La reina fundadora de la nova colònia, despertarà de la diapausa, a partir de aproximadament  principis-mitjans de març.  Tot dependrà una mica de la temperatura, i les oscil·lacions d’aquesta.
El primer que farà la reina, serà cercar un espai per a la construcció del niu embrionari. Immediatament  començarà per la construcció d’un pèndol amb diverses cel·les on ja farà les primeres postes. Paulatinament, anirà començant la protecció exterior per a mantenir millor i més estable,  la temperatura dels ous.
El cicle que va des de la posta de l’ou, larva, pupa, i naixement de la vespa sol durar uns 48 dies.  Quan la reina,  ja disposa de les primeres obreres, aquest niu el passem a anomenar vesper primari. Però tot i el canvi de nom, estem parlant de la mateixa construcció. Simplement la diferència és que la reina ja no està sola.

A partir d’aquí i quan ja tingui varis centenars d’obreres, (en la majoria de casos, però no sempre), aquestes construiran a  prop del vesper primari, el vesper definitiu, que anomenem vesper secundari.     
Així durant un parell de mesos tenim activitat als dos vespers,  fins que al primari ja no queden vespes per a néixer. En aquest vesper secundari,  la reina seguirà dedicant-se exclusivament a la posta d’ous. Les postes es faran aproximadament fins ben entrat l’hivern (cicle molt variable entre vespers). Aquí no manen les dates, si no les temperatures, les variacions diürnes i nocturnes d’aquestes, i sobretot quan la reina deixa de fer postes d’ous fèrtils o aquesta ha mort. 

A principis-mitjans d’octubre comença el període d’aparellament de mascles i futures reines. La reina fundadora en la majoria de casos aviat deixarà de fer postes d’ous fèrtils. Les obreres faran postes d’ous que al no estar fecundats sols hi poden nèixer mascles. Progesivament els mascles, les obreres i la reina fundadora es moriran. Les femelles fecundades, que son les futures reines, (entre unes desenes a varis centenars) per vesper, l’abandonaran per hivernar. 

Això descrit, és un model orientatiu que es pot avançar o endarrerir unes setmanes. Aquest procés de col·lapse del vesper secundari es pot donar en un període molt variable en que deixa anar tongades de futures reines, i que pot anar de principis de novembre a ben entrat el Gener. Un variable que afecta a aquest procés, és la mort de la reina,  que es pot produir per moltes causes.  Un altra variable, és que la reina ja no tingui capacitat per fer postes d’ous fecundats. Llavors el vesper en uns 40 dies, pot entrar en col·lapse, ja que dels ous que posin les obreres, sols en naixeran mascles. 

En el cas de detectar vespers durant aquest període encara que no veiem activitat exterior, recomanem fer una comprovació d’activitat i si en disposa neutralitzar-lo.

A la primavera següent cada nova reina començarà un nou cicle. Els vespers de la temporada anterior, ja no es tornen a reutilitzar mai, ja que dins es formen uns fongs entomopatogens, que inicialment creixen en els excrements que han quedat dins les cel·les de cria.  Aquests fongs no permeten el creixement de les larves, de vespa.
Les obreres, també tenen la capacitat de fer postes, però en no estar fecundades, d’aquets ous sols neixen mascles.