Ja estem al setè any de seguiment de vespers!. Les dades ens segueixen donant un possible patró de comportament.
El motiu d’iniciar d’aquest seguiment de vespers, va ser poder detectar possibles correlacions sobretot amb els abellars. I així poder ajudar a l’apicultor en la seva defensa, i la continuïtat d’un negoci mil·lenari com el de la mel. Aquestes dades ens poden permetre planificar millor aquesta defensa.
Vist amb la perspectiva d’aquests 7 anys de seguiment continuat, aquesta tasca no es pas poca cosa. Sobretot perquè portar-la a terme, suposa una despesa molt important. Tot i amb això, la faig de bon grat, pensant que pot ajudar en la gestió i lluita integrada de Vespa velutina.
Tot i que la idea inicial d’aquest seguiment era sols pensat per la defensa dels abellars, aquestes dades resulten molt interessants de cara a salut pública. A part representen una gran base de dades a l’hora de fer alguna prova de gestió, o de monitoratge. Fins i tot en el marc d’un treball d’investigació de troians. Que de moment a la UE sols es poden fer servir per investigació i amb permisos i duració molt determinats.
A falta d’ajuts, i com les informacions que s’ofereixen gratis no s’hi sol donar valor ni per els mateixos beneficiaris, deixo aquí quatre números del que costa aquesta tasca. He fet seguiment de 871 vespers: que han suposat uns 2300 desplaçaments amb 13400kms i unes 1950 hores de feina. A part diversos materials i utillatges. I també un cost d’oportunitat vers la meva feina, ja que el meu negoci no es pas el de la mel. Tot assumit personalment.
Anem a mirar el conjunt de dades que actualitzem cada any:
Gràfica 1 (a sota d’aquest resum): Tenim el total de vespers de la zona, de cada any. Aquí veiem una dada disparada, en nombre total de vespers. Es tracta de l’any 2020 que vàrem tenir el glòria i uns mesos mes tard una llevantada important.
Introducció a les dades anuals de la gràfica 1:
2016: és l’any dels dos primers vespers.
2017: Al ser el segon any no podem treure massa conclusions de la dada, simplement un creixement espectacular, que segurament és el normal en qualsevol zona on apareix Vespa velutina.
2018: un any acceptable de pluges i tripliquem xifres. Aquí ja comencem a tenir una densitat de vespers que fa que velutina sigui present una mica per tot arreu.
2019: Hem tingut pics de calor de 40 graus, coincidint amb l’època de trasllat de vesper primari a secundari. He presenciat com vespers situats sota coberts, han mort al no tenir capacitat de ventilar i baixar la temperatura de l’interior. El total de vespers molt semblant a l’any anterior, pràcticament igual. Contenció en el creixement.
2020: Any del glòria i posterior llevantada. Això ha suposat després de dos anys de dades similars, un gran creixement del total de vespers. Hem tingut un clima mes suau de temperatures i un bon grau d’humitat en la major part de la zona, cosa que ha afavorit a Vespa velutina.
2021: Un dels anys mes secs en 80 anys de recollida de dades a la zona, i descens important del nombre de vespers. Ens hem situat en un 18% menys de vespers que al 2018, i 2019, i un 49% menys que al 2020!
2022: Continua la sequera i altes temperatures, les dades de vespers es mantenen, tot i que aquest any he tingut més avisadors i cercadors de vespers que els altres anys. Respecte al 2021 tenim un increment del 6%. Aquest 2022, seguim un 11% per sota respecte al 2018!
Gràfica 1.
Gràfica 2. Tenim els vespers fets sota terra, i entre el terra i tres metres d’alçada. Aquesta dada la recollim així, ja que considerem son els més perillosos de cara a salut pública. Son els vespers que podem topar fàcilment amb ells de manera totalment accidental. Aquesta gràfica per si sola no ens dona tota la informació que ens interessa. Però si que ens diu que Vespa velutina, en aquesta zona des del minut zero sempre ha construït vespers a terra, que poden comportar un risc.
Gràfica 2.
Gràfica 3. Aquí ja podem treure més conclusions. Tenim el percentatge de vespers sobre el total anual, construïts a màxim tres metres d’alçada. I tenim els anys 2019,2021,2022 com els mes secs i calorosos i els que amb diferència han construït un percentatge mes alt de vespers d’alt risc.
Gràfica 4. Un altra dada interessant. Els anys mes calorosos i secs de la zona d’estudi, també coincideix amb un increment de vespers construïts en construccions humanes, fora de la insolació solar de les copes dels arbres.
La principal espècie arbòria on es detecten els vespers cada any es repeteix. Primer lloc, sempre el Platanus, en segon lloc el Roure (excepte el 2019) i en tercer lloc el Pollancre (excepte el 2019).
El capítol d’altres espècies arbòries aquest any n’hem comptabilitzat 15 de diferents.
Gràfica 4.Com a conclusions crec que:
Sembla que la temperatura i el grau d’humitat poden afectar a la densitat de vespers per km2. És evident que tenim moltes altres variables que en una petita zona determinada poden afectar a la densitat o mida dels vespers. Aquestes poden ser, prop d’abellars, granges, urbanitzacions, espais mes oberts com zones rurals, el curs dels rius, tipus de vegetació. Dins d’aquesta zona d’estudi, es donen totes aquestes casuístiques, on cada any tenim espais amb concentracions mes altes, que en d’altres que quasi mai tenen vespers, i el mapa cada any es molt semblant.
Aquestes dades que poden ser molt importants a l’hora de planificar monitoratges o una lluita integrada de Vespa velutina. I també per a qualsevol empresa que en vulgui fer control li poden servir d’orientació.
La dada tant curiosa com espectacular. Un dels municipis de l’area d’estudi en un recorregut de 4 kms seguint una riera: l’any 2020 varen tenir 33 vespers, l’any 2021 3 vespers. Sense fer cap altra actuació que cercar i neutralitzar els vespers. I l’any 2022 5 vespers.
Com a nota negativa, la de que no podem disposar de les dades de molts abellars, de fet disposem d’una minoria, ja que tenim molts apicultors reticents a dir-nos on els tenen. Tot i que les dades dels mateixos siguin confidencials. I ells puguin ser els primers beneficiats d’aquesta tasca.
Aquest any intentaré seguir amb el treball i el completaré amb dos abellars, on posarem les trampes Koldo, seguint les instruccions de Núria Roura i Josep Maria Bas, de la UdG. Aquest dos investigadors que han demostrat després de dos anys de treball que, amb les densitats de vespers que de moment tenim a Catalunya, es possible defensar els abellars. Densitats que amb els mateixos anys d’afectació que a Galícia, son molt inferiors. I sobretot i molt important defensar-los de forma sostenible i econòmica, sense que l’apicultor faci servir cap mena de producte que podria contaminar la mel.
Estaría molt bé una implementació massiva als abellars d’aquestes trampes. I que el departament d’agricultura n’agafi el lideratge, ajudant tècnicament com econòmicament als apicultors.
Projecte ECOAPÍCOLA
J.M. Bas i Núria Roura, UNIVERSITAT DE GIRONA
Kilian Sampol, APICULTOR
Jordi Artola, DORCUS, observatori dels invertebrats
Enllaços als treballs
Control de la vespa asiàtica en arners: millores i alternatives
Assajos pel maneig i gestió de la varroasi: metodologia i protocol per avaluar l’eficàcia dels tractaments
Núria Roura-Pascual, Fermí Garriga, Jordi Artola i Josep M. Bas Lay
VelutinaAlert: desenvolupament d’una aplicació mòbil per a apicultors
Entretant prepararé una entrada sobre el vesper que com cada any tinc en captivitat per estudiar-ne el comportament i recollir dades. Aquest 2022 es va recollir la reina a inicis de març, després de la Diapausa, i va completar tot el cicle fins a morir, al novembre. El vesper ha estat alimentat amb nectaris de diferents flors i mel. La dada que volia era la del consum d’aigua, i el resultat ha estat del tot sorprenent, si s’agafa com a referència les informacions existents. També ens ha servit per observar preferències de Vespa velutina sobre nectaris de diferents flors.
Antoni Armengol i Coll. Febrer del 2023