Avui, hem pogut capturar el primer exemplar de Vespa Velutina Nigritorax a Sant Celoni, dins del poble.
Caldrà estar atents, sobretot els apicultors, a fi de mirar d’evitar possibles atacs a arnars d’abelles. Sembla que l’expansió d’aquesta vespa es imparable i realment preocupant. Per exemple, les vespes, capturen les abelles de la mel (i altres insectes pol·linitzadors, Dípters i Himenòpters), per tal d’alimentar a les larves de la colònia. Això comença a ser evident i visible als arnars a partir dels mesos de juny-juliol.
Des d’Anura tenim plans d’acció, de control integrat de Vespa velutina, per minimitzar-ne l’impacte. Per tant, creiem que si col·laborem diferents agents, com ajuntaments del Baix Montseny, apicultors, empreses de control, agents rurals, i d’altres, podem minimitzar-ne l’impacte a la zona.
Des d’Anura ja ens hem ofert per aportar el que coneixem, i els nostres protocols, que tenim per la gestió i control integrat de Vespa velutina.
Les temperatures d’aquest més d’octubre, fa que estiguin molt actives. Per tant ara és un bon moment, aprofitant la caiguda de les fulles dels arbres per a mirar de detectar-ne algun vesper, i poder actuar abans de que les futures reines l’abandonin per a la diapausa.
Aquets vespers, en un 60% dels casos s’han localitzat penjats d’arbres molt alts, (preferiblement en zones de rierols, i en quant a espècies d’arbres solen preferir les frondoses i poc les coníferes). Un 25% aproximadament penjats en llocs ben ventilats i un petit percentatge dins de murs, i alguns al mateix terra.
L’entrada al vesper a l’inici de la construcció, sempre es per la part inferior, i sobre els 2/3 d’alçada del niu quan té mes temps. No es que modifiquin l’entrada de lloc, si no que, al anar creixent, l’entrada va patint un desplaçament. Aquest vesper, pot créixer a un ritme de fins a 6 centímetres setmanals, i mesurar 1 metre d’alçada i 80 cms de diàmetre.
Les vespes adultes van creant el niu mastegant fulles, i escorça d’arbres, (cel·lulosa) i fent una pasta de paper. Mentre dins la reina s’ocupa de les postes d’ous. Les obreres alimentaran les larves amb proteïna animal, simultàniament, les larves subministren aminoàcids que les obreres necessiten per tornar a la recerca de més aliment.
Un niu pot contenir, al seu màxim, una població de unes 1000-3000 Vespes.
Breu Resum del cicle Biològic:
Febrer-Abril. Les reines fundadores surten de la diapausa. Ho fan de forma esglaonada, o dit d’altra manera, les reines, porten diferents ritmes.
Març-Maig. En primer lloc, cada reina fundadora, inicia la construcció d’un nou niu que anomenem embrionari, i on realitza la primera posta d’ous. Aquest es el moment més delicat per a la Reina. És a dir, ha de construir el niu, postes ous, alimentar-se, alimentar les larves, incubar els ous i fer tasques de vigilància.
En conseqüència, corre un gran estrès, i risc de fracassar. Un cop han nascut les primeres obreres, aquestes s’ocuparan de la construcció del niu i de portar aliment per les larves. En aquest punt passem a anomenar-lo vesper primari. La reina fundadora llavors ja es quedarà dins el vesper amb la finalitat de posar el màxim d’ous possible. Posteriorment quan el vesper ja disposa de varis centenars d’obreres, poden succeir dues coses. Per una banda, pot continuar amb el mateix vesper, al mateix lloc, per un altra, començar un vesper secundari en un altre lloc molt a prop del primari.
En aquest segon cas, llavors durant un parell de mesos, es manté l’activitat en ambdós vespers, fins que al primari ja no queda cap larva per nèixer.
Juny-Setembre, creix exponencialment el nombre d’obreres, que consoliden el vesper secundari.
Setembre-Novembre. Segueix creixent exponencialment, el nombre d’obreres, i els mascles fecunden les futures noves reines. Aquestes quan arribi l’hivern abandonaran el niu a la cerca d’un bon lloc per hivernar, i al Febrer-Març, passaran a ser cada una una reina fundadora.
Desembre-Gener. La reina fundadora del vesper, i les obreres es moren, aquest vesper ja no tornarà a ser utilitzat, mai més, i les inclemències del temps farà que es vagi desmuntant.
Aquest resum del cicle d’un vesper, pot tenir petites variacions en el temps, ja que hi ha molts paràmetres que el poden alterar.
Afectacions: Tenim diverses afectacions. En primer lloc, sobre les abelles de la mel, que tindrà repercussió, tant a la pol·linització que aquestes fan, com un cost econòmic per als apicultors. Conseqüència de la reducció de la població en eixams que son atacats. Incideix en altres insectes pol·linitzadors, per tant una afectació a l’entomofauna, a la biodiversitat i a l’ecologia. Aquí ens calen molts mes estudis científics per determninar millor l’abast.
Els productors de fruita sens dubte en poden patir les conseqüències. Vespa velutina necessita sucres, que pot extreure de la fruita madura, abans de recollir-la. En poden malmetre producció.
A les persones: Important, no crear alarmisme amb Vespa Velutina, sobretot, en quant al risc de picades. Cal informar correctament, no és el mateix tenir-li respecte que por.
En general, quan Vespa velutina va de flor en flor, cerca aigua, o en vols de reconeixement, es mostra molt tranquil·la vers els humans. Més enllà de molestar, ens ignora. Durant aquets anys d’expansió per Europa, no hi ha constància de picades, excepte algun cas puntual, quasi accidental. En la mateixa línia, es recomana no molestar-les mai directament al vesper, ja que el poder de la picada al defensar-se és considerable.
Resumint sobretot i el més important, no us apropeu mai a un vesper de Vespa velutina. És a dir, si us apropeu a 3-4 metres, algunes ja poden interpretar com un possible depredador, i sortir del vesper, reposaran sobre el mateix a l’espera del que passi. Tanmateix si intentem acostar-nos més, o pitjor encara, intentar tocar-lo el defensaran aferrissadament amb un bon i molt ràpid atac.
Per tant els vespers que fan a les capçades dels arbres no suposen cap risc. Però en canvi, si en veiem un en una façana d’una casa o al mateix terra, primer de tot hem de senyalitzar-lo. Sobretot per evitar algun accident. I en segon lloc hem d’avisar a una empresa de control de plagues, propietari de la finca o al mateix ajuntament, perquè es gestioni la retirada del vesper.
Un dels llocs que també s’ha de tenir cura, és en els fruiters, ja que si veiem activitat, i volem agafar fruita, hem d’assegurar-nos bé de no posar la mà a sobre d’una vespa. Si no és així noi ens picaràn mai.
Curiositats: Les abelles de la mel han aprés mètodes de defensa vers les vespes. Si la vespa reposa a la piquera, les abelles, l’embolcallen fins a matar-la per calor. La vespa morta, ja no podrà portar informació de la localització de l’eixam d’abelles, al seu vesper, i aquestes de moment ja han guanyat uns dies de marge o potser fins i tot han salvat l’eixam.
Quan fan això aconsegueixen posar la vespa a 47 graus, i es que a aquesta temperatura la vespa morirà. El seu límit son 46 graus, mentre les abelles poden suportar fins a 50 graus. Aquest comportament observat a Àsia, faltarà veure si el desenvoluparan a Europa.
Si tenim ocasió de poder observar com una vespa captura una abella, es important mirar si se l’emporta sencera o es para a pocs metres i la secciona. Si se l’emporta sencera és que el vesper el tenim a tocar, molt aprop, segurament a uns pocs metres. D’altra manera, si la secciona és que ha de volar lluny.
També és important poder avisar (en noves localitzacions de Vespa velutina), per exemple als agents rurals o l’ajuntament del municipi on es detecti la vespa, (mirar protocols vigents). D’aquesta manera, ells van rebent avisos i poden fer seguiment de l’expansió i dels vespers. Més informació al document del ministeri d’ Agricultura, alimentació i medi ambient. També podem utilitzar l’aplicació de participació ciutadana VESPAPP que permet pujar fotografíes, ajuda a identificar-les i geolocalitzar en un mapa el lloc on les hem vist.
Fotografíes fetes a Sant Celoni, on podem observar la típica franja de color taronja del final de l’abdòmen, el tòrax de color negre, i les potents mandíbules que li permeten tallar insectes.
Confusions: No hem de confondre Vespa velutina nigritorax, amb Vespa Cabro (comuna a tot Europa). les obreres de Vespa Crabro fan 35mm, la reina pot fer fins a 40mm, les obreres de Vespa velutina uns 30mm i sols la reina fa uns 35mm. Cap i tòrax de Vespa crabro es de color marró fosc, i Vespa velutina negre. L’abdomen de Vespa crabro la meitat es groc, i Vespa velutina la meitat negre amb una fina franja groga entre 1r i 2n segment i una ampla franja taronja al 4t segment.
També es fàcil confondre-la, si no es coneix bé, i sobretot si està en moviment, amb la Vespa de Galet o MegascoliaMaculata.
De moment es coneixen 13 subespècies de Vespa Velutina a la zona d’Àsia, tot i amb això, a Europa sembla que tota l’afectació recau en la mateixa, Vespa velutina nigrithorax
Les Fotografíes dels vespers i l’arbre son del Pertegàs. En una de les fotografies podem observar com hem fet el seguiment de les vespes, i anotacions del seu vol, que en aquest cas ens ha portat en pocs dies a poder localitzar el vesper , que apareix a les imatges. Les línies sols marquen el resultat final, no la traçabilitat que hem tingut que seguir, ja que hi ha multiples canvis de direcció que feien el mapa una mica illegible.
També podem fer-nos una idea a l’alçada a que els solen posar, i tipus d’arbres a la fotografía del costat, dalt d’un Platanus el puntet del centre és el niu, resta a uns 26-27 metres d’alçada.
Per pensar-hi: Des d’Anura Control integrat de de Plagues, ja n’hem parlat altres vegades, no és una novetat el que un insecte apareix molt lluny del seu lloc d’origen. Cada vegada s’incrementa més la quantitat d’espècies en que això passa, i passarà. Principalment degut a la gran quantitat de mitjans de transport, tant de persones, com de mercaderies, que contínuament enllacen totes les parts del món. Sens dubte ajuda, a la velocitat que es mouen.
Els insectes, en conseqüència, també els utilitzen, i un cop aquí si les condicions els son favorables, es converteixen en invasores, per els danys que causen.
Tot i que des d’Anura pensem que en alguns casos no hi ha motiu d’alarma, si que creiem que cal prendre mesures per mirar de minimitzar aquest risc. Sobretot perquè algunes d’aquestes espècies fora del seu territori es comporten com a espècies invasores, i n’eliminen d’autòctones o també perquè creen grans pèrdues econòmiques. Per exemple tenim invasores com es el cas de la formiga argentina, o el malauradament conegut cargol poma, Vespa velutina nigritorax, i el mosquit tigre.
Tanmateix una d’aquestes mesures és que si detectem algun insecte que en podria ser, hem d’avisar a un professional del control de plagues, o algun biòleg que ens l’identifiqui. Sempre abans d’aplicar productes per iniciativa pròpia, i potser podrem detectar amb més immediatesa una espècie invasora, i minimitzar el risc d’infestació.
Aquest punt és important tenir-lo clar, ja que una persona que no coneix l’insecte a fons, el pot confondre per un altre espècie, (no adonar-se que està davant d’una espècie invasora). Si aquesta persona comença a comprar productes per tractar-la, segurament a banda de que potser no se’n sortirà, hem perdut l’oportunitat d’identificació, i per tant començar a mirar que passa. I quan més temps passa, més facilitat tindrà per expandir-se per el nou territori.
Primer vesper de Sant Celoni
29/10/2016 Ara un cop detectat el vesper és un bon moment per a eliminar-lo i si les temperatures segueixen així encara es mantindran actives uns quants dies. La part dolenta de que encara tingui activitat, es que segurament el nombre de futures reines fecundades serà molt alt.
Destruir ara el vesper es una bona oportunitat per guanyar temps a la zona del Baix Montseny, i per tant en l’expansió i control de Vespa velutina a la zona. Si no es fa es propiciarà que l’any vinent tinguem uns quants vespers més a la zona, tenint en compte que en sortiran unes (150-500) femelles fecundades, amb una posibilitat de supervivència del 3-5%.
De fet el més important per al control, de Vespa velutina és la detecció prematura de vespers i l’eliminació si tenen activitat.
ALERTA!! L’altra MOTIU MOLT important per neutralitzar els vespers de grans dimensions i actius. El possible risc, de que es trenquin les branques que el suporten, per efectes del pes, i del vent son molt alts. Resumint, que si tenim en compte que el vesper està en un lloc de pas, prop d’un parc, una guarderia i el nucli urbà, fa que requereixi neutralitzar-lo immediatament.
04/12/2016 Després d’observar una vespa en una parada de la fira de Nadal, a la plaça de la vila, concretament la d’en Joan Viarnes, que hi té fruita, he anat al vesper i he pogut comprovar que encara té activitat!!.
24/12/2016 Avui hem visitat el vesper amb alguns dels membres de l’equip de robòtica B6 Berrellium, els germans Borrell Ribas, l’Albert, en Joan, en Quim , i en Lluís, juntament amb el Carlos Mateo, el seu entrenador.
Hem pogut parlar del projecte que estan desenvolupant amb el nom de Charles Butler project, i que el presentaran a la First Lego League a Uk i Irlanda del Nord. I que aquest any els participants han de treballar sota el lema de Animals Allies.
El vesper encara té activitat cosa que els ha sorprès molt, i el que encara els ha sorprès més es que no s’hagi eliminat!!. L’equip ha pogut observar sobre el terreny algunes de les dificultats en que s’enfronta el seu projecte. Com és, el control de Vespa velutina, des de la detecció de les vespes, el seu seguiment fins al vesper i l’eliminació del mateix per controlar-ne l’expansió.
Antoni Armengol i Coll. Desembre del 2016