QUÈ FEM?
MONITORATGE PER A REINES DE Vespa velutina
Què fem?. Doncs d’ençà de l’arribada de Vespa velutina nigrithorax a Sant Celoni, a Anura tenim clar que el monitoratge per a reines i ben fet, és una eina de prevenció a tenir present. Sempre amb molts matisos i que aquí explicarem algun d’ells.
Des del 2017, que varem començar a disenyar i muntar les nostres estacions/bases amb múltiples trampes, disposades en forma de mitja lluna, o fent un cercle, posades a l’alçada adecuada, combinat amb el color adecuat de la trampa, ens han donat resultats molt prometedors.
Ens pot ajudar a entendre el comportament i per tant com evoluciona Vespa velutina a la zona, així com per exercir-ne un cert control.
El nostre objectiu, per exemple, es tenir totes les dades dels vespers de la zona, dels apiaris i de les trampes de monitoratge, amb els resultat de les captures. Junt amb altres dades que recollim, anem formant aquest mapa, que ens ajudarà a millorar en la detecció de vespers, tant primaris, com secundaris. També, l’objectiu és millorar-ne els mecanismes, i a més minvar els efectes colaterals en el monitoratge.
Aprofitem per recordar que quan capturem una reina fundadora, no vol dir que hem evitat la construcció d’un niu/vesper. Hem de tenir present, que aproximadament el 95-98% de les reines no aconseguiran fer un vesper secundari. Ja sigui per mort natural, per depredació intraespecífica entre reines, o perquè se l’ha menjat un depredador, entre d’altres variables a considerar.
També és molt important identificar i quantificar TOT el que capturem fent un trampeig, així disposarem de dades molt valuoses. Per valorar sobretot els danys que causem a l’entomofauna local. O també per exemple a l’hora de censar espècies, detectar noves invasores o millorar els monitoratges.
Atenció a falses afirmacions sobre monitoratges!
Alguna empresa, esta afirmant dades que son totalment falses, (possiblement per justificar una mala feina). Així afirmen que la captura d’una reina evita 4 nius, per exemple si han capturat 50 reines, en conseqüència son 200 nius menys. TOTALMENT FALS, no es disposa ni d’un sol estudi científic que avali aquesta teoria. Aquestes afirmacions son una mala pràctica, que genera desinformació a qui els contracta.
Es a dir, una de les màximes en les bones pràctiques del control de plagues, ha de ser donar sempre una informació fiable i contrastada.
Recordem de nou que encara que sigui per fer monitoratge, com que Vespa velutina es una espècie exòtica invasora, les empreses de control de plagues que en fan, han de tenir el permís de flora i fauna del departament de territori i sostenibilitat, Direcció general de politiques ambientals i medi ambient, de la Generalitat de Catalunya.
A les fotografíes inferiors tenim en primer lloc, el model de trampa que sempre ens ha donat millor resultat, a la que hi posem un reductor d’entrada de 8,2mm. Aquest reductor evita l’entrada d’insectes no diana mes grans que Vespa velutina. En segon lloc el resultat de diverses trampes. I en tercer lloc el resultat de la renovació de totes les trampes del monitoratge.
Des de l’any 2019 a més afegim diferents estructures.
1- A la part superior de la tapa de la trampa, incorporem un excluidor de reines o forats de 5,5mm enllaçats fent una línia. Amb això aconseguim que insectes no diana tinguin opció de sortir.
2-També afegim un reixat interior que evita que els insectes s’ofeguin amb l’atraient. Aquesta reixa també afavoreix la durada del producte i que els insectes no diana al no morir ofegats, tinguin més temps per a poder sortir de la trampa.
NEUTRALITZACIÓ I RETIRADA DE VESPERS.
També ens dediquem a la neutralització, i retirada de vespers de Vespa velutina nigrithorax.
Actualment, es fan servir diferents mètodes per a l’eliminació dels vespers, però en els propers anys la cosa millorarà molt. Sobretot en l’aspecte que creiem més important, La detecció de vespers. Alguns dels mitjans utilitzats son les perxes extensibles per injectar biocida dins el vesper, els drons, marcadores de paintball modificades, cremació, pirotècnia…. alguns però tenen tot i l’espectacularitat, poca eficiència en el control de reines.
En el cas dels vespers que necessitem a més despenjar-los, la neutralització i retirada es pot portar a terme des d’una grua amb cistella, o bé un cop neutralitzat, podem trencar el niu amb la perxa extensible.
Cal destacar que com a professionals del control de plagues, els hem testejat tots. Així alguns d’ells , com el de la cremació/combustió interna l’hem descartat per diversos i importants motius. A banda de que el protocol del 2019 la Generalitat de Catalunya, prohibeix la cremació i detonació de vespers.
Igual continua amb el protocol del 2023. El primer motiu, en cas de cremació, és l’elevat risc d’incendi que tenim en bosc mediterrani, requereix d’un estricte protocol de seguretat que cal seguir, i no es suficient garantia. Un exemple, els equips de protecció de Vespa velutina que es fan servir no son ignífugs, tot el contrari…
Un segon motiu, i molt important a tenir present, afecta als sistemes de cremació, pirotècnia, o retirada diürna de vespers. I és que en època de fecundació de les futures reines, aquestes estan hores fora del vesper, i poden no morir en la cremació o en la detonació.
En proves que hem fet hem vist com les obreres que sobreviuen poden construir nous vespers i donar protecció durant unes setmanes a les futures reines que han quedat fora. Per tant una feina espectacular, però sense 100% de garantia de que no tindrem descendència d’aquells vespers.
I aquesta descendència, és el primer motiu per el que es neutralitzen vespers.
Les perxes extensibles: Si fem servir un biocida emulsionable, la bomba per pujar el biocida, ja el vàrem descartar fa anys per la gran quantitat de producte que utilitzen. Malmeten molt de producte, i contaminen el medi, o espais urbans. Cal tenir molta precisió i a mesura que treballem a mes alçada es va complicant.
A les perxes extensibles també podem fer servir aerosols.
Els drones, com a suport de diversos sistemes, son en principi, aposta de futur. Però de moment no els utilitzem, per els costos del material i també segueixen tenint algunes limitacions. A banda de permisos de pilot, operadora, limitacions en parcs, proximitats a aeroports, municipis.
La pirotècnia tot i que vàrem ser presents a la primera promoció de capacitació que es va fer a Espanya concretament a Astúries, no l’utilitzem. En seguim estudiant resultats, no del sistema i la metodologia, si no dels efectes a tota la població del vesper, en segons quina fase del cicle estigui. Així hem comprovat que un punt feble el comparteix (com hem comentat abans) amb la cremació, respecte a les futures reines. No es d’extranyar que als llocs on s’utilitza més no tenen correspondència en descens de vespers.
Finalment des del 2018 que estem utilitzant el sistema de AWB, ja que amb ell consumim molt poc biocida. Per cada vesper gastem de l’ordre de 15ml de dilució, al 1,5% de producte. I hem demostrat que es pot utilitzar en la gran majoria de vespers. Amb els anys hem detectat les millors hores i com disparar es vectors, amb el que hem aconseguit reduir al mínim la quantitat de biocida.
A diferència de fer servir correctament AWB, a la perxa amb biocida o aerosol, és que després de fer analitzar diversos vespers tractats, les larves i pupes no queden contaminades.
Aquest sistema, des de finals del 2019 i després de tres anys de desenvolupament, hem aconseguit fer-lo servir amb productes naturals, sense cap mena de verí. Si els recursos ho permeten, ens queda però molta feina els propers anys per a consolidar-lo, i poder-lo fer servir regularment.
Tots els vespers que hem neutralitzat se’n fa un seguiment, com a mínim de tres visites al llarg de diverses setmanes, en alguns casos fins a 7 visites. Un cop fet el seguiment, els que podem, els despengem per estudiar-los. Així podem determinar qualsevol incidència que serveixi per a millorar el sistema i per entendre millor que passa a l’entorn i als vespers que deixem neutralitzats i penjats.
Per una bona gestió de Vespa velutina, i casuístiques molt particulars d’aquest himenòpter, que si volem fer correctament la feina, ens obliga a fer moltes tasques de nit, recomanem a ajuntaments que mirin de treballar el màxim possible amb empreses el més locals possible, siguin petites o grans, però que tinguin els coneixements adquirits sobre aquesta plaga, i el territori. Això ajuda molt a la gestió, informació a la població, immediatesa en verificacions/intervencions. En resum un bon servei.
Recordar tant a particulars, empreses i especialment a entitats públiques com ajuntaments, que per a poder fer tractaments a tercers, es indispensable comprovar, que: L’empresa ha de tenir l’autorització del Departament de Territori i Sostenibilitat, Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, de la Generalitat de Catalunya, per poder tractar amb EEI com la Vespa velutina. Enllaç al departament de territori i sostenibilitat. Aquest permís és anual i cal anar-lo renovant. Fonaments de dret, RD 630/2013 i Reglament UE 1143/2014. l’empresa de control que es contracta, ha de disposar del ROESP, assegurança per treballs a tercers amb biocides, un responsable tècnic amb el certificat de professionalitat nivell 3 i els operaris el certificat de professionalitat nivell 2, per donar compliment al RD 830/2010 del 25 de Juny, o al reglament (UE) 528/2012.
EDUCACIÓ AMBIENTAL, FORMACIÓ I COL·LABORACIONS
Fem educació ambiental, Formació i col·laboracions. Tant amb d’altres empreses, com associacions, apicultors, administracions, etc. Organitzem xerrades informatives/formatives, tant sigui per escoles, instituts, Bombers, Policia local, protecció civil. Fem difusió a través de fires com Eco_vita, de Riells i Viabrea. Ens agrada el que fem i així ho volem transmetre, ensenyant a tenir respecte per al medi on vivim, i sobretot a exercir bones pràctiques en el control integrat de plagues/control integrat de Vespa velutina.
Vespa velutina nigritorax, és un himenòpter excepcionalment tranquil amb l’ésser humà. Tot i amb això s’ha generat molta alarma social. Malauradament han mort vàries persones per la picada, quasi totes al·lèrgiques al verí de Vespa, i per contacte accidental o no, amb el vesper. Això sumat al sensacionalisme d’una gran part de la premsa, genera rebre mala informació, por, incertesa, i complica la gestió, provocant accidents, males praxis i que es malgastin recursos públics.
Que Vespa velutina intenti picar-nos/atacar-nos, sols es produirà si entrem en contacte amb el vesper, acostar-nos massa a un vesper o al mirar de destruir-lo sense els coneixements i mitjans de protecció necessaris.
Si tenim clar què podem fer i què no, i quan aquest himenòpter representa un risc, l’alarma social s’esvaeix.
Així podem centrar-nos més i dedicar mes temps en ajudar en millores de defensa dels arnars i en una bona gestió integral.
Des d’Anura també oferim col·laboració, i volem compartir tota la informació del que fem i coneixem sobre Vespa velutina nigritorax. Ho fem tant a universitats, equips de robòtica, a l’administració, per als seus plans de control, o formació en tractaments per altres empreses de control de plagues. Compartim tot el que anem aprenent o descobrint i ho expliquem al blog del Baix Montseny.
Enllaç al resum d’algunes de les meves col·laboracions
https://vespavelutina.controldeplagues.cat/collaboracions/
Antoni Armengol i Coll