Resum i reflexions, del monitoratge per reines i obreres de Vespa velutina , prova d’un programa de Control integrat de Vespa velutina. De moment en trec diferents observacions.
El primer, que segurament per primera vegada, s’intentarà determinar a la zona, si un monitoratge, influeix en diversos aspectes. En el de reines a primavera i tardor, i en el d’obreres durant tot l’estiu reduint la població del vesper?. Però atenció als danys col·laterals o captures no desitjades!. Tant o més important com les capatures de velutina.
També he pogut constatar diferents aspectes. Podria ser que no totes les reines es despertin de la diapausa al mateix temps. Aquesta circumstància, pot suposar diferents ritmes entre nius embrionaris, així també genera la necessitat d’allargar el trampeig de primavera durant mes de tres mesos.
Necessitarem un històric del monitoratge, com a mínim durant 10 anys per poder començar a treure conclusions més precises.
Dades, que hem de poder comparar, amb territoris semblants d’afectació, i on no es fa cap monitoratge.
De moment no tenim cap posibilitat d’erradicar-la, per tant cal recollir el màxim de dades i no fomentar massivament pràctiques com el trampeig, ja que de bensegur s’en fa un mal ús, fins que tinguem trampes totalment selectives.
Un altra aspecte, es que les reines fundadores, han de començar a construir el niu, posar ous, alimentar-se, aconseguir material per al vesper, aigua, cercar proteïna animal per alimentar les primeres larves que neixen, i ampliar el niu/vesper fins a tenir suficients obreres que la substitueixen. Durant aquest període podem estudiar posar trampes prop d’arbres en flor, rius, apiaris, i perimetrar municipis o urbanitzacions. Bases amb diferents trampes (6-12 aprox) fent cercles o semicercles, seguint una estratègia d’alçada i fent servir l’aire al nostre favor.
Podrem observar que les primeres captures son en les trampes prop d’arbres en flor, i espais oberts, propers a cases, ja que es on primerament necessitaran anar, i possiblement on les reines fundadores han trobat un espai per hivernar. On cercaran refugi per al niu embrionari/vesper primari, per els nectaris de les flors. Tot i que en aquest punt, d’aigua en necessiten ben poca. Unes setmanes mes tard començaran a aparèixer esporàdicament als apiaris.
El monitoratge durant tot l’any als arnars, també es un bon ajut per treure una mica de pressió a les abelles. A banda de fer un degoteig de captura d’obreres, complementar-ho amb un musell a l’entrada de l’arna i arpes elèctriques. Si ho fem ja des de la primavera, segurament pot ajudar a controlar la població dels vespers més propers de Vespa velutina. Prop de l’arnar, les trampes es mostren molt més selectives (si tenim cura de fer-les adequadament).
També a final de temporada a les trampes han aparegut futures reines preparades per a la diapausa. Però aquí, també és difícil treure cap conclusió, ja que una gran part d’aquestes futures reines, moriran igual, en aquest període.
El despertar de la diapausa també dependrà de si tenim un hivern suau o intens de fred, sobretot al mes de febrer-març. Així com dels períodes amb alts i baixos de les temperatures. Possiblement si l’inici del març es suau i portem dies que no fa fred, ja podrem observar-ne alguna. Si el Final de febrer i inici de març es fred, ens començaran a aparèixer un cop recuperin les temperatures. Alguna glaçada tardana, finals de març-principi d’abril, possiblement ens farà pujar la mortaldat de fundadores.
En quant l’atraient, es important fer servir els preparats que comercialitzen diferents marques, i que son ” bastant ” específics per a vespa. Però atrauen a altres vespes que no interesen capturar. Es mostren força selectius, tot i que no ens agrada els resultats obtinguts, amb altres espècies capturades. En el meu cas faig servir el producte de la casa Agrisense.
Això si, sempre posar un reductor a l’entrada de la trampa, amb un forat de màxim 8,0 mm de diàmetre. Una base de paper per a que els insectes no s’ofeguin, i un enreixat (tipus excluïdor de reines a la part superior) perquè així els insectes més petits poden sortir-ne. Com lepidopters, dibters, vespules, polistes,… al no ofergar-se i tenint obertures generoses, tenen opcions d’escapar-ne.
D’altra banda, la utilització d’aquets productes professionals, permet allargar les revisions i neteja de les trampes. No cal anar cada setmana, ja que no es malmeten com els productes preparats csolans.
Resumint, ens permet fer visites cada tres setmanes i amb millor rendiment que amb formules casolanes que es tindrien que netejar pràcticament cada setmana.
En el meu cas el rendiment de les trampes sembla que millorava si es feia servir recipients amb color groc (però falten més dades). I també tenim un color que potser supera el groc, però ens cal repetir-ho amb més quantitat de paranys. També un altra cosa que m’ha funcionat, és posar una mica de paper absorbent al fons de la trampa per retenir el producte. Afegir-hi una mica d’aigua, ajuda a allargar una mica la inversió en el producte.
Les dilucions provades van des del 15% d’aigua, a 1l de producte fins a 1l d’aigua, 1l de producte. Les trampes amb la menor quantitat d’aigua permetien captures més ràpides i aproximadament el 96% de captures eren Vespa velutina. Així les dilucions mes altes en aigua, perden certa efectivitat, però podem allargar més el producte o posar mes trampes. Per tant recomanem no passar mai del 25% d’aigua, i posar més trampes fent un perímetre més ampli, o grups de dues trampes juntes, cosa que compensa una mica.
Aquestes dilucions amb més aigua, ( + del 50%) ens captura més lepidòpters nocturns, i mosques. Per tant mirem de no fer-les. Les diferències en funció del % de dilució s’han fet més evidents a l’inici del procés, quan no hi ha massa activitat, de Vespa velutina.
En quant a l’agrupació de trampes, fent grups de 5-7 unitats, en forma de semicercle o de cercle, amb trampes posades cada 30 -50 metres, augmenta el rendiment de captures. En el cas de les trampes seguint cursos fluvials, les posem a portell. Molt important l’alçada a uns 3-5 metres sembla que obtenim millora en les captures.
En aquets monitoratges sempre es importantíssim fer un històric de les mateixes, i tenir constància del resultat. En resum Identificar i quantificar absolutament tot el que ens ha quedat dins la trampa. Així com les espècies que poden sortir per l’enreixat.
I sobretot ser honestos amb els resultats, de tots es sabut que es fan monitoratges amb milers de captures no desitjades i sempre es diu que son selectius.
A les fotografies podeu observar una trampa de captura (on hi falta el reductor d’entrada), i al seu costat el recompte al cap d’una setmana, durant el mes de setembre. La tercera imatge es el resultat de diverses trampes i on podem observar que quasi tot, (més del 99%) son Vespa velutina. Trampa posada al costat d’un arnar.
Aquestes trampes del monitoratge per a reines i obreres de Vespa velutina, eren posades en un apiari amb set arnes. S’han capturat més de 8500 vespes!!
Prop d’aquestes trampes han aparegut 8 vespers de Vespa velutina (que sabíem que algun hi tenia que ser, però no teníem controlats). 4 d’ells han quedat de mides contingudes i tres realment molt petits, però tots amb activitat.
– Com a mínim cinc d’ells, estem segurs que depredaven abelles a les caixes on es feia el monitoratge. Aquest degoteig constant de captures ha fet que exponencialment els vespers, no han tingut tanta capacitat de creixement.
– Ara bé, realment serveix per evitar futurs vespers la temporada següent?.
– Semblaria que la generació de femelles fecundades, futures reines per a l’any següent també serà inferior que en els nius de grans dimensions?.
– EL MÉS IMPORTANT!, Les set arnes s’han salvat!.
– Les distàncies en metres, dels vespers de Vespa velutina respecte a les arnes on es feia el monitoratge han estat en metres: 293, 540, 738, 935 (2 vespers al mateix arbre), 1.193, 1.320, 1.791.
– Els tres vespers mes petits han estat curiosament dels cinc més propers al monitoratge.
– Sabem que eliminar vespers de Vespa velutina amb monitoratge, és impossible, amb monitoratge sols aconseguim reduïr la mida final del vesper.
– Ara bé el que ens interessa, és la producció de futures reines, i bé podria ser que tot i quedar el vesper més petit, com a defensa per a assegurar futures generacions, aquest generi proporcionalment un gran nombre de futures reines?, o potser realment ha servit per reduir-ne la quantitat?.
– A mesura que fem noves observacions anem incorporant nous dubtes…
De moment sembla una opció a tenir present per incorporar en un programa de gestió de Control Integrat de Vespa velutina o de lluita integrada de Vespa velutina. Peró més per seguir-ne l’evolució del trtampeig i per treure mes dades que no pas com a mesura a aplicar.
Un altra conclusió que en traiem, és que això de reduir la mida d’un vesper amb monitoratge, sols s’ha mostrat efectiu en les trampes que estan entre els apiaris i els vespers, i a poca distància. Fa falta urgentment que l’administració gestioni tota la informació de retirada de vespers, de trampeig, i d’apiaris a fi de poder-la utilitzar per millorar el control i entendre millor els seus moviments.
Amb aquets resultats estic convençut de varies coses:
– Que un bon monitoratge per a reines i obreres de Vespa velutina, ben fet, amb trampes totalment selectives, possiblement pot ser incorporat dins un programa de Control Integrat de Vespa Velutina. Això sí sols que sempre es demostri la selectivitat de les trampes ja que com l’efecte que tenen sobre Vespa velutina és molt incert, al menys no causem danys a altres espècies NO DIANA.
– Aquestes mateixes trampes si que poden ser una ajuda als apicultors per reduïr la presió als arnars.
– Fora dels arnars, les trampes situades en entorn urbà als apicultors NO els serveixen de res.
– Qualsevol trampeig organitzat o massiu ha d’estar sempre sota la supervisió d’un professional de control de plagues, autoritzat per tractar amb EEI (Espècies Exòtiques Invasores).
Antoni Armengol i Coll, Gener del 2018