CONSTRUCCIÓ DEL NIU

 La Vespa velutina evoluciona el seu niu en diverses fases.

Després de la diapausa, la reina fundadora del niu està completament sola. Comença a construir un niu que anomenem embrionari.  Per a la nova construcció, prefereix  ràfecs de teulades, sota coberts,  construccions abandonades, o soques d’arbres. En resum, espais molt ben protegits a raser de l’aigua, del vent, i possibles depredadors.
 

Inici del niu. 

Aquesta reina, estarà completament sola fins que als 48 dies de la primera posta, naixerà la primera obrera. Aquesta però, encara trigarà tres dies, a sortir a l’exterior del niu.  Per tant la reina fundadora, estarà uns dos mesos fent totes les tasques, i en conseqüència assumint molt de risc.

Quan aquests nius disposen d’obreres els passem a anomenar primaris, son el mateix niu, simplement diferenciem el moment de l’evolució en què es troben.
Un cop aquest niu disposa de varis centenars de vespes, solen fer un trasllat del niu a un altra espai, on poder créixer exponencialment.   Aquesta evolució del niu, sigui al mateix lloc (succeeix alguna vegada), o en un de nou, l’anomenem niu secundari.

En el cas de que el secundari, el facin en un espai nou, el faran a pocs centenars de metres del primari,  així  durant diverses setmanes  mantindran una connexió. La reina comença a fer postes al niu secundari, i durant un temps tindrà larves en ambdós nius. Al deixar de fer postes al niu primari, aquest quedarà totalment abandonat quan ja no hi quedin larves per néixer. I així tota la colònia es concentra al niu secundari, que serà el definitiu.

On fan els nius secundaris?.

La preferència per a fer-hi els nius secundaris, son els arbres molt alts, de fulla caduca, i propers a rius. Segurament, aquesta dels rius, és una qüestió de regiulació de temperatures, més que necessitats d’aigua per a construir el niu. No obstant, s’han localitzat nius dins de petites coves,  en mig de vegetació a poca alçada, en resinoses,  en caixes de cartró al  terra, en cases, o sota terra mateix.
A mesura que la densitat de nius creix, veiem noves ubicacions. Creiem que les temperatures de final de primavera i inici d’estiu, son molt importants,  sobretot per la necessitat de mantenir una temperatura interior del niu estable. 

Sols es coneix un depredador natural dels nius de Vespa velutina, l’Aligot vesper.

Material de construcció.

Per construir el niu necessitarà bàsicament tenir accés a cel·lulosa que poden extreure de fulles seques, escorça d’arbres o fusta de construccions, entre d’altres, també és important la proximitat a l’aigua. Es per aquesta peculiar evolució del niu, que a cada reina tot i que en la majoria de casos facin un trasllat  de primari a secundari, sols podem considerar-li  un niu.
Una dada molt important a tenir en compte es que  aproximadament el 94-97% de les reines no podran completar el cicle, sigui per mort natural, accidental, o per competència intraespecífica entre reines.

Quines tasques fan les vespes dins un niu?

Son molt diverses, i inicialment la reina en estar sola les fa totes.  Neteja personal, construcció del niu, (cercar, i preparar el material de construcció), cercar aigua,  postes d’ous, incubar-los, cercar proteïna animal i preparar-la per alimentar les larves, vigilància del niu, cercar sucres per alimentar-se. Un cop la reina disposa de 5-8 obreres, deixa de fer totes les tasques a l’exterior del niu, per protegir-se i centrar-se en les postes d’ous .

per a més informació de les tasques dins del niu:  https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2019/04/27/150-dies-amb-la-vespa-velutina/

Video amb la reina començant un niu : https://youtu.be/7PDKPjN8d7U

L'entrada del niu de Vespa velutina, sempre està ben vigilada
Construcció del niu de la vespa velutina nigritorax, fotografia Antoni Armengol