Picada de Vespa velutina.
Això que ara explicaré no ho faig pas per ganes, ho faig perquè serveixi per conscienciar del risc que suposa intentar neutralitzar un niu de Vespa velutina, sense els coneixements, EPI’S i sense estar-hi especialitzat. Ja que encara que compleixis amb tot i estiguis especialitzat, els accidents passen…
També recordaré que la Vespa velutina, fora del seu niu, si no la molestem, no ens picarà mai, a no ser que nosaltres toquem el niu o hi provoquem vibracions, que les posarà molt nervioses. Fora del niu ens ignora sempre!!.
Si que hi ha sectors com per exemple, el dels treballadors del bosc, pagesos, o bombers, i certes activitats a l’aire lliure, esports d’aventura…que tindrien que incorporar a la feina nous protocols de seguretat, per exemple, el de fer visualització dels arbres abans de tallar-los per si tenen un niu, o de zones abans de fer-hi activitats, conèixer la vespa i com es comporta.
I especialment a situacions que es donen actualment, persones que es pensen que amb un vestit d’apicultor i bona voluntat poden anar a eliminar nius de vespa velutina i posen literalment en risc la seva vida, disparant als nius o tallant l’arbre i eliminant el niu al terra.
Això s’està produint, i el risc per picada de Vespa velutina, en aquests casos hi és. Però com sempre fins que no tinguem accidents greus per negligències, parlar d’això serà com parlar a una pared. I es produeix en part fomentat per la desesperació inicial dels apicultors i la no actuació del Ministeri amb competències, que no s’implica com caldria.
Sense partides pressupostàries i una bona gestió centralitzada, no podem fer res. Cada niu que deixem poden ser 2, 4, 0 6 nius més a l’any següent, (sempre en funció de diverses variables). Per tant no hi ha excuses per fer cerca de nius, estudiar paranys, i neutralització de nius.
Cal que el problema de la vespa velutina es gestioni des d’un sol òrgan, i un equip multidisciplinar, que ha de tenir els coneixements necessaris, tota la informació del territori, i des d’on es coordinin i tinguin coneixement de totes les actuacions, tècniques d’eliminació, cerca activa de nius, col·laboració i experiència amb altres països o comunitats, i evidentment amb bones partides pressupostàries.
L’accident que vaig tenir.
El passat 24/11 vaig patir el primer accident de la meva vida laboral, i no ha estat pas per falta de precaució. Si que podríem dir-ne descuit, al deixar-me l’adrenalina a casa, i sort a tenir durant la feina, un punt de trobada amb una persona fent vigilància, no va passar res més greu.
Per la feina que faig, ja duia un bon històric de picades d’himenòpters, i cada vegada les reaccions al·lèrgiques eren més grans. Si aquesta picada en comptes de Vespa velutina, hagués estat una V. Germànica o vulgaris, el resultat hauria estat el mateix.
Després d’eliminar i retirar un niu de Vespa velutina de la plaça de Gualba, dalt un Platanus a uns 26 metres d’alçada, vaig anar a eliminar un altra niu dins el bosc, molt a prop de les cases. Una feina en principi fàcil, a uns 9 metres d’alçada. La feina que es podia fer amb l’ajut d’una perxa per injectar l’insecticida dins, i com sempre amb tots el EPI´S en ordre, i una persona en un punt de trobada per si passa alguna cosa.
Un cop tractat el niu, decideixo retirar-me cap el punt indicat, tenia ganes de treure-m els EPI’S, i quan creia que ja estava prou lluny del niu vaig a treure’m un guant i una vespa que casualment i era agafada, va picar-me al canell de la ma dreta.
Val a dir que he experimentat dos tipus de picada de Vespa velutina, molt diferents i les anomeno la defensiva, i la d’atac.
La defensiva es molt ràpida i dolorosa al mateix instant, i es així perquè ella el que vol es marxar, (un exemple, si agafes una pruna madura i sense adonar-te’n atrapes la Vespa velutina amb la mà. Pica perquè obris la mà i poder marxar).
En la picada que anomeno d’atac, la Vespa velutina es queda picant uns quants segons, no es tant dolorosa, però no et deixa fins que ha injectat tot el verí. Succeeix quan tractem un niu o hi provoquem vibracions per contacte accidental.
Per mala sort, la picada es produeix directament a vena, al canell dret. Degut a la suor, tenia la pantalla del casc entelada i poca visibilitat. Al intentar amb la mà esquerra de treure’m la vespa de sobre , vaig adonar-me que no coordinava i n’era incapaç. Seguidament un fort mareig i en pocs segons ja estic al terra, al cap de poca estona pèrdua total de la visió, pèrdua de pols, i del coneixement…xoc anafilàctic.
La rapidesa den Jaume Teixidó de la brigada municipal que va trucar al SEM, l’ajut de l’Agent municipal de Gualba amb el TIP 003, la bona actuació de l’equip del SEM que va venir des de Sant Celoni, i l’ajut posterior dels Bombers de Sant Celoni per poder-me portar fins l’ambulància, i l’ Oscar Aldama i en Jordi Novell, que eren allà per fer un petit reportatge fotogràfic, varen evitar danys pitjors. Aprofito per agrair-los a tots el seu ajut i la seva professionalitat.
Tot i amb això hem de ser conscients que la Vespa Velutina Nigrithorax, com no em cansaré de repetir, en situació de cerca d’aliment, aigua o fusta per a la construcció del niu, es una vespa molt pacífica que a diferència d’altres vespes, sempre mirarà d’evitar el contacte amb nosaltres. Però hem de tenir MOLT CLAR de que no podem acostar-nos a un niu, si en veiem un hem de mirar de marcar la zona, que el niu quedi identificat, donar l’avís a l’ajuntament corresponent perquè en gestionin la retirada.
Per tant el més important, si veiem moltes vespes en una planta, és identificar si tenim el niu dins o no.
També insisteixo en vàries dades per reflexionar. Que si tot va començar el 2004 amb una sola Reina a Bordeus, i la descendència d’aquesta, ja ha colonitzat 140.000 kilòmetres quadrats de superfície, i després d’estudiar diversos nius dels que he despenjat i amb dades dels meconis (excrements) d’un niu (i fer el càlcul, numero de meconis que hi ha multiplicat per insectes que necessita menjar una larva per generar-ne un) resulta que un sol niu necessita matar entre 30.000 (Himenòpters pol·linitzadors, Dípters) els nius mitjans, i 50.000-60.000 els mes grans.
Per tant tenim un problema que afectarà no sols a curt termini a productors de mel i fruita, si no que també es pot donar la modificació de la biodiversitat de diverses zones afectades. Un altra dada, a Galícia el 2017 ja han retirat 24.000 nius, d’una afectació estimada de 100.000. A dia d’avui i veient el que passa a França, o Galícia, l’única tasca que ha fet l’administració central, és redactar un protocol que ni ells segueixen… mentre la Vespa velutina nigrithorax va fent feina. Ministerio para la transición ecologica i el reto demográfico
Per pensar-hi.
Cal cercar bones informacions, la Vespa velutina, és un gran i greu problema, però hem de mirar de no caure en el sensacionalisme de la premsa groga, que sols va a la cerca de entrades als webs, utilitzant llenguatges com la Avispa asesina… i pensem que cada any a Esp. Moren persones per picada d’abella de la mel o altres himenòpters i ningú l’anomena l’abella assassina.
Per consultes sobre al·lèrgies us deixem dos espais de referència.
SCAIC Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica
SEAIC Societat Española de al·lergologia i immunologia clínica
Sobre serveis d’emergències com Bombers, ADF, Protecció civil. Son col·lectius molt ben preparats, poc reconeguts i per mi mal remunerats. A Galícia i altres territoris on fa més temps que tenen Vespa velutina, els fan fer tasques de retirada de nius. Per mi un gran error, ja que es posen en risc moltes coses. Resumint molt, primer que aquests col·lectius, per fer tractaments de Vespa, han de complir amb els mateixos requisits que una empresa privada, i no els han adaptat, (ROESP, EEI, Certificats de professionalitat per a tractaments…). Però el més important i que ja està succeint, és que son serveis per emergències com incendis, accidents, persones perdudes… i que cal que estiguin preparats per actuar el més ràpid possible. Ja ha succeït que han perdut temps per estar tractant un niu de Vespa velutina. En el meu cas mateix la immediatesa de la intervenció va evitar mals majors.
Antoni Armengol i Coll. Desembre del 2017