Vuitè any de seguiment, tercer any seguit de sequera, i tercer any consecutiu de descens del nombre total de vespers detectats. Abans de continuar, recordo que no us oblideu de llegir els enllaços del projecte ECOAPICOLA, del final d’aquesta entrada.
Una mica de perspectiva de les dades que costa fer aquest seguiment:
·Anys de seguiment: 8
·Vespers que n’he fet seguiment: 943.
·Visites per vesper: entre dues els que menys i 12, el vesper més visitat.
·Desplaçaments: 2580
·Kilòmetres totals recorreguts: 14090
·Hores dedicades: 2120
·A banda de: Materials diversos per retirar vespers sense contaminar, compra de diversos congeladors per guardar material, estudi i construcció de trampes de captura…
Una de les finalitats d’aquest seguiment, és entendre millor el comportament de Vespa velutina. Quin efecte tenen les diferents metodologies de control, poder complir i millorar un pla de lluita integrada de Vespa velutina . Que les nostres actuacions no afectin més a l’entomo fauna que la pròpia Vespa velutina. Això implica evidentment evitar pràctiques com captura i alliberament d’individus contaminats (troians), o qualsevol tractament que no sigui dirigit dins el vesper.
En el cas dels tractaments dirigits, tampoc podem fer servir per exemple, biocides en forma de gel alimentari com els de les paneroles, fer-ho es més que denunciable i una gran irresponsabilitat per l’extremat l’efecte dominó a l’entomo fauna, que una sola gota al medi pot provocar.
Anem a mirar el conjunt de dades que actualitzo cada any:
Què veiem a la Gràfica 1?. En aquesta gràfica, tenim el total de vespers anuals, detectats a la zona d’estudi. La dada més alta en nombres absoluts de vespers, va ser el 2020 amb el temporal Glòria i una llevantada de pluges abans de l’estiu.
·2016, és l’any dels dos primers vespers, i inici del seguiment.
·2017, Al ser el segon any no podem treure massa conclusions de la dada, simplement un creixement espectacular, que segurament és el normal en qualsevol zona.
·2018 un any acceptable de pluges i tripliquem xifres. Aquí ja comencem a tenir una densitat de vespers que fa que Vespa velutina sigui present una mica per tot arreu.
·2019 Hem tingut pics de calor de 40 graus, coincidint amb l’època de trasllat de vesper primari a secundari, he presenciat com vespers de sota coberts han mort al no tenir capacitat de ventilar i baixar la temperatura de l’interior, el total de vespers molt semblant a l’any anterior. Contenció en el creixement.
·2020 Any del glòria i posterior llevantada, que ha suposat després de dos anys de dades similars, un gran creixement del total de vespers. L’any rècord amb densitat de vespers.
·2021 Un dels anys mes secs en 80 anys de recollida de dades a la zona, i descens important del nombre de vespers.
·2022 Continua la sequera i altes temperatures, les dades de vespers es mantenen, respecte a l’any anterior.
·2023 Descens molt important de vespers! Ens situem en un 71,5% menys de vespers que respecte al 2020!
Gràfica 1.
Gràfica 2. Tenim unes dades molt interessants de cara a salut pública. Aquesta dada representa els vespers que d’alguna manera podem topar-hi accidentalment per l’alçada del terra en que es troben. Indiferentment de si estan en plantes, arbres o construccions humanes com arnes d’abelles, botes de vi, caixes de cartró, sota escales, finestres, etc.. Així en aquesta gràfica tenim per separat, els vespers que estan per sota del terra o els que estan entre el terra i 3 metres d’alçada.
D’altra banda veiem que sempre hem tingut vespers sota terra o a molt poca alçada, i que el percentatge d’aquests d’un any un altra varia, possiblement seguint la correlació entre temperatures i pluges.
Gràfica 2: Nombre de vespers localitzats sota terra. I vespers localitzats entre 0 i 3 metres d’alçada (per anys).
Gràfica 3. En aquesta gràfica agrupem els dos grups de la gràfica anterior, i veiem el percentatge de vespers sobre el total anual, i que hem detectat a sota terra i fins a un màxim de 3 metres d’alçada. De fet coincideix amb el que anem veient (casualitat o no), els anys més secs, tenim un % de vespers a menys de tres metres molt alt.
Gràfica 3: Percentatge total de vespers localitzats a màxim 3 metres d’alçada (per anys).
Gràfica 4. Un altra dada que recullo i crec interessant. Aquí el patró de dades recollides, es manté pràcticament inalterable tots aquests anys. Els anys mes calorosos i secs de la zona d’estudi, també coincideix amb un increment de vespers construïts en construccions humanes, fora de la insolació solar de les copes dels arbres.
La principal espècie arbòria on es detecten els vespers cada any es repeteix, el Platanus, i sempre seguit del Pollancre i el roure. Excepte el 2019 que Roure i el Pollancre, es varen intercanviar les posicions.
El capítol d’altres espècies arbòries aquest any n’hem comptabilitzat 13 de diferents. El vesper detectat a més alçada a estat a la cota 1300 del Montseny.
Gràfica 4: Principals espècies arbòries on trobem Vespers.
Com a resum:
La correlació de temperatura i humitat ens podria determinar el percentatge de supervivència de reines fundadores que tenen èxit en formar el seu vesper?. Potser estem més a prop de saber quin és l’efecte dels factors meteorològics, en la densitat de vespers / abundància de Vespa velutina . Factors que poden afectar a la velocitat d’expansió a nous territoris i a la densitat de vespers que pot assolir-hi.
La reducció del 71,5% de vespers menys que al 2020 (any de màxima concentració de vespers), no vol dir que ens quedarem aquí. Segurament a la que es recuperin una mica les pluges, + floració + aliment, la densitat de vespers pujarà.
Aquesta dràstica reducció de densitat de vespers, no necessàriament s’ha de traduir en menys atacs als abellars. Per el que és important disposar de mètodes de defensa permanents com la trampa Koldo muntada segons el projecte ECOAPICOLA.
Per detectar els vespers a poca alçada, és primordial una bona informació a la ciutadania ja que ens ajuda a localitzar-los. També als equips de manteniment de jardins, on es poden incorporar certes rutines de prevenció.
Tinc clar que tenim moltes altres variables que en una petita zona determinada poden afectar en la densitat de vespers per km2, com tenir-hi abellars, granges, urbanitzacions, espais mes oberts com zones rurals, rieres, rius, el tipus de vegetació, les floracions, l’entomo fauna de la zona…
De moment simplement son dades, que de ben segur ens permetran entendre millor aquest himenòpter. I poder planificar un bon control amb trampes selectives i defensa dels abellars.
Cada any he tingut més avisadors de vespers, amb el que es fa més difícil que s’escapin dades.
Dades que també ens diuen que qualsevol actuació de gestió feta aquests últims 4 anys, sigui amb trampeig massiu, o en el marc d’alguna investigació amb troians, el resultat obtingut, segurament ha estat afavorit positivament per les condicions climàtiques i per tant malauradament no podem treure conclusions clares.
.
Una dada curiosa d’aquest 2023 ha estat un vesper secundari que a finals de març, encara tenia activitat! https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2024/01/09/vesper-actiu-al-mes-de-marc/
Aquestes dades estadístiques poden ser molt importants a l’hora de planificar monitoratges o una lluita integrada/control integrat de Vespa velutina. Així ho compartim perquè a qualsevol empresa que en vulgui fer un control integrat li poden servir d’orientació.
Una dada positiva que cal potenciar, és que donant una bona informació a la població, fugint del sensacionalisme, ensenyant a les persones quan Vespa velutina suposa un risc i quan no, la gent aprèn a detectar aquestes situacions. Això em permet que es detectin més vespers i que la gent no s’alarmi per situacions que no son de risc.
D’aquesta manera no es generen tantes trucades d’alerta innecessàries ni converses tòxiques a les xarxes, a banda de detectar més vespers, millorant el control i reduir accidents.
MOLT IMPORTANT PER APICULTORS! A CATALUNYA, JA TENIM L’INICI DE SOLUCIÓ PER DEFENSAR ELS ARNARS, ECONÒMIC I SOSTENIBLE.
Aprofito una vegada més per felicitar el treball realitzat per la Núria Roura i el Josep Maria Bas, i col·laboradors, amb el projecte ECOAPICOLA de la UdG. Que ja el 2022 varen demostrar que és factible defensar els arnars d’abella de la mel sense cap mena de producte, ni la necessitat de fer troians. I aquest 2023 han millorat resultats. Ara sols fa falta que els apicultors ho apliquin, ja que han demostrat que les abelles no han deixat de treballar i les pèrdues directes per atac de Vespa velutina, reduïdes a un 10% de la producció.
Una reflexió…Els excel·lents resultats d’aquest projecte que hem de contraposar a l’ús de troians amb productes. Per exemple a països com Hungria, Pakistàn, Egipte, Iraq.. han perpetuat de fa anys, els troians contra Vespa orientalis, Vespa tropica o Vespa velutina . Els resultats que obtenen son inferiors als demostrats en el projecte ECOAPICOLA, i superiors en danys a l’entomofauna local.
Els enllaços següents son de l’any 2022, falten els del 2023 que en breu estaran penjats a: https://ruralcat.gencat.cat/web/guest/transferencia/documentacio-jornades
Control de la vespa asiàtica en arnars, i gestió de la varroasi.
https://ruralcat.gencat.cat/c/document_library/get_file?uuid=e0a50aac-a823-4259-aadb-895721aa97e4&groupId=20181
Velutina Alert. Desenvolupament d’una aplicació mòbil per a apicultors
https://ruralcat.gencat.cat/c/document_library/get_file?uuid=4930d6b9-9021-4712-8ebd-612f1dca0223&groupId=20181
Antoni Armengol i Coll. Gener del 2024