultor de ADAPAS (Asociación para la Defensa de las Abejas del Principado de Asturias). Un d’aquells apicultors que realment estan compromesos no tant sols amb el benestar i defensa de les abelles de la mel, també ho està i molt amb la biodiversitat. Estudiós de les trampes, en lluita per no causar danys col·laterals al medi i sense aprofitar-se de fer servir “l’escut protector de ser apicultor”. Dos persones sobradament preparades per formar part d’un comité d’experts en Vespa velutina. Des d’aquí els agreeixo la possibilitat de poder col·laborar en coses com aquesta, i aprendre d’ells.
La col·laboració consistia en un trampeig simultani que es va portar a terme entre diferents indrets d’Astúries, i Sant Celoni.
El monitoratge va constar de trampes muntades durant tant sols 15 dies del mes de setembre del 2024. la intenció era mirar d’aconseguir uns primers resultats preliminars, que ens donessin ja una idea de com es comporten aquestes trampes, i sobretot si son selectives. Dins de cada trampa es va posar un atraient diferent.
https://portalinvestigacion.uniovi.es/documentos/682d8bc9b013b401e89647eb
Aquí amb les trampes teníem dues coses molt importants a valorar.
-Per un costat ens permetia avaluar la capacitat d’atracció dels diferents atraients i quines espècies ens portaven a les trampes.
-Per una altra banda ens permetia comprovar la selectivitat de la pròpia trampa, i com es comporta amb les entrades no diana o no desitjades, i si aquestes tenien capacitat per sortir-ne, o no.
Al final, per mi el mes important és que dins la trampa no hi quedin atrapats animals NO diana. Sense això tal i com he pensat sempre, no podem fomentar monitoratges, ni individuals ni massius , o el muntatge de bases/estacions amb múltiples trampes.
El resultat dels 15 dies al trampeig de Sant Celoni, es més que espectacular. De ben segur que possiblement no sempre serà així, i en altres espais o moment de l’any potser els resultats difereixen d’aquets. Però amb aquest inici, vist el comportamenmt de la trampa, ha estat realment excel·lent.
| Atraïent | Vespa velutina | Diptera | Arnes |
| A1 | 0 | 0 | 0 |
| A2 | 181 | 1 | 1 |
| A3 | 2 | 1 | 1 |
| A4 | 295 | 1 | 3 |
Aquí en aquestes dades, veiem dues coses que ens criden i molt, l’atenció;
– Per una banda les diferències més que importants entre els atraients. Aquí anem a extrems de comportament, tant positiva (molta velutina capturada), com negativament,(poca velutina capturada).
-I per un altra banda, son els insectes No diana capturats, amb resultat excel·lent en cada trampa. I aquest és el resultat que més cerco, ja que si fem un mal trampeig, amb atraients que no atrauen a velutina, però amb trampes realment selectives, com a mínim asegurem que no generem mes danys a espècies no diana, i respectem la biodiversitat.
Així, amb aquest resultat, i els treballs que vaig fer amb vespers controlats, el primer el 2018¹, i que el resultat obtingut, coincideix molt amb les dades resultants del estudi de Q. Rome² que va fer el 2021, sobre les necessitats de proteïna de les larves de Vespa velutina (de lectura obligatòria), ON CAUEN TOTS ELS MITES I MANTRES DE QUE CADA VELUTINA CAÇA ENTRE 20 -50 ABELLES AL DIA, fa que a dia d’avui sigui inadmissible, tant, el fet de fer servir trampes no selectives, com el d’argumentar-ho amb aquestes dades falses, o amb alguna dificultat en la manipulació de les selectives per perill de picada… Una vergonya en tota regla que demostra poques ganes de fer bé les coses.
Un cop finalitzada la prova de 15 dies, vaig decidir deixar les trampes muntades, amb la intenció de tenir-les un any penjades i fer-ne seguiment pràcticament a diari.
En aquesta nova fase, el producte s’ha anat renovant aproximadament cada 26-28 dies. Alguna de les renovacions les he pogut fer als 32-34 dies, gràcies a que el producte ho permetia, i al no entrar els insectes en contacte amb el mateix no es degrada amb tanta facilitat. D’aquesta manera el superior cost de les trampes s’amortitza en poques revisions. Menys despesa d’atraient i menys hores de revisió. Això ha estat així fins el 28 de febrer del 2026.
4 trampes muntades i vigilades permanentment des del 01/09/2024 fins al 28/02/2026.
Durant aquest període de temps també he aprofitat a fer servir un altra trampa en la que dins he posat esquers amb nèctars, mel, melmelades, fruita madura. Tot preparat per atraure la màxima diversitat d’insectes i així mirar la capacitat de sortir-ne que tenen.
Les captures de les 4 trampes, amb l’entrada calibrada a 8mm, durant aquests 17 mesos ha estat;
Reines. 406
Obreres. 886
Mascles. 491
Exemplars no diana capturats;
Dipters. 23; Arnes 12; Bombus 2; Vespula 3 (2 reines); Dermàptera, Forficula 36; Polistes 4;
Tant les reines de Polistes com de Vespula han deixat de quedar-se atrapades, després de modificar 1mm l’amplada de les estructures de sortida.
Al final, una sorpresa fa, que tot i els bons resultats de proves en monitoratges, se’m generin més dubtes sobre com interpretar, com comunicar, com quantificar els resultats reals de les captures, i la posible reducció de vespers.
Com hem vist en resums del seguiment de vespers que faig des del 2016, en una àrea molt ben delimitada, i un cop hem tingut velutina ben establerta, veiem com sense fer monitoratges massius del 2020 al 2025 la reducció progressiva de vespers ha estat del 74%, passant dels 253 vespers el 2020, als 68 vespers el 2025, amb l’excepció d’un petit repunt al 2024. Tots aquests anys coincidint amb un possible patró de correlació entre la combinació de pluges, temperatures, i fase dels vespers en que han succeït alguns extrems de calor.
Enllaç a les dades de seguiment. https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2026/07/29/seguiment-de-vespa-velutina-baix-montseny-2016-2025/
I ara el 2025 dins d’aquesta àrea de vigilància ens centrem un uns tant sols 0,5km2 amb les 4 trampes al bell mig, separades uns 25 metres cada una. A 250 metres de l’epicentre del monitoratge, el 2016 va aparèixer el primer vesper de Vespa velutina de Sant Celoni. Els posteriors anys agafant la mateixa referència hem tingut;
2016-1v; 2017-3v; 2018-0v; 2019-2v; 2020-1v; 2021-1v; 2022-1v; 2023-2v; 2024-2v; i sorpresa el 2025-4 vespers!.
Així doncs tot i els excel·lents resultats d’aquest monitoratge tant de captures, com de rendiment de les trampes, i el descens del 74% de vespers que en general Vespa velutina ha experimentat a la zona (mirar seguiment del Baix-Montseny 2016-2025), just a l’àrea d’influència de les trampes hem tingut un increment de vespers!, tant respecte al mateix espai durant els altres anys, com aquest any, amb una densitat molt superior que a la resta de la zona de seguiment d’aquests 10 anys.
Una dada que no deixa de ser sorprenent i que fa reflexionar sobre el trampeig, com els realitzem i quina lectura en fem. I sobretot com expliquem els resultats de les captures de les trampes, que justifiquen els monitoratges massius, amb trampes no selectives.
I la pregunta que em feia, si pot ser que tinguem un motiu per aquesta pujada de vespers en aquesta petita zona?. Aquesta pregunta, no li veia cap resposta fins que vaig descobrir una possible explicació.
A la tardor del 2024 varen muntar un petit abellar amb 3 caixes a escassos 200 metres de les trampes, i no era visible des de la meva parcel·la (no en tenia coneixement). Així doncs una font d’alimentació que podria ser motiu per noves reines, per decidir construir el vesper a la zona?. I potser per aquest motiu a vegades es detectem mes densitats de vespers en zones d’abellars que en d’altres que no n’hi ha, tant en abellars en zona semi urbana, com de bosc?.
La mateixa història però a l’inrevés em va passar el 2018. Just allà, de feia anys, hi havia un abellar que es va retirar al 2018, any que va coincidir amb un monitoratge de prova que hi vaig fer per encàrrec de l’ajuntament, i en un perímetre de uns dos kilòmetres, i aquell any el resultat va ser de 0 vespers, cosa que inicialment feia pensar que el resultat del monitoratge va ser excel·lent, però és evident que ara vist amb la perspectiva d’aquests anys, la retirada de les abelles segurament també i va tenir alguna cosa en el resultat.
Per tant la conclusió que en puc extreure, és el mateix que fa anys que vaig repetint, sí que es poden obtenir resultats positius, amb estacions amb múltiples trampes, i a més trampes, més possibilitats de resultats positius, i si es posen a cantell, encara millor però com sempre dic, honestament, molt difícil de valorar, i sols hem de fer monitoratges si realment es fan servir trampes de captura realment selectives, independentment del tipus d’atraient que es faci servir. Encara que tinguessim un atraient específic per velutina (a dia d’avui no hi ha un de sol) ,les trampes tindríen que ser igualment selectives.
Però sí que tenim el coneixement i les eines, no fer servir trampes realment selectives és especialment greu si està fomentat per professionals, i pagat amb diner públic.
El fet de que les trampes utilitzades siguin sense ofegament i a vegades en el moment de la manipulació en tinguem de vives, tampoc suposa cap problema. En cap moment en tots aquests anys de proves, i modificant trampes, fent-les selectives, he tingut el mínim ensurt (i en soc al·lèrgic). Això és així en part gràcies al propi comportament de Vespa velutina, que en aquest sentit difereix bastant de Polistes sp o Vespula sp. A banda de que si cal, podem fer servir diversos sistemes d’eliminació abans d’obrir la trampa.
- Enllaç al treball del vesper en captivitat
https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2019/04/27/150-dies-amb-la-vespa-velutina/ - Enllaç a l’estudi de Q.Rome https://www.researchgate.net/publication/349396426_Not_just_honeybees_predatory_habits_ofVespa_velutinaHymenoptera_Vespidae_in_France
Petit recordatori de falsos mites, que s’utilitzen normalment per interès i que causen desinformació a la població, i danys al medi per males actuacions:
Cada velutina caça de 20-50 abelles al dia; FALS!. Denota desconeixement de com es comporta Vespa velutina. O interès en justificar alguna mala actuació.
Aquesta trampa és homologada; FALS!. Com a mínim fins a la data d’aquesta entrada al blog, no tenim cap trampa amb homologació específica per velutina. Sí, que tenim recomanacions per a que siguin/o per fer-les més selectives. I sí que a dia d’avui tenim trampes comercials molt selectives.
Les captures d’obreres redueixen el risc de picada; FALS!. Capturar obreres en un insecte eusocial, sols redueix el volum de vespes en un vesper. Recordem que Vespa velutina no pica mai quan esta cercant menjar, aigua o material de construcció, sols pica per defensar-se si és atacada en el propi vesper, per tant que aquest hipotètic vesper tingui 200 o 500 obreres el risc de picada serà el mateix. Per tant podem dir que Capturar velutines redueix el risc de salut pública?, si resulta que el risc son els vespers no les vespes individuals.
La captura d’una reina representa un vesper menys; FALS!. Entre el 93-98% de les reines no aconseguiran fer un vesper secundari.
Capturar velutines redueix el risc de salut pública. El risc son els vespers no les vespes individuals.
Amb el monitoratge protegim la biodiversitat i els cultius. Si no es fa amb trampes realment selectives NO, i per als cultius cal fer-ho en els mateixos cultius, perimetralment i a cantell.
Les reines de Vespa velutina no es depreden entre elles, si no, no tindriem vespers tant propers entre ells…. FALS!. Quin poc coneixement en tenen alguns “experts”… . En fase de nius embrionaris i inici de vespers primaris es depreden i molt! No tant sols està descrit per científics del MNHN de França, també ho explico al meu bloc, i en xerrades des de l’any 2018, ja que ho faig servir dins la proposta de pla de control integrat de Vespa velutina.
Enllaç al meu blog descrit el 2019; https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2019/07/07/competencia-intraespecifica-en-vespa-velutina/
Enllaç al web de referència, Museu Nacikonal de Ciències Naturals de França; https://frelonasiatique.mnhn.fr/usurpation-des-nids/
Característiques mínimes que ha de tenir una trampa selectiva:
-Entrada calibrada a 8mm. D’aquesta manera ja no ens entren insectes no diana com Vespa crabro.
-Separació de l’atraïent amb el contenidor de captura (sense ofegament). Així insectes no diana tenen mes temps per cercar les estructures de sortida.
-Estructures de sortida específiques per a insectes mes petits que velutina. No podem evitar que mols insectes no diana sentin atracció per entrar a la trampa. Aquestes estructures, son totalment independents dels forats d’entrada. Han de ser en nombre suficient i mai poden tenir cap forma cònica que vaigi cap dins la trampa.
Possibles millores per a les trampes utilitzades en aquest monitoratge, i que he provat obtenint resultats força positius:
Un dels punts a millorar d’aquesta trampa és que es dispersa atraient per diversos forats, tant els d’entrada com els de sortida per insectes no diana, i això provoca que si posem una trampa amb tant sols dues entrades, aquesta segona possiblement captura més ràpid. Però si posem tot de trampes selectives finalment acaben entrant igual, i no perdem captures, es tant sols una qüestió de temps. Amb una petita modificació feta a la peça groga que separa la part del atraient amb el vas de captura, aquest comportament desapareix.
Antoni Armengol Maig del 2026