El 2017 he pogut fer proves de monitoratge, i observacions de comportament en un apiari que en Lluís Ibern tenia a Sant Celoni. Fruit de les hores d’observació, s’ha pogut constatar, com l’Abellerol, quan està a prop d’un apiari (atacat per Vespa velutina), prefereix caçar la velutina a les abelles. Durant les hores o dies de pas de grups d’abellerols, les abelles, Apis mellifera han treballat normalment sense pressió de velutina.
En llocs on l’abellerol tingui espais per nidificar l’Abellerol serà un aliat per als apicultors?. 
Tot i que aquest comportament no ha estat descrit fins ara al moment d’escriure aquesta entrada, segurament en un futur en sentirem a parlar. De moment s’ha parlat  i demanat col·laboració a apicultors perquè si tenen ocasió en facin seguiment. Caldrà estar-hi atents.

De la  Mallerenga carbonera ja hem vist com en els vespers de Vespa velutina  (que ja no tenen obreres), el perforen per menjar-se les larves i pupes. També tenim la Mantis que sempre està rondant els apiaris, i esporàdicament pot caçar una velutina molt despistada. El pica-soques blau, i la Garsa també s’hi han apuntat. Espècies doncs que han incorporat  Vespa velutina a la dieta. Però que en cap cas aquest comportament representa un ajut en el control de l’espècie. 

L’aligot vesper és de moment l’únic depredador reconegut de Vespa velutina ja que ataca els vespers actius,  i porta panells amb cria al seu niu, per alimentar els seus polls. També el teixó si detecta un vesper al terra o en una soca  el destrossa, per menjar-se les larves i pupes que resten dins.

Fotografíes d’Antoni Armengol