Vespa velutina, resum dels nius al Baix Montseny any 2019

Aquest 2019 veient la progressió exponencial de l’històric de nius d’altres llocs com Galícia, Cantàbria o Astúries, crèiem que al Baix Montseny podia ser un any de gran creixement en nombre total de nius, i al final no ha estat així, i caldrà analitzar sobre el mapa i diverses dades que seguim, com l’apicultura, temperatures, humitat, o altres aspectes com densitat dels boscos, o quantitat d’espais més oberts.

Recordem que l’hivern del 2018 va ser molt suau, tot i que alguns nius a principis de desembre ja no tenien activitat, si que vàrem observar molts nius que ben entrat el gener encara en tenien, fins i tot un niu a Breda vàrem poder fotografiar activitat tot i que molt residual (creiem que tant sols contenia 2 vespes), el dia 10 de Febrer.  També en dues trampes de captura que tenim permanents a Gualba, a mitjans de Març ja teníem varies Reines capturades, això ens va fer pensar que si les noves reines començaven alguns nius tant aviat, i aquests sobrevivien, agafarien unes dimensions considerables.

Però va succeir un altra cosa, i es que tot l’estiu va ser molt sec,  alguns dies assolírem temperatures de 40 graus, això va afectar a tota la base d’alimentació de la velutina, tant per a la cerca de proteïna animal com de vegetal, i de hidrats de carboni. A més, aquests pics de 40 graus,  ens va permetre observar diversos nius primaris que van morir per excés de calor, i això ens fa pensar que a molts altres nius primaris els va succeir el mateix, i en va regular el nombre. També ens fa pensar que els que ho varen superar evolucionant a secundaris, els va condicionar molt el ritme de creixement.

Al mes de Juliol, anàvem per sota el 2018 en nius detectats, i els que es detectaven (a igualtat de dates) eren mes petits que altres anys. Cada any al despenjar nius a finals de temporada algun tenia fins a 13 pisos o galetes, els de 10 i 11 a finals de cicle, eren habituals. Aquest any un sol niu dels que hem pogut despenjar tenia 10 galetes i la majoria s’ha quedat en 8, i alguns 5-6, (tot i despenjar-los al desembre).

Un altra dada curiosa, dos nius embrionaris retirats al més de Juliol un el dia 30, a Vallgorguina, un niu embrionari, que tenia la reina i una sola obrera, acabada e néixer. Això vol dir que aquell niu es va iniciar als voltants del 12 de Juny, i recordem que a mitjans de Març estàvem capturant alguna reina, per tant podria ser que de la mateixa manera que les futures reines poden abandonar progressivament el niu per a hivernar, també deixen la diapausa progressivament i inicien el nou niu de manera molt esglaonada, i creiem que  la falta de glaçades pot fer un efecte que no sembla lògic, i  ha fet que algunes allarguessin la diapausa, ja que no han necessitat cremar gaire greixos per falta de fred i per a sobreviure.

 

Gràfica 1: Evolució del nombre de nius de Vespa velutina a l’àrea d’estudi ( Entre Sant Marçal, Cànoves i Samalús,     Llinars, Santa Maria de Palautordera, Sant Celoni, Riells i Viabrea, Sant Marçal)

Evolució de nius al Baix Montseny de Vespa velutina anys 2016 a 2019

Al final el 2019 tot i que segur se’ns ha escapat algun niu, podem dir que les xifres d’afectació han estat les mateixes que el 2018. Pot ser que aquest sigui l’equilibri natural de la zona vers la quantitat d’aliment, o les temperatures han afectat a la velutina més del que podem pensar?, tindrem que esperar al final del 2020 o fins i tot al 2021 per sortir de dubtes.

No hem tingut creixement, però, tenim una ubicació dels nius molt diferent respecte als altres anys, ho veiem en el resum fet al quadre 2, on de color vermell, hem marcat les línies dels nius que poden suposar un risc real per a les persones, per l’alçada i ubicació. 

 

  Quadre 2: Comparatiu del 2018 i 2019, dels nius de l’àrea d’estudi.

Vespa velutina, resum de nius al Baix Montseny 2018-2019

Si que veiem que hem tingut una redistribució dels nius, i el més sorprenent de les dades, i on tenim que posar especial atenció, és en els nius que s’han fet al mateix terra, o en qualsevol dels altres llocs a menys de 3 metres d’alçada, aquests son els que realment tenen un risc per a les persones, ja que sense voler, per accident, podem ensopegar-hi, i es llavors quan la vespa al sentir-se amenaçada, ens pot picar.

Veiem com el 2018 un 9,2% dels nius eren a menys de 3 metres d’alçada, i aquest 2019 han estat el 30,1%. Un increment més que espectacular, i que caldrà tenir dades de més anys per a poder esbrinar que ha passat, si això serà una tendència, o una resposta directa a les altes temperatures i escassa humitat del 2019.  Destaquem els 11 nius fets al mateix terra, un 7,28% en total, i el global dels situats en construccions, la majoria cases que representen un 37%.

El que segueix igual, es el de les tres espècies arbòries més utilitzades per la Vespa velutina, i que han estat en frondoses, la majoria de fulla caduca. Els tres mes concorreguts son el Platanus, Pollancre i Roure, que al Baix Montseny, sempre son els tres preferits, a l’hora de fer-hi els nius.  

 

A la gràfica 2  veiem la comparativa d’alçades on han fet els nius, els que posa al terra, eren literalment sota terra, on posa < de 3 metres ( vol dir que eren entre la superfície del terra i 3 metres d’alçada). I la Gràfica 3, on tenim les tres espècies arbòries més utilitzades per la Vespa velutina a l’àrea d’estudi.

Alçades dels nius de Vespa velutina al Baix Montseny.       Principals espècies arbòries amb nius de Vespa velutina al Baix Montseny

A continuació detallem tots els espais on el 2019 hem recollit o neutralitzat nius secundaris. Dalt de Roures, Pollancres, Pins, un Cedre, Matolls, Alzines, Acàcies, Platanus, Avets, un Lledoner, Laurus, un Til·ler, Verns, Oms, finestres, coberts, dins de caixes d’abelles, en un casc de skater, sota de ràfecs de teulades, dins un comptador d’aigua, dins una caseta de quadres de llum, dins un fals sostre, dins una paret mitgera, en soques d’arbres, en balcons, dins una caseta de gos, al terra, dins altaveus, dins de caixes de persianes, dins una caixa de camió, dalt una grua d’obres, a l’escaire de portes, en marges, dalt de torres d’alta tensió, dins  una caldera en desús.

Totes aquestes ubicacions ens recorden la diversitat d’espais i la dificultat que representa la detecció de nius, i que a l’hora de planificar monitoratges, i moviments, ens enfrontem a un insecte que s’adapta molt per a poder assegurar noves generacions.

Recordem que sempre que detectem un niu al terra o a poca alçada, que es pugui tocar sense voler, primer hem de marcar la zona per evitar que algú s’hi acosti, i mirar de gestionar-ne la retirada, el més aviat possible.
La gran diversitat de criteris de com actuar davant la Vespa velutina, i els mitjans de control actuals,  fa que ni tant sols ens puguem plantejar un cert control, cal unificar actuacions i generalitzar-les a tot el territori, gestionades per un equip multi-disciplinar,  amb implicació de l’administració, i partides pressupostàries per a fer-ne front.

Altres dades que cerquem amb aquest seguiment anual, es què determina el lloc on fa els nius secundaris, la Vespa velutina, i de moment comencem a obtenir certs resultats que veurem més endavant, com per exemple que la concentració de nius en un àrea d’un kilòmetre quadrat dels d’apiaris d’abelles es superior a la resta, però també tenim altres instal·lacions que sembla els atrauen, però necessitem uns anys més de dades.

I en quant al resultat del monitoratge que tenim permanent, i els efectes en futurs nius secundaris, no podem treure cap conclusió clara, ja que tot i que es varen capturar 301 reines, al final l’afectació de nius secundaris a la zona ha estat molt semblant a altres municipis del voltant.

Ja fa varis anys que insistim en aquest sentit, i ara aquí a Catalunya, per fí, entre els apicultors, ja va agafant força la idea de que una bona ajuda a les abelles, és protegir els apiaris amb les muselière (musell) que ja fa uns anys fan servir a França.
Aquests musells, combinats amb arpes,  i trampes, estan donant molt bon resultat. Treuen gran part de la pressió per la presència de la Vespa, mentre les arpes i trampes, en van capturant, així es facilita que l’abella segueixi recol·lectant.
En conjunt també dificulta a la Vespa velutina, l’accés fàcil a la proteïna, i per tant pot afectar al creixement dels nius i en conseqüència la descendència dels mateixos i expansió.
Recomanem aquest tipus de musell desenvolupat a França, i que funciona molt millor que altres opcions comercials, més cares i menys efectives. Una Muselière ens la podem fer per un cost màxim de uns 5€ cada una.

Deixem el recordatori de bones pràctiques, per a ajuntaments que han de contractar empreses per a fer monitoratges i neutralitzacions de nius. Per fer monitoratges es obligat disposar del permís de flora i fauna  de la generalitat de Catalunya, per a poder treballar amb la V. velutina (requisit indispensable per a totes les espècies exòtiques invasores) i han d’estar registrats al ROESP com empresa per a poder fer treballs a tercers i tots els seus aplicadors i tècnics han de tenir els corresponents certificats de profesionalitat. 

Antoni Armengol, Gener del 2020..