CONSTRUCCIÓ DEL NIU

 La V. velutina evoluciona el seu niu en diverses fases. Després de la hivernació o millor dit diapausa, la reina està sola, i comença a construir un niu que anomenem embrionari, per a la nova construcció, prefereix  ràfecs de teulades, sota coberts,  construccions abandonades, o soques d’arbres, en resum, espais molt ben protegits a raser de l’aigua, del vent, i possibles depredadors. Aquesta reina, estarà completament sola fins que als 48 dies de la primera posta, naixerà la primera obrera, que encara trigarà tres dies a sortir a l’exterior del niu.  Quan aquests nius disposen d’obreres els passem a anomenar primaris, (però son el mateix niu, simplement diferenciem el moment de l’evolució que es troben). Un cop aquest niu disposa de varis centenars de vespes, la reina decideix si  el niu segueix evolucionant allà mateix (succeix en pocs casos) o trasllada el niu a un altra espai, on poder crèixer exponencialment.   Aquesta evolució del niu, sigui al mateix lloc o en un de nou, l’anomenem niu secundari, en el cas de que el facin en un espai nou, el faran a pocs centenars de metres del primari, ja que  durant diverses setmanes  ha de mantenir una conexió fins que han nascut i traslladat, totes les vespes del primari, que quedarà totalment  abandonat.

La preferència per als nius secundaris son els arbres molt alts, de fulla caduca, i propers a rius. No obstant, s’han localitzat nius dins de petites coves,  en mig de vegetació a poca alçada, en pins, en caixes a nivell de terra, en cases, o sota terra mateix… va adaptant-se a l’entorn i les necessitats de mantenir una temperatura interior estable. La falta de depredadors naturals, (sols  l’Aligot vesper depreda nius amb activitat d’obreres de Vespa velutina) fa que aquesta s’arrisqui cada vegada més, a espais poc protegits. Per construir el niu necessitarà bàsicament tenir accés a cel·lulosa que extreurà de fulles seques, escorça d’arbres o fusta de construccions, entre d’altres, també és important la proximitat a l’aigua. Es per aquesta peculiar evolució del niu, que a cada reina tot i que en la majoría de casos facin un trasllat  de primari a secundari, sols podem atribuïr-li  un niu. Una dada molt important a tenir en compte es que  aproximadament el 94-97% de les reines no aconsequiràn completar el cicle, sigui per mort natural, accidental, o per competència intraespecífica entre reines.

Quines tasques es fan dins un niu? Son molt diverses, i inicialment la reina en estar sola les fa totes, neteja, construcció del niu, recollir i preparar el material de construcció, cercar aigua, fer les postes d’ous, incubar-los, cercar proteïna animal i preparar-la per alimentar les larves, vigilància del niu, cercar sucres per alimentar-se. Un cop la reina disposa de 5-8 obreres, deixa de fer totes les tasques a l’exterior del niu, per protegir-se i centrar-se en les postes d’ous .

per a més informació de les tasques dins del niu:  https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2019/04/27/150-dies-amb-la-vespa-velutina/

Video amb la reina començant un niu : https://youtu.be/7PDKPjN8d7U

FOTO 9 BR
Construcció del niu de la vespa velutina nigritorax, fotografia Antoni Armengol