DIVISIÓ DEL NIU PER RETIRADA O TRENCAMENT

Divisió del niu de Vespa velutina. Posem-nos en situació.
Tenim un niu de grans dimensions dins una urbanització, dalt un cedre a 21 metres d’alçada. Era  ideal per fer amb la marcadora, per costos, i perquè a les vespes no les molestem, no abandonen el niu, i no causen molèsties als veïns. En un parell de dies ja el tenim neutralitzat, i sense cap activitat.

Però la pressió des veïns que volien el niu fora. 
La dificultat de fer la feina de nits, degut a la gran quantitat de cablejat, tant elèctric com de telefonia. Per els moviments de desplegament  que tenia que fer la grua, i la brancada d’altres arbres.  Per seguretat, es feia necessari fer la feina de dies, i això comporta complicacions en l’efectivitat de la neutralització i retirada.

En aquestes condicions, es pot reproduir el que passa quan hem detonat un niu amb la pirotècnia, o  si el fem per cremació. En els que no podrem determinar la quantitat aproximada de vespes que poden quedar fora.  Però el si que sabem, es quin serà el seu comportament. I per tant si tenim cases a menys de 300 metres del niu, les persones que hi viuen, poden tenir molèsties durant dies.  Ja que de ben segur, els hi poden aparèixer petits nius de nova construcció, derivats del niu eliminat.

També els hi explico que quan un niu cau al terra  de forma natural, sigui per vent.. excés de pes… si la part superior del niu queda a l’arbre, les vespes en la mesura que poden el reconstrueixen.  Però si cau en la totalitat aniran a alguna construcció per iniciar un de nou com si fos un embrionari, cercant l’aixopluc sobretot de l’aigua. Per tant hem de tenir en consideració, aquest comportament de les vespes.

Les explicacions no varen convèncer a la majoria del veïnat que va decidir que es retirés.

La feina va anar tal i com estava previst.
Tot i començar a l’albada ja teníem vespes a fora del niu. El procediment el de sempre, un cop davant el niu tapar l’entrada i neutralitzar. Però teníem força activitat fora, que a més no s’acostaven massa a la zona on tenien el niu. Tot i estar una estona intentant eliminar les que tornaven, es va tenir que desistir per temps de grua, abans però, deixem un parany amb atraient alimentari, a menys de dos metres de on era el niu.

Al dia següent, el primer avís de que un grup de vespes eren sota el ràfec d’una de les cases mes properes al niu. I efectivament un grup de unes 200 vespes agrupades,  ja estaven construint un pèndol amb 6 cel·les. Espero a la nit i vaig a eliminar-ho, no queda ni una i en retirar l’opercle, que ja tenia sis cel·les dins amb sis postes d’ous.

Al dia següent, nou avís. Un altra casa veïna, també propera amb  la mateixa situació.  Un grup de vespes, que ja tenen fet un pèndol amb cel·les. Una curiositat es que la característica dels dos ràfecs, es la mateixa, eren de fusta, que deixa una mica de càmera entre ella i la paret. En aquest cas ja tenen una dotzena de cel·les fetes i totes amb postes. Decideixo deixar passar un parell de dies, i a la tercera nit vaig a retirar-lo. Ja tenen construïts tres pèndols amb unes 35 cel·les cada un.  Un a tocar de l’altra, sense la capa de protecció, i totes les cel·les amb postes. Faig la feina de nit, deixo mitja hora d’observació i no queda ni una vespa, res de moviment.

Sorpresa al dia següent. Tornen a haver-hi vespes al mateix lloc. I  aquesta vegada es decideix deixar passar mes dies abans de retirar-lo. Als 4 dies ja tenen un niu completament format i tancat com si fos un embrionari, i als 10 dies ja te la mida d’una pilota de petanca amb tres capes de protecció i una galeta amb unes 100 cel·les, totes amb postes.

La intenció era deixar que el niu prosperés fins a tenir cel·les operculades, però els propietaris tenien una visita a la casa amb una persona al·lèrgica a les vespes, i tenia que passar-hi uns dies, varen demanar la retirada que es va fer entrada la nit.  EL niu, es va retirar sense insecticida posant-lo dintre de un terrari, per mirar si podia seguir l’evolució, però no va resistir més de 10 dies.

Velutines que han sobreviscut a una mala aplicació, començant un altra niu Nous nius derivats d'una mala aplicació, en retirar un niu de Vespa velutina Niu format per vespes que han sobreviscut a una retirada del niu secundari de Vespa velutina.

CONCLUSIONS

De moment aquesta experiència, ens ha servit per observar en directe la divisió de un niu, quan perd completament el niu original.  Però no hem pogut observar el naixement de vespes de les  postes d’obreres. Si però, que ens ha servit per a poder observar una vegada més, el que ja sabíem.  Que passa si elimines un niu de dies sigui mecànicament amb grua, amb detonació de pirotècnia “P2”, o per cremació.

I es que si tenim cases a pocs centenars de metres del niu, aquestes poden tenir forces molèsties, durant uns dies, ja que les vespes es comporten de forma molt nerviosa, mentre cerquen un espai per a poder fer un nou niu.  I cerquen espais semblants als de una reina fundadora, es a dir, ràfecs de teulades, entrades de cases, coberts. Això també dependrà una mica del nombre d’obreres que hi quedin.

Aquest és un dels motius per el que no es recomana retirar el niu just al moment de tractar-lo, a no ser que es faci ben entrada la nit.
I també per deixar de moment aparcats, alguns sistemes com el de la pirotècnia, o el de la cremació.  Ja que al explosionar o cremar el niu, deixen gran quantitat de vespes fora.  Moltes d’elles sobretot a partir d’octubre poden ser futures reines, per tant fins que no tinguem per un costat, la pòlvora com a substància permesa per al control de la vespa (mirar REACH Registre de substàncies i barreges químiques, el reglament UE 528/2012) i estudis que assegurin que no deixen futures reines actives, no podem fer-lo servir).

Per últim recordar que el protocol 2019, de la Generalitat de Catalunya, prohibeix utilitzar tant la detonació com la cremació de nius.

Antoni Armengol i Coll,  Octubre del 2019