Mirem que està passant amb els nius/vespers de Vespa velutina al terra.
I es que a data del 30 de Juliol, ja portem 38 vespers, tres més que l’any passat. Una dada molt semblant. Però hi ha vàries diferències importants.
La primera, es que en general, aquest any els vespers, son més petits de mida. Tot i que l’hivern ha estat molt suau, i possiblement ha fet que moltes reines hagin deixar la diapausa el mes de febrer. I això ens feia pensar en una campanya molt complicada, tant en nombre de vespers, com de la mida que podien agafar, al començar tant aviat.
Però de moment no està sent així. I un dels factors, podrien ser aquestes dues onades de calor. Que ha fet que veiem nius embrionaris i vespers primaris morts per xoc tèrmic. D’altra banda, segurament molts nius/vespers, han hagut de dedicar mes temps a la ventilació per la pujada de temperatures. En conseqüència, han dedicat menys temps a ampliar el vespers, i a alimentar les larves.
Així, resumint, la dada que ens ocupa ara, es la dels vespers al terra.
Sols fa tres anys que tenim Vespa velutina al baix Montseny, i per tant tenim poc històric de dades en aquesta zona. La segona diferència important, es que l’any passat el percentatge de vespers localitzats al terra, per aquestes dates va ser del 3,2%. Aquest any portem 7 vespers al terra que representen el 18,42% dels que hem neutralitzat fins ara.
Sens dubte que no podem perdre de vista aquesta dada. Ja que els vespers que es fan a terra, realment son els de més risc per a les persones.
A la fotografia podem observar la retirada de un vesper de Vespa velutina en un marge del parc natural del Montseny, i com aquest està totalment camuflat. L’entrada feia 2 cms de diàmetre i el vesper era 30 cms. sota terra. Fotografies d’Antoni Armengol
Aquesta dada pot significar realment que cada vegada Vespa velutina, farà més vespers al terra?. Doncs no és del tot clar. Evidentment si que ho serà en nombres absoluts, degut a l’expansió i creixement anual de vespers. Segurament, l’explicació de l’increment percentual d’aquest any, la tindrem en les altes temperatures?.
D’altra banda, els vespers de Vespa velutina al terra si que comporten un risc, ja que depèn de la ubicació es fàcil d’ensopegar-hi. I si ensopeguem amb un, tindrem poc marge de reacció, per a retirar-nos de la zona d’influència.
Sobretot es perillós per als professionals de jardineria o manteniment, ja que amb la maquinària, es transmeten vibracions als vespers. Llavors les vespes es posen molt nervioses, i ataquen al sentir-se amenaçades dins el vesper.
Ja fa mes de tres anys que estem formant equips de manteniment, i a d’altres empreses del sector del control de plagues, que es volen especialitzar en Vespa velutina. Sobretot ha estat una bona experiència per ambdues parts, formar a empreses amb 30 anys d’experiència al sector. El més important, i un dels nostres objectius, sempre es compartir experiències i mirar de donar bones pautes amb la finalitat de prevenir a accidents.
Aquestes casuístiques, les hem de tenir presents a l’hora de planificar una gestió integrada de Vespa velutina.
Aquí podem observar un vesper sota terra, un cop un cop descobert, i un segon vesper a la rabassa d’una soca, visible gràcies a la retirada de terra. Fotografies d’Antoni Armengol.
La majoria dels vespers sota terra, no evolucionen tant com els que per exemple estan en capçades d’arbres, per una qüestió d’espai. El desgast d’ampliar l’espai és massa gran, i preferiran si les condicions atmosfèriques ho permeten, començar un vesper secundari de nou, possiblement d’alt un arbre proper.
Antoni Armengol i Coll, Agost del 2019