Finalment ja estem al desè i any de seguiment i com vaig comentar a l’inici d’aquest, un dels objectius era intentar completar-ne una dècada seguida.
A banda del seu seguiment per determinar fluctuacions d’abundància de vespers, un dels aspectes que he treballat més, és el de conèixer millor el comportament de Vespa velutina, per exemple segons el comportament de les vespes a la superfície del vesper, podem saber certes coses que passen a l’interior. Sabem millor la quantitat de proteïna que necessiten les larves i que una velutina NO caça 20-50 abelles diàries (afirmació totalment falsa), o com es reparteixen les tasques entre les obreres, per exemple no totes les obreres cacen cada dia, es dediquen a altres tasques.
Així, entenem millor les metodologies de neutralització, i quina i com ferla servir en vers el moment del cicle de velutina. També com els productes emprats per a intentar controlar-la i els efectes colaterals que poden comportar.
Sabem que no cal utilitzar males pràctiques (i il·legals) com utilitzar IMIDACLOPRID, FIPRONIL, etc.. i alliberar-los al medi ni que sigui petites quantitats, (ja que son molt persistents i perjudicials a dosis subletals), podem fer millor feina amb molècules menys perjudicials per al medi.
Podem informar correctament de quan Vespa velutina suposa un risc i quan no, o com ha de ser una trampa realment molt selectiva, i que no comporta captures no desitjades, ni risc de manipulació per persones al·lèrgiques com jo.
Sabem com posar les bases de múltiples trampes, alçades-distribució-colors de les trampes..
Sols així podem entendre les conseqüències de les nostres actuacions en mirar de controlar-la.
Per tot l’après aquests anys te n’adones que malauradament la gran majoria de dades que s’utilitzen per realitzar i justificar certes practiques son totalment falses. A banda de que també ja comencem a tenir estudis científics que corroboren xifres de les que he anat explicant en aquest bloc, com les dades de depredació, i que encara s’utilitzen dades falses per justificar pràctiques totalment inadmissibles.
Aquest 2026 veiem com alguns ajuntaments anuncien trampeig amb trampes selectives i homologades, quan no compleixen ni el mínim requisit de mida de l’entrada…
Faig una mica de resum del que m’ha costat fer aquest seguiment:
Anys de seguiment: 10, del 2016 al 2025 ambdós inclosos.
Vespers que n’he fet seguiment: 1.188
Visites per vesper: entre 2 els que menys i 12, el vesper més visitat.
Desplaçaments: 1832 (Tot i que es miren d’optimitzar al màxim fent seguiment de diversos vespers al mateix desplaçament).
Kilòmetres totals recorreguts: 15.920
Hores dedicades al seguiment: 2486
Hores dedicades als vespers en captivitat: 1320
Finançament: Autofinançat en la seva totalitat.
A banda de: Materials diversos per retirar vespers sense contaminar, compra de diversos congeladors per guardar material, construcció/modificació de trampes de captura, col·laboracions amb diferents projectes d’investigació, muntatge de recintes tancats per a vespers.
Aquest 2025 també he fet un petit monitoratge amb 4 trampes realment força selectives (les primeres que he vist al mercat). Aquest trampeig el vaig començar el setembre del 2024 i ha finalitzat al febrer del 2026, en total 18 mesos seguits. Amb un excel·lent rendiment captures x trampa (gràcies a l’atraient).
En total han estat, 406 reines, 886 obreres, 491 mascles, però el millor de tot, una excel·lent selectivitat gràcies a les característiques de la trampa, on tots els insectes No diana capturats representen tant sols el 3.1% del total de captures. Tot i que a les trampes, els he fet un parell de modificacions que ha millorat el rendiment del model original en dos sentits. Augmentant lleugerament les captures de velutina i reduint una mica més la captura d’insectes no diana, fent les escapatòries 1mm més amples, i millorant la velocitat de captació, modificant la peça cònica de color groc que fa de pas a l’interior de la trampa.
Recordo aquí que les escapatòries son estructures a banda dels forats d’entrada, mai son els mateixos, ja que els forats d’entrada tenen forma d’embut que evita la sortida dels insectes, i les estructures de sortida no la tenen.
Enllaç a les dades del monitoratge.
Anem a les dades generals del seguiment. Nombre total de vespers de Vespa velutina.
2016, és l’any dels dos primers vespers, i inici del seguiment.
2017, Al ser el segon any no podem treure massa conclusions de la dada, simplement un creixement espectacular, que segurament és el normal en qualsevol zona, amb bones condicions per a Vespa velutina.
2018 un any acceptable de pluges i tripliquem xifres respecte del 2017. Aquí ja comencem a tenir una densitat de vespers que fa que Vespa velutina sigui present una mica per tot arreu.
2019 Frenada en el creixement. Hem tingut pics de calor de 40 graus, coincidint amb l’època de trasllat de vesper primari a secundari, he presenciat com vespers de sota coberts han mort al no tenir capacitat de ventilar i baixar la temperatura de l’interior, el total de vespers molt semblant a l’any anterior. Contenció en el creixement.
2020 Any de la màxima densitat de vespers. Any del glòria i posterior llevantada, que ha suposat després de dos anys de dades similars, un gran creixement del total de vespers. L’any rècord a la zona del Baix Montseny, en densitat de vespers.
2021 Un dels anys mes secs en 80 anys de recollida de dades a la zona, i descens important del nombre de vespers. DESCENS DE MES DEL 49% DE VESPERS, SENSE MONITORATGES MASSIUS, DESCENS DE FORMA NATURAL.
2022 Continua la sequera i altes temperatures, les dades de vespers es mantenen, respecte a l’any anterior. Pràcticament es mantenen les dades.
2023 Seguim un any més amb sequera. Descens important de vespers! Ens situem en un 71,5 % MENYS DE VESPERS QUE EL 2020! SENSE MONITORATGES MASSIUS. Segurament al ser el tercer any seguit de sequera, ha estat molt complicat per a l’assentament de vespers.
2024 Any de recuperació de les pluges, que han estat bastant ben repartides per tot l’any, i sense períodes llargs de temperatures extremes. A partir de setembre les pluges han minvat, però el període de formació i consolidació de vespers ha estat bo per a velutina, i hem tingut un increment de vespers. Tot i que a partir del setembre ha plogut molt poc, els vespers secundaris que ja estan formats no tenen problema per completar el seu cicle.
Aquest 2024, es produeix la aparent correlació dels altres anys en que un any més plujós i amb temperatures més suaus tenim mes nombre de vespers detectats i coincideix amb el descens del percentatge dels vespers construïts a menys de 3 metres d’alçada.
2025 es segueixen confirmant les correlacions i fluctuacions que he anat explicant en anteriors entrades.
L’estiu del 2025: ha estat rècord de dies seguits d’onada de calor i el segon més càlid des que hi ha registres. En total, s’han registrat 16 dies consecutius per sobre dels 40 graus,
Als observatoris històrics de l’Ebre (Roquetes, Baix Ebre) i Fabra (Barcelona) s’han assolit els 28 i 20 dies consecutius amb valors de calor extrema respectivament.
Aquest estiu, hi ha agut un gran nombre de nits tropicals i a l’Observatori Fabra, per exemple, n’hi ha hagut 50. Condicions que han afectat a la baixa el nombre de vespers, igual que ha passat al Baix Montseny.
Aquests pics de més de 40 graus han afectat i molt a velutina i al final d’any hem detectat una dràstica disminució de vespers
Gràfica 1. Total de vespers/any. Amb tots els vespers detectats a la zona de seguiment, i on podem observar les fluctuacions que hem tingut.
A quines alçades Vespa velutina ens fa els vespers?
Les dades recollides ens diuen que els mateixos anys que les altes temperatures i sequera afecten a velutina, tenim percentatges mes alts de vespers a menys de tres metres d’alçada. Per tant el fet de no observar gaire moviment o gaires vespers als arbres, tenim els de risc fets a molt poca alçada. Son els vespes que poden comportar algun accident i/o considerats d’importància en la salut pública.
Gràfica 2. On observem el % de vespers que s’han fet a menys de tres metres d’alçada, respecte del total anual. Aquets vespers, son els que podrien suposar un risc en cas de topada accidental.
En l’aspecte de salut pública recordem que reduir poblacions de número de vespes, per exemple fent monitoratges per obreres, no implica menys risc per a les persones al·lèrgiques, ja que Vespa velutina sols pica en cas de topar amb el vesper i que aquest tingui 500 o 200 vespes no variarà el resultat del possible accident. L’equació 1 reina menys = a 1 vesper menys, ja sabem que tampoc es certa). Sols podem garantir que un monitoratge massiu i continuat ha suposat evitar un possible risc, si podem demostrar que hem evitat la formació de vespers a poca alçada, no la disminució de la població dels vespers. D’aquí la importància d’entendre el comportament i els mecanismes d’establiment, i com hem vist a la zona de seguiment, Vespa velutina un cop ja ben establerta el 2020, fins al 2025 hem tingut una reducció de vespers del 74% sense fer-hi cap monitoratge massiu. Així doncs com es pot assegurar en altres municipis propers que gràcies al monitoratge massiu, han reduït el nombre de vespers?.
Aquesta reducció del nombre de vespes en nuclis urbans tampoc implica gaire o gens de millora als abellars (a no ser que el monitoratge estigui fet “embolcallant” amb diferents anelles de trampes a un abellar, i per tant dirigit a les vespes que hi van a depredar). Recordem que amb poques velutines, les arnes ja queden bloquejades, i per tant en abellars es fa necessari el muntatge de diversos sistemes de defensa, amb la trampa Koldo, segons instruccions del projecte ECOAPICOLA, com a base imprescindible de la defensa, que es pot complementar amb d’altres mètodes.
A on tria fer els vespers Vespa velutina?.
Seguim amb les correlacions, i veiem com els anys en que Vespa velutina pateix per la climatologia adversa per a ella, percentualment fa més vespers en construccions humanes que els anys amb la climatologia favorable.
Gràfica 3. Principals espècies arbòries on es fan els vespers, i vespers que no han fet en vegetació. Aquí també seguim veient aquesta correlació i fluctuació explicada els altres anys.
Resum, conclusions i interrogants de les dades recollides.
- Després del petit canvi de tendència del 2024, el 2025 amb les altes temperatures hem registrat un bon descens de vespers. Ens hem acostat a nivells del 2017.
- La correlació de temperatura i humitat ens podria determinar el percentatge de supervivència de reines fundadores que tenen èxit en formar el seu vesper secundari?.
- Potser estem més a prop de saber quin és l’efecte dels factors meteorològics, en la densitat de vespers / abundància de Vespa velutina. Nínxol ecològic i correlació de factors que poden afectar a la velocitat d’expansió a nous territoris i a la densitat de vespers que pot assolir-hi?.
Això podria ajudar a la presa de decisions per controlar millor l’expansió a nous territoris (capacitat d’assentament, velocitat d’expansió…). - Per aquest establiment de vespers, les poques dades recollides (tres abellars) en el primer km² de perímetre dels abellars la densitat de vespers normalment, sempre ha estat superior a la resta de territori del seguiment.
- El període que va del 2020 (màxima densitat de vespers detectats a la zona), al 2025(mínima densitat) ha suposat un descens de quasi el 74% de nombre de vespers, sense necessitat de fer monitoratges. Dada que podria demostrar distorsions en la interpretació/justificació i resultats de monitoratges massius.
Això no vol dir que no es facin monitoratges!, simplement que s’informi correctament, es donin dades ajustades i que es facin servir trampes realment selectives per no perjudicar a la biodiversitat.
- Tot i que ha faltat col·laboració de molts apicultors en dir on tenen els abellars, i per tant les dades recollides al respecte no les considero suficients, però podrien donar un patró?. Considero que amb aquestes dades, fluctuacions, densitats, i l’observat en alguns abellars, veig molt necessari i imprescindible que en els abellars es disposi de mètodes de defensa permanents partint com a base imprescindible la trampa Koldo muntada segons el projecte ECOAPICOLA, i puntualment ajudat d’altres sistemes com trampes selectives, arpes elèctriques, etc..
Igualment important és que els apicultors tinguin accés a una bona formació, en manteniment de les arnes a l’hivern, alimentació, cura de malalties, correcte tractament de varroa etc.. a fi de tenir les arnes fortes, ja que tot això ajuda a suportar millor la depredació de Vespa velutina.
Una tasca que cal que les associacions d’apicultors i el departament d’agricultura facin, val mes tard que mai.
També cada vegada es coneixen més casos de contaminacions d’abellars per troians fets en abellars o espais propers i que han perjudicat a un tercer, i altres vegades al propi abellar, és molt important evitar les males praxis.
- De cara a salut pública s’ha demostrat la importància de que la ciutadania accedeixi a una bona informació, identificació, comportament, tipus de vol/moviments, a fi de detectar vespers de risc, i diferenciar quan Vespa velutina no suposa un risc.
També ha donat molt bon resultat la formació a equips de manteniment de jardins o boscos, gerències d’escoles, manteniment d’edificis etc… on es poden incorporar certes rutines de prevenció, i agendar calendaris de tasques en funció del moment del cicle de Vespa velutina. - Per la distribució dels vespers, tinc clar que tenim moltes altres variables que en una petita zona determinada poden afectar en la densitat de vespers per km², fons properes d’alimentació i espais amb grau d’humitat i temperatura mes estable asseguren mes l’èxit d’establiment dels vespers secundaris.
- Vist amb aquesta perspectiva de 10 anys de seguiment, el comportament de Vespa velutina en anys secs i calorosos, pot recordar una mica a les ubicacions de Vespers de Vespa Orientalis. Però una diferència important és que amb altes temperatures V. Orientalis aguanta densitats importants de vespers i molta activitat, i velutina minva molt, així segurament tindrem nínxols de clima on compartiran espai però amb densitats molt diferents, i amb puntes de depredació primer d’orientalis i quan aquesta comença la caiguda, velutina pot començar una forta pujada, amb el que els abellars tindrien mes mesos de depredació.
Caldrà si succeeix, veure com interactuen entre elles, i si alguna predomina sobre l’altre, independentment de les densitats i mida dels vespers, hem de pensar que V. Orientalis en els pics de calor es mostra molt activa, tot el contrari de V. velutina nigrithorax. I a l’inversa, els dies freds i rúfols, Vespa orientalis es manté pràcticament inactiva, tot el contrari que Vespa velutina.
-Cal treballar i molt el tema de la informació, les ganes d’explicar desgràcies, fa que a la premsa predomini el sensacionalisme, que fins i tot ja ha estat motiu d’estudi científic¹.
-Recordatori d’algunes de les justificacions a males practiques:
Aquestes trampes son selectives o homologades... De moment al moment de fer aquesta entrada no tenim cap homologació, i de selectives sols ho diu el fabricant/venedor o el que li interessa fer-les servir, a no ser que compleixin els requisits que es descriuen a l’entrada anterior.
–Cada velutina mata 20-50 abelles al dia… FALS!. Sols resumeixo unes dades d’observacions en vespers controlats. No totes les velutines cacen, els mascles no ho fan i les obreres sols dediquen uns dies del seu cicle a la caça, i una gran part de les obreres pràcticament mai cacen, ja que es dediquen a altres tasques del vesper. Una larva per poder pupar pot ingerir durant els 16 dies de procés, de 8 a màxim 15 tòrax d’abella de la mel, i les vespes no fan rebost de menjar. Dades observades i quantificades personalment en vespers totalment controlats. L’únic estudi fet fins el moment s’acosta i molt a les dades que he exposat repetidament al bloc.
De moment com he remarcat en cada resum, simplement son dades que van agafant forma, i que de ben segur ens estan ajudant a entendre millor aquest himenòpter. Així poder planificar un bon control amb trampes selectives, una bona defensa dels abellars, i evitar alarma en moltes situacions que no en son motiu. De moment personalment a mi m’ha servit i em servirà molt per a poder tranquil·litzar a la població de les informacions sensacionalistes que veiem en premsa i que no ajuden en res a la gestió, ni a la detecció de vespers, ni al seu control. Sí que se’n beneficien alguns professionals alarmistes, i falsos professionals del control de plagues amb pocs escrúpols.
Prepararé properes entrades per parlar de l’intrusisme professional per part de “professionals” que no disposen del ROESP en Sanitat Ambiental, ni autorització que cal de la Generalitat per tractar amb Vespa velutina. El detonant, un cas que he vist el 2025 d’una falsa empresa de plagues que al seu web s’autoanomena “apicultor professional especialista en vespes asiàtiques”, des de fa anys amb web pròpia. Va espantant a la gent que els truca, i s’aprofita de la situació fins al punt que d’una feina que pot costar uns 100€ demanar-ne 500€. En aquest cas no el varen contractar, però de ben segur que algunes vegades no ha estat així.
Recomanació important: Sempre que necessiteu un professional per retirar un vesper (encara que sigui de vespes autòctones), assegureu-vos de demanar el ROESP², us ha de presentar la documentació, i si es tracta de Vespa velutina, a més ha de presentar l’autorització del departament de Flora i Fauna de la Generalitat. Sols així l’assegurança de responsabilitat civil cobrirà els danys, en cas d’accident, a banda de representar intrusisme professional.
1- Enllaç a l’estudi del discurs de certa premsa sobre Vespa velutina.
https://www.researchgate.net/publication/398257051_El_avispon_invasor_El_discurso_sobre_Vespa_velutina_en_los_medios_de_comunicacion_e_implicaciones_para_su_gestion
2- Enllaç a consulta del ROESP, on es pot consultar o descarregar el fitxer.
https://salutpublica.gencat.cat/ca/ambits/proteccio/registres/roesp/
Antoni Armengol Abril del 2026