Nius embrionaris i primaris morts per calor

Les temperatures d’aquest 2019, sembla estan repercutint en la vespa velutina. Ja sabem que les glaçades tardanes han afectat a la població de vespa velutina, i en zones que això s’ha produït se n’ha vist reduïda la població. Aquest any al Baix Montseny, no se n’ha produït cap, però si que hem tingut temperatures molt altes coincidint amb la construcció de nius embrionaris i primaris.

A data del 21 de Juliol, portem retirats un nombre de nius pràcticament idèntic al de l’any passat, (ara en portem 31), però amb una diferència, que en general aquest any son més petits de mida, tot i que l’hivern va ser molt suau, i moltes reines varen deixar la diapausa el mes de febrer, cosa que ens feia pensar en una campanya molt dura, tant en nombre de nius, com de la mida que podien agafar, al començar tant aviat el nou cicle anual.

De moment no està sent així, i una de les conseqüències podrien ser aquestes dues onades de calor que ha fet que veiem nius embrionaris i primaris morts per xoc tèrmic.

Aquesta temporada he pogut observar un parell de nius que han mort per calor, han coincidit diverses circumstàncies, una amb els dos períodes de més calor d’aquest estiu, i l’altra que eren situats en dos espais que han pujat prop dels 50 graus de temperatura.

Cas 1- Dins un arna d’abelles: Ja comencem a estar acostumats a presenciar nius embrionaris i primaris de vespa velutina dins de arnes d’Abelles, en el cas que ens ocupa, sospito que han passat dues coses que tenen a veure amb el comportament i la biologia de la Vespa velutina.

Imatge dels dos nius dins l’arna d’abelles, fotografia d´Antoni Armengol

La situació era de tres piles de 4 arnes, totes buides, la que tenia els nius de Vespa velutina, era la segona començant per dalt de la pila del mig. Feia un parell de dies que l’apicultor veia entrar una Vespa velutina, però no ho va voler tocar. Un dia determinat va necessitar una caixa, i va treure sols la del damunt de la pila del mig, cosa que va fer que la que va observar entrar la vespa passés a rebre tota la radiació solar directament a la planxa galvanitzada que fa de protecció, aquell dia va tornar a observar la vespa, entrar a la caixa.

Un parell de dies després de retirar aquella caixa em va avisar per si volia anar a mirar que hi tenia dins aquella arna. Vaig anar-hi el mateix dia, ens vàrem posar a observar la caixa en qüestió, tot esperant si veiem moviment, i quan ja feia uns 15 minuts i no entrava ni sortia cap vespa, es va decidir obrir. Dins teníem dos nius embrionaris, un més petit que tant sols contenia tres larves seques i mitja dotzena d’ous també secs, cap rastre de la reina. L’altra ja tenia més cel·les i larves a punt de pupar, en obrir-lo, ens apareix la reina, morta sobre les mateixes cel·les, en la posició habitual d’incubació dels ous.

Aquí segurament el que va passar, va ser que al treure la caixa de sobre, i tocar-li més el Sol directament a la planxa galvanitzada que en fa de protecció de la tapa, juntament amb la pujada de temperatures d’aquells dos dies (coincidint amb les màximes de l’onada de calor), i que la caixa no tenia circulació d’aire per les parets laterals, tapades per altres caixes que estaven a la mateixa alçada, va fer pujar la temperatura interior fins a matar la reina.

La incògnita es que va passar amb la reina del niu més petit. Ben podria ser un cas de depredació entre reines, que caigués en alguna trampa, o un ocell se la mengés. Sigui quina sigui la situació la reina supervivent passava a ser una reina més forta i amb menys competència, però a la caixa equivocada.

Cas 2- He anat a retirar un niu  a l’Alfou, dins un cobert, amb sostre ceràmic i de teula negra. Ja a sota el niu,  La primera cosa que es veia es que i apareixen formigues crematogaster que anaven cap a dins, això Ja indica que alguna cosa ha passat. Quan vaig retirar-lo eren les 20:30h i el material ceràmic on estava ancorat el niu tenia 46 graus de temperatura, les vespes eren mortes dins, en total 11 petites obreres, la reina, i les larves mortes, les formigues que ja feien tasques de neteja del niu. La pujada de temperatura les va matar de calor, possiblement durant el dia, aquell sostre ceràmic va superar de llarg els 50 graus, i les vespes no varen resistir.

Imatge del niu sota el sostre, fotografia d’Antoni Armengol.

 

Aquest any doncs sembla que aquestes onades de calor han afectat als nius que eren situats o enganxats sota superfícies que amb la incidència del sol els han fet pujar de temperatura, i generat una bombolla per sobre dels 50-52 graus, i sense ventilació cosa que ha propiciat que les vespes morin per xoc tèrmic.

Segurament la incidència d’aquestes onades de calor no afectarà igual que un parell de glaçades fortes al principis d’abril, però si que repercuteix a la Vespa velutina.

Una teoria personal, es que aquestes pujades de temperatura, poden influir en que algunes reines, si s’adonen que allà on tenen el niu no prosperarà per temperatura, i si els dona temps, traslladin nius a altres espais, alguns en llocs mes frescos com al mateix terra, o dins de soques d’arbres, ja veurem com avança la temporada.

 

Antoni Armengol i coll. Juliol 2019