Vespa velutina nigrithorax, fora del vesper, es un insecte molt tranquil, gens agresiu i mai ataca!. 
Explicat ben clar, en el cas de que Vespa velutina estigui a la cerca d’aigua, menjar o material per a la construcció del vesper mai ens picarà, sols si l’atrapem amb la mà. Es per això que si la veiem en un arbre de flor en flor, o una heura, i no hi té el vesper, no ens hem de preocupar, ens ignorarà totalment.

Igualment en un arnar. Quan Vespa velutina, va a depredar abelles, encara que les molestem no es regiren per picar-nos. 

Altrament la picada i efecte del verí de  Vespa velutina, no és gaire diferent a qualsevol  vespa o polistes. Tot plegat és un joc de proteïnes. Així doncs sols les persones al·lèrgiques al verí d’aquests himenòpters son les que poden tenir problemes per una picada.

Jo mateix, en sóc al·lèrgic i la primera Vespa velutina que va picar-me, em va provocar un xoc anafilàctic, va ser després de tractar un vesper. L’al·lèrgia, es va desencadenar conseqüència de la suma de picades de diferents vespes, polistes i abelles de la mel, rebudes els últims anys. I així aquesta, va desencadenar la reacció al·lèrgica.  Si la picada, hagués estat per exemple d’una Vespula germanica, en aquell moment, la reacció hagués estat la mateixa.
Resumint, hem de mirar de no acostar-nos mai a menys de 5 metres d’un vesper, i no provocar-hi vibracions. Vespa velutina,  sempre ha fet vespers a poca alçada, o sota terra. Des que la tenim aquí sempre hem localitzat vespers sota terra i a menys de 3 metres d’alçada.   Això, sumat a la dificultat de detectar-los (ja que poden restar amagats per objectes o la vegetació), suposen un gran risc per a les persones.

Així doncs, cal prendre precaucions, per exemple, en feines de desbrossament a bosc, o treballs de jardinería en general. S’ha de visualitzar les zones a treballar, i adaptar algunes feines tenint en compte el cicle de velutina, i l’època de l’any. Aquets vespers a baixa alçada son els que realment tenen perill per a les persones, ja que podem xocar-hi accidentalment, i aleshores el vesper, en sentir-se amenaçat, defensar-se. Així es com podem rebre múltiples picades. Si mai topem amb un vesper hem de mirar de marxar de la manera més ràpida possible, sense moure massa els braços, i allunyar-nos del vesper com a mínim fins que ja no et segueixen.

Vespers de Vespa velutina en tindrém sempre i per tant és molt important que des dels mitjans de comunicació no es faci alarmisme ni sensacionalisme, i des de les institucions es faci formació sobre com visualitzar/detectar vespers amagats, això de ben segur que pot evitar accidents amb resultat incert.