Monitoratge per a Vespa velutina, 2018.
Pràcticament el 2017 el vaig passar fent proves amb diferents trampes i atraients per a Vespa velutina, des de finals de març fins al desembre. Això ens va servir per determinar quines trampes i quins atraients ens van millor. Per tant aquest any m`he decidit per el tipus de trampa i atraient que va donar millor resultat, per quantitat de captures. I selectivitat gràcies a les modificacions practicades a la trampa.
Aquest any hem pogut fer monitoratge en dues zones diferents, per una banda per encàrrec de l’ajuntament de sant Celoni, a la llera del Pertegàs i a tocar del nucli Urbà. 10 trampes en un recorregut de 1,5 kilòmetres, on el 2017 hem tingut 7 vespers de Vespa velutina. L’altra monitoratge en el parc mediambiental de Gualba, amb 8 trampes, posades cada 50 metres i en forma de mitja lluna. Aquesta forma de mitja lluna tancada obeeix a la idea de formar estacions de monitoratge o de control que d’alguna manera sumen efectivitat a un àrea que delimiten. Ben situades fan que dins l’àrea marcada Vespa velutina passi més a prop d’una d’elles i sigui quina sigui la direcció del vent tindrem algunes que actuaran més que altres, fins i tot més enllà de l’àrea marcada. En funció de la superfície a controlar i altres paràmetres que ens afecten, podrem posar més o menys estacions de control o monitoratge, igual que podem variar el nombre de trampes de cada estació. Totes es situen en espai bastant obert penjades principalment d’arbres, i que els toqui una mica el sol, però no tot el dia.
He decidit començar el monitoratge mes tard del que associacions d’apicultors demanen. Ho faré per aprofitar al màxim el producte i beneficiar-me del mal temps que està fent tant en baixes temperatures, com en dies de pluja, que pot tenir dos efectes en les vespes, un de allargar la diapausa de les futures reines, i l’altra de control de les que es despertin de la diapausa, i que potser no superaran els primers dies de vida.
Per tant faig el muntatge de les trampes el 25 d’abril, i les he retirat el 16 de juny.
El resultat del monitoratge per a Vespa velutina, en quant a captures de la vespa ha estat el del quadre de sota.
Espai | Reines | Obreres |
Sant Celoni ( Pertegàs) | 94 | 7 |
Gualba | 201 | 20 |
TOTALS | 295 | 27 |
Aquestes 295 reines vol dir que seran 295 nius menys?
ROTUNDAMENT NO!, ja que en el procés de passar de niu embrionari/vesper primari, a vesper secundari en moren moltes. I també, perquè, a l’inici dels vespers primaris les reines es depreden. Però esperem que aquest trampeig sigui una bona ajuda, encara que difícil de valorar.
De la resta d’insectes capturats s’han identificat i quantificat per estudiar-ne el resultat.
En tot cas al gener del 2019 tindrem els resultats de vespers secundaris i potser en podrem treure alguna conclusió.
A sota tenim una fotografia d’un recompte parcial, amb reines diferenciades d’obreres, i al costat una de les trampes. Sembla que la ubicació de les trampes en bases o grups posades en forma de mitja lluna o cercle, ens millora el percentatge de captures.
En el cas de no ser possible, posades a portell donen un bon resultat.
Una de les conclusions del trampeig, és que per “bo” o “selectiu” que sigui l’atraient, tenim vàries coses que sempre s’han de complir.
– Entrada màxima de 8,0mm.
– Forats de sortida de 5,5mm enllaçats i fent un cordó (dos tres cordons sobreposant linies, al terç superior de la trampa), millor reixat tipus excluïdors de reines. Així insectes més petits tindràn un espai de sortida.
– A banda de disposar de mecanismes anti ofegament. així els insectes NO DIANA tenen temps de cercar les estructures de sortida, sense que es mnorin per ofegament.
De no ser així, amb aquests requisits, mai les hem de col·locar. I mai incentivar el trampeig massiu, ja que sempre es fa un mal ús de trampes zero selectives.
De moment a dia d’avuui, no tenim un sol article científic que avali i doni suport a aquesta pràctica. Ni un sol atraïent realment específic, ni una sola trampa realment selectiva. A mi em serveix per anar aprenent en modificació de trampes, per convertir-les en selectives.
Antoni Armengol i Coll