Novè any de seguiment.
El seguiment s’ha fet des del minut zero de l’arribada de Vespa velutina a aquesta zona del Baix Montseny. Això m’ha permès poder observar l’evolució que pot fer en un nou territori. Seguir on fa els vespers, quin pot ser el seu sostre poblacional, o quines fluctuacions tenim any rere any.
A banda els vespers en captivitat m’han proporcionat informació molt valuosa. Alguna com les necessitats alimentàries de les larves (quantitat de proteïna que necessiten per poder pupar), i que condiciona la depredació de les obreres. I de les obreres la quantitat de hidrats de carboni i aigua, que necessiten per poder desenvolupar totes les tasques que fan.
En quant a l’evolució de la densitat de vespers, a continuació deixo el resum d’algunes de les dades recollides, on sembla que marquen una correlació amb un nínxol climàtic òptim determinat.
Faig una mica de resum del que m’ha costat fer aquest seguiment:
Anys de seguiment: 9 del 2016 al 2024
Vespers que n’he fet seguiment: 1.120
Visites per vesper: entre 2 els que menys i 12, el vesper més visitat.
Desplaçaments: 2690 (Tot i que es miren d’optimitzar al màxim fent seguiment de diversos vespers al mateix desplaçament).
Kilòmetres totals recorreguts: 14.960
Hores dedicades: 2326
Finançament: Autofinançat en la seva totalitat.
A banda de: Materials diversos per retirar vespers sense contaminar, compra de diversos congeladors per guardar material, construcció/modificació de trampes de captura, col·laboracions amb diferents projectes d’investigació.
Alguna de les finalitats motiu d’aquest seguiment:
La finalitat principal és entendre a la perfecció el comportament de Vespa velutina en tot el seu cicle, en totes les tasques que desenvolupa i en totes les actuacions que fem per contenir-la. Sols així podem actuar correctament a l’hora d’informar a la població, en seguretat ciutadana, en defensa dels abellars, com i quan cal fer els tractaments de vespers, monitoratges, com fer i aplicar plans de control integrat etc… Entendre quin efecte tenen les nostres actuacions i les diferents metodologies de control, poder complir i millorar un pla de lluita integrada de Vespa velutina, que no afecti a l’entomo fauna local, sigui sostenible en el temps i compleixi amb les normatives.
A banda, inicialment m’interessava molt la dada de les densitats de vespers prop d’abellars, i poder-la comparar amb la resta de l’àrea estudiada. Malauradament aquesta última dada no és completa, ja que molts apicultors no volen dir on tenen els abellars. Dada que hagués estat interessant per mirar aquesta possible correlació, i per millorar les estratègies de defensa dels abellars.
Tot això implica evidentment evitar males pràctiques, o il·legalitats en metodologies, com captura i alliberament d’individus contaminats (troians), o qualsevol tractament que no sigui dirigit dins el vesper. També lluitar contra males pràctiques en ús de biocides no autoritzats per tractar vespers, tals com formulats alimentaris per altres espècies diana, que tenen com Ingredient Actiu, Imidacloprid, Clotianidina, Indoxacarb, etc.. o pipetes amb Fipronil. Productes que segons la fitxa tècnica i resgistre ambiental no son per aquesta espècie diana ni tant sols es poden alliberar al medi ambient, (ni en petites quantitats).
Per ampliar coneixements, i mirar d’aportar el meu granet de sorra, no paro de fer col·laboracions. Una mol interessant d’aquest 2024 ha estat fer un test amb trampes de captura per a Vespa velutina juntament amb Doblas-Bajo, Mónica¹²³, Calenza, Maria¹, i Méjica, Félix¹.
¹Associació per a la defensa de les Abelles del Principat d’Astúries (ADAPAS), Avenida del Jardin botánico s/n 33394, Gijón, Astúries
² Area de zoologia, Departament de Biodiversitat y Gestió Ambiental, Universitat de León, Campus de Ponferrada, 24401 Ponferrada, León.
³Area de zoologia, Departament de Biología d’Organismes y Sistemes, Universitat d’Oviedo, 33071, Oviedo, Astúries.
En aquesta col·laboració s’ha replicat un monitoratge a Astúries i Catalunya. La trampa en qüestió ha estat la Veto-Pharma Select i hem fet servir tres atraients diferents, (però aquí el més important és el comportament/selectivitat de la trampa, que s’ha de diferenciar de la capacitat d’atracció de l’atraient que es posi dins) i puc dir ben clar que el resultat ha estat una grata sorpresa.
De fet fins al moment d’escriure aquesta entrada, és amb diferència la millor trampa del mercat deixant les captures no desitjades en una anècdota.
Malauradament però, veiem com se segueixen fent monitoratges massius, com el de Collserola aquest 2025, i on podem observar en vídeos que s’han penjat, la gran quantitat d’insectes no diana capturats a les trampes. Precisament perquè la trampa utilitzada no és selectiva tot i que en un comunicat es diu que està homologada per Vespa velutina (Fals). El que dol més es que no es fa cas a les recomanacions, ja que amb la utilització de trampes selectives, amb el forat d’entrada de 8mm (Vespa velutina entra perfectament), amb els mecanismes de sortida per insectes mes petits, que no son diana i que entraran a la trampa, i també que siguin sense ofegament (els insectes no diana i mes petits que velutina, al no ofegar-se tenen temps de cercar la sortida).
Així amb trampes molt més selectives tindrien més captures de Vespa velutina i moltíssimes menys d’espècies no diana. A banda, i per més pena no s’ identifiquen ni quantifiquen tot el contingut del capturat (sols de velutina), amb el que es perd molta i valuosa informació de cara a millorar les trampes i de determinar les espècies que viuen a la zona. Però d’això ja en parlarem en un altra entrada.
Anem a mirar el conjunt de dades que vaig actualitzant cada any:
Gràfica 1. En aquesta gràfica, tenim el total de vespers anuals a la zona d’estudi. La dada més alta en nombres absoluts de vespers, va ser el 2020 amb el temporal Glòria i una llevantada de pluges abans de l’estiu. Les fluctuacions de la densitat de vespers coincideix amb la variabilitat de temperatura i pluviometria anual.
2016, és l’any dels dos primers vespers, i inici del seguiment.
2017, Al ser el segon any no podem treure massa conclusions de la dada, simplement un creixement espectacular, que segurament és el normal en qualsevol zona, amb bones condicions per a Vespa velutina.
2018 un any acceptable de pluges i tripliquem xifres respecte del 2017. Aquí ja comencem a tenir una densitat de vespers que fa que Vespa velutina sigui present una mica per tot arreu.
2019 Hem tingut pics de calor de 40 graus, coincidint amb l’època de trasllat de vesper primari a secundari, he presenciat com vespers de sota coberts han mort al no tenir capacitat de ventilar i baixar la temperatura de l’interior, el total de vespers molt semblant a l’any anterior. Contenció en el creixement.
2020 Any del glòria i posterior llevantada, que ha suposat després de dos anys de dades similars, un gran creixement del total de vespers. L’any rècord amb densitat de vespers.
2021 Un dels anys mes secs en 80 anys de recollida de dades a la zona, i descens important del nombre de vespers.
2022 Continua la sequera i altes temperatures, les dades de vespers es mantenen, respecte a l’any anterior.
2023 Seguim un any més amb sequera. Descens important de vespers! Ens situem en un 71,5% menys de vespers que respecte al 2020!.
2024 Any de recuperació de les pluges, que han estat bastant ben repartides per tot l’any, i sense períodes llargs de temperatures extremes. A partir de setembre les pluges han minvat, però el període de formació i consolidació de vespers ha estat bo per a velutina, i hem tingut un increment de vespers. Tot i que a partir del setembre ha plogut molt poc, els vespers secundaris que ja estan formats no tenen problema per completar el seu cicle.
Aquest 2024, es produeix la aparent correlació dels altres anys en que un any més plujós i amb temperatures més suaus tenim mes nombre de vespers detectats i coincideix amb el descens del percentatge dels vespers construïts a menys de 3 metres d’alçada.
Gràfica 1. Nombre total de vespers per anys.
Gràfica 2. Vespers que suposen un risc directe. Aquí, tenim el total de vespers que s’han detectat sota terra i fins a tres metres d’alçada. De cara a salut pública, una dada molt important, ja que representa els vespers que d’alguna manera podem topar-hi accidentalment, i que poden suposar tenir-hi un accident. Indiferentment de si estan amagats dins de vegetació o construccions….
En aquest sentit segueixo incidint en la importància de no fer sensacionalisme i sobretot fer pedagogia i ensenyar a la població a saber diferenciar quan s’observen velutines, si podem tenir un vesper amagat o simplement estan a la cerca d’aliment o material de construcció. Per tant saber si en un espai accessible i que veiem moviment podem tenir un vesper de risc, o no cal fer res. Evidentment en cas de dubtar cal trucar sempre a un professional.
Amb aquestes dades de la gràfica, veiem que Vespa velutina sempre ha fet vespers sota terra o a molt poca alçada, però el percentatge respecte del total anual de vespers varia en funció sobretot de les altes temperatures, i en quin moment es produeixen aquestes onades de calor. Així veiem com els anys amb temperatures per sobre de la mitjana, detectem més percentatge de vespers a poca alçada, i més vespers en construccions humanes.
Gràfica 2: Percentatge total de vespers localitzats a màxim 3 metres d’alçada (per anys).
Gràfica 3. Aquí el patró de dades recollides, també es manté pràcticament inalterable tots aquests anys. Els anys mes calorosos i secs de la zona d’estudi, també coincideix amb un increment de vespers construïts en construccions humanes, fora de la insolació solar de les copes dels arbres.
La principal espècie arbòria on es detecten els vespers cada any es repeteix, i aquest 2024 no ha estat una excepció. El Platanus, sempre seguit del Pollancre i el roure. Excepte el 2019 que Roure i el Pollancre, es varen intercanviar les posicions.
El capítol d’altres espècies arbòries aquest any n’he comptabilitzat 13 de diferents.
Gràfica 3: Principals espècies arbòries on trobem Vespers.
RESUM, CONCLUSIONS I INTERROGANTS DE LES DADES RECOLLIDES.
-Després de tres anys seguits de sequera (2021 a 2023), aquest 2024 hem tingut un canvi de tendència en la climatologia de la zona, i també ha fet un canvi de tendència en el nombre de vespers, sembla confirmar-se aquesta possible correlació amb diferents factors meteorològics?.
– La correlació de temperatura i humitat, ens podria determinar el percentatge de supervivència de reines fundadores que tenen èxit en formar el seu vesper?.
– Potser estem més a prop de saber quin és l’efecte dels factors meteorològics, en la densitat de vespers / abundància de Vespa velutina.
-També millor coneixement del nínxol ecològic i correlació de factors que poden afectar a la velocitat d’expansió a nous territoris i a la densitat de vespers que pot assolir-hi?. Això ens podria ajudar a controlar millor l’expansió a nous territoris (capacitat d’assentament, velocitat d’expansió…).
-Del període que va del 2020 (màxima densitat de vespers detectats a la zona), al 2023 (mínima densitat) coincidint amb 3 anys de sequera, hem vist com la quantitat de vespers detectats s’ha anat reduït progressivament i de forma natural, fins a un 71,5%. Això potser ens indica claramement que Vespa velutina amb aquestes condicions ho té molt malament?.
-El 2024 però, hem recuperat certa normalitat en les pluges de la zona (sobretot març- setembre) i la densitat de vespers ha tornat a pujar. Però Igual que amb la sequera, no homogèniament a tot l’area d’estudi.
-Tot i que ha faltat col·laboració de molts apicultors que no volen dir on tenen els abellars, si que n’he tingut que han col·laborat amb tot el que he necessitat, i des d’aquí agraïr-los aquesta col·laboració. Aquesta pèrdua de dades dins de la zona em fa pensar en possibles errors i per això no les exposo.
Sí però que també podem tenir-hi un patrò d’establiment de vespers, i per tant considero que amb l’observat en alguns abellars, veig molt necessari i imprescindible que en als abellars es disposi de mètodes de defensa permanents com la trampa Koldo muntada segons el projecte ECOAPICOLA, de la UdG, i puntualment ajudat d’altres sistemes com trampes selectives, morrions, reductors de piquera, arpes, etc..
També cal una major professionalització de tot el sector apícola, en que els apicultors tinguin fàcil accés a una bona formació com, bones pràctiques apícoles, manteniment de les arnes a l’hivern, alimentació, cura de malalties, correcte tractament de varroa etc.. . A fi de poder tenir les arnes sanes i fortes, ja que tot això ajuda a suportar millor la depredació de Vespa velutina. Una tasca que cal que les associacions d’apicultors i el departament d’agricultura facilitin i facin extensiu a tot el sector, val mes tard que mai.
-Per detectar els vespers de risc a poca alçada, és primordial una bona informació a la ciutadania ja que ens ajuda a localitzar-los. Alguns dels vespers de risc detectats a la zona no ha estat per visualització del vesper, si no perquè persones que els he ajudat a diferenciar moviments i vol de Vespa velutina, han alertat i s’ha confirmat el vesper. També ha donat molt bon resultat la formació a equips de manteniment de jardins o boscos, gerències d’escoles, manteniment d’edificis etc… on es poden incorporar certes rutines de prevenció.
-Per la distribució dels vespers, tinc clar que tenim moltes variables que en una petita zona determinada poden afectar en la densitat de vespers per km², com tenir-hi abellars, granges, urbanitzacions, espais mes oberts com zones rurals, rieres, rius, el tipus de vegetació, les floracions, l’entomo fauna de la zona…
-Les dades d’aquesta perspectiva de 9 anys de seguiment, ens acosten a que el comportament de Vespa velutina en anys secs i calorosos, pot recordar una mica a les ubicacions de Vespers de Vespa Orientalis. Però una diferència important és que amb altes temperatures V. Orientalis pot tenir densitats importants de vespers i velutina minva molt, així segurament tindrem nínxols de clima on compartiran espai però amb densitats molt diferents.
Caldrà veure com interactuen entre elles, i quina predomina sobre l’altre, independentment de les densitats i mida dels vespers, hem de pensar que V. Orientalis en els pics de calor es mostra molt activa, tot el contrari de V. velutina nigrithorax. I a l’inversa, els dies freds i rúfols, Vespa orientalis es manté pràcticament inactiva, tot el contrari que Vespa velutina.
De moment com he remarcat en cada resum, simplement son dades que van agafant forma, i que de ben segur ens estan ajudant a entendre millor aquest himenòpter. Així poder planificar un bon control amb trampes selectives, una bona defensa dels abellars, i evitar alarma en moltes situacions que no en son motiu. De moment personalment a mi m’ha servit i em servirà molt per a poder tranquil·litzar a la població de les informacions sensacionalistes que veiem en premsa i que no ajuden en res ni a la detecció de vespers, ni al seu control, sols ajuden als “il·legals” que s’aprofiten de la situació.
Prepararé properes entrades per parlar de l’intrusisme professional portat a terme per part de “professionals” que no disposen del ROESP, ni autorització de la Generalitat per tractar amb Espècies Exòtiques Invasores (EEI). Molts casos “aïllats” però el detonant un cas que he viscut recentment d’una falsa empresa de plagues que s’auto anomena “experta especialista en vespes asiàtiques”, des de fa anys i amb web pròpia. L’esquer és efectiu genera confiança, la gent els truca i s’aprofita de la situació fins al punt que d’una feina que pot costar uns 100€ demanar-ne 500€. En aquest cas viscut no el varen contractar, però algunes vegades no ha estat així.
Recomanació: Sempre que necessiteu un professional per retirar un vesper assegureu-vos de demanar el ROESP, us ha de presentar la documentació, i si es tracta de Vespa velutina, a més ha de presentar l’autorització del departament de Flora i Fauna de la Generalitat. Sols així l’assegurança de responsabilitat civil us cobrirà els danys, en cas d’accident.
Antoni Armengol i Coll. Agost del 2025