Males aplicacions, que no aporten millores al control de la Vespa velutina.

Posem una mica en situació:

Un niu, al mig d’un parc públic amb guinguetes a sota, situat dalt un plàtan amb un tronc de uns 80 centímetres  de diàmetre, i situat en brancada al centre de l’arbre a uns 10 metres d’alçada. Un cop detectat comencen les precipitacions, fins ara no ha estat cap problema per a ningú, i el fet de que han caigut les fulles de l’arbre, i ha quedat al descobert surten les precipitacions i en conseqüència les males decisions. I converteix (arran d’una mala actuació, que no ha tingut en compte un protocol clar d’actuació per aquets casos), el que no era un perill per a les persones, en un problema potencial, tant per als usuaris de l’espai municipal, com de les cases o blocs de pisos a prop del niu, i que al final si no han tingut casos de picades, ha estat pura casualitat…

El dia 9 de desembre vaig anar mirar el niu en qüestió i tenia força activitat, a tocar del carrer i un aparcament de càrrega i descàrrega, sense cablejat elèctric al voltant i bona il·luminació de la plaça fa que la situació sigui fàcil d’actuar per a retirar-lo sense que quedi ni una sola vespa fora del niu, i aquesta es la prioritat, sempre que es retira un niu de l’espai públic, en zona de pas de persones i proper a cases.  Una cosa curiosa, es que l’arbre tenia un parell de voltes de cinta de la policia, però no tenia cap cartell d’avís.

 

 

El dia 10 sobre les 11h vaig a casa d’un client que està a tocar del parc i aprofito a mirar el niu, ja l’han retirat! Aparco a prop i vaig a mirar, el terra era ple de vespes mortes i de vives! cosa que ja ens deia que la feina es va fer bastant malament, i mirant al punt de on era el niu, teníem un centenar de vespes donant voltes nerviosament (perquè no tenen la referència del niu), i algunes d’aquestes es veien per finestres i balcons dels pisos més propers, (aquest comportament el tenen sempre que es retira el niu, i en queden fora) (més informació al següent enllaç  ). Així doncs hem passat de que el niu no era una molèstia, a poder tenir un problema… un nen que toca una vespa del terra pensant que es morta… no ho està i rep una picada, o una reacció al·lèrgica al tocar-la derivat del producte utilitzat.., un gos o gat que al bellugar-se la vespa compulsivament, li fa gràcia i se la posa a la boca…, un veí que li pot aparèixer un nou niu al balcó de casa per aquest motiu… situacions que un bon professional, sap que es poden produir, ( més informació al següent enllaç https://vespavelutina.controldeplagues.cat/2019/11/09/divisio-del-niu-per-retirada-o-trencament/  ) en definitiva es pot desencadenar una sèrie de responsabilitats derivada d’una mala actuació, i en el mon del control de plagues  en passen moltes de coses.

Un altra cosa curiosa es que ara un cop retirat el niu, i que les persones tenien un cert risc de picada per les vespes del terra, perquè estan desconcertades, o dels pisos per les que cercaven nou espai per a fer el niu, no es va deixar cap cartell avisant, ni tampoc es va parlar del possible risc amb els propietaris dels bars ni dels pisos mes propers.

Segurament l’empresa que ha fet la feina, no ha fet formació específica sobre Vespa velutina i tampoc han fet servir gaire el sentit comú, i no tenen clar el protocol a seguir en aquets casos. Veient un cas així, no puc evitar pensar en les mesures de seguretat emprades per treballs en alçada, i les responsabilitats si passa alguna cosa, i si a més la feina no l’ha fet una empresa registrada al ROESP, com es donen en alguns casos, encara pitjor.

Com a mínim aquesta feina en concret, es tenia que fer entrada la nit, si s’ha de fer al matí, mai mes tard de les 6h (aquesta hora fluctua en funció de l’època de l’any) , seguir el protocol d’actuació per aquets casos evitant que surti cap vespa fora del niu, i tot això comença des de l’apropament al niu, a com el tractem, i com el retirem, ja que no s’ha de trencar mai, i si hem vist alguna vespa fora, estar mínim mitja hora a on era el niu capturant-les, i en retirar-nos deixar vàries trampes just on era el niu, amb atraient per a mirar de capturar les que han quedat, i en finalitzar, totes les senyalitzacions pertinents  amb el nom de l’empresa que ha fet la retirada, els productes emprats i registre, del risc de vespes al terra,  informació de on trucar en cas de picada, i alguna possible reacció al·lèrgica.  I fer seguiment durant els tres dies següents a la retirada.

Al final hem de reflexionar de que serveix fer feines que no estem preparats, formats, o no ens pertoquen, algunes empreses, les mes professionals del sector de control de plagues estan millorant mètodes per baixar els costos donant les màximes garanties, amb compliment de la normativa que a més de complexa es exigent i comporta costos a les empreses.  Tot i amb això per internet ja podem trobar anuncis “d’empreses” de control de plagues, (que no ho son), i que s’anuncien per retirar nius, no estan registrades enlloc i no tenen permisos per fer espècies exòtiques invasores ni per utilitzar cap producte, ni que sigui un esprai, cobren més diners que una empresa de control de plagues i no poden aportar ni una assegurança, ja que no els cobrirà cap responsabilitat en cas d’accident perquè no tenen cap requisit, la majoria son del món de l’apicultura i en algun cas he vist que per fer la feina, cobren tres vegades més  que el que concretament cobrem nosaltres complint tots els requisits.

En el cas d’aquestes persones que estan fen una competència deslleial, respecte a professionals del sector de control de plagues, i sobretot els que siguin apicultors, segurament traurien millors resultats (de cara als apiaris) invertint en defensar el negoci de la mel, protegint els apiaris amb diversos mètodes dels que poden disposar i que a França els està donant bon resultat, i que en algunes províncies ja disposen de subvencions per a aplicar-les, i també investigant en millorar-los.

Des de vespavelutina.cat el  seguiment que estem fent de la Vespa velutina al Baix Montseny ens està aportant molta informació, que principalment pot ajudar als apicultors, (un dels motius per el que i dediquem hores i recursos),  i una d’elles es que protegint els apiaris, i per tant dificultant l’accés fàcil a la proteïna, en regulem a la baixa el creixement dels nius, en conseqüència el nombre de futures reines de cada un, i augmenta la competència interespecífica entre elles. D’aquestes dades del seguiment anirem parlant més endavant, quan la temporada de velutina ja es doni per finalitzada.

 

Antoni Armengol. Desembre del 2019