Monitoratge per a reines de Vespa velutina III 2019 07/2019

Aquest 2019 ja no hem fet proves amb diferents tipus de trampes, ni tampoc dels atraïents, tenim clar que al territori on portem anys fent aquestes proves la trampa amb millor resultat, és la de la fotografía, que sols hem afegit un reductor d’entrada fet amb el coll d’una ampolla i un forat fet amb broca de 9mm al tap (a la foto no surt). Val a dir que també es poden obtenir bons resultats amb ampolles de plàstic pintades, però aquestes últimes sempre ens han donat una mica menys captures, això si a un cost molt inferior. I sobretot si mai feu una trampa casolana, amb una ampolla de plàstic, es molt important que on es faci el forat, es posi una peça cilindrica que entri dins lampolla un parell de centimetres, si ens limitem a fer un forat per exemple amb un soldador, tenim un percentatge de vespes que podràn sortir,  perqué caminant per la paret interior de l’ampolla detecten el forat i s’escapen.

Hem disposat sols de 7 trampes, les hem col·locat en un espai obert però tocant el bosc, i a tocar d’una riera. Aquestes trampes ens dibuixen una mitja lluna, i les hem posat entre 2,5 i 4 metres d’alçada, tenint en compte que tinguin unes hores de sol directe. Al fons de la trampa hem posat una mica de paper absorbent, i així el producte queda cristal·litzat en el paper, i allarguem la durada del mateix. El producte en qüestió és l’atraient per a vespes de la casa Agrisense, que sempre és el que ens ha donat millor resultat, tant vers a altres atraients professionals, com a formules casolanes.

El monitoratge fet el 2017 a Gualba va ser al mateix lloc i amb una trampa més. Hem col·locat les trampes el dia 28.03.2019 i la última revisió la hem feta el 28.06.2019, en total 5 revisions, i creiem amb un bon resultat, per les captures fetes, però amb diverses lectures.

IniciReinesObreres
1a revisió 16.04.20191563
2a revisió 07.05.2019481
3a revisió 23.05.2019327
4a revisió 06.06.20195637
5a revisió 28.06.2019963
TOTALS301111

El quadre, mostra el resultat de les captures de Vespa velutina

En quant a altres insectes, tenim Vespula vulgaris, 25; Polistes Gallicus, 12; Dolichovespula sylvestris, 10; Calliphora vomitoria, 62; Platystoma seminationis, 20; Musca domestica, 1068; Catocala sponsa, 12;

Mirant els resultats, veiem una gran activitat de reines, a l’inici del monitoratge, ja que en poc més de dues setmanes i tan sols 7 trampes han caigut 156 reines, la suavitat de les temperatures d’aquest hivern  sobretot que no hem tingut períodes de glaçades fortes que durin dies seguits, pot haver provocat que una gran part de les Vespes hagin deixat la hivernació abans d’hora, o potser simplement son les que varen començar a hivernar al novembre.   A mesura que avancem amb el monitoratge es va reduint el nombre de captures de reines excepte a la 4a revisió, que tot i fer-la amb menys dies ha tingut una pujada important de captures, i ja a la 5a revisió ja cau en picat, però puja molt la de obreres, que a més encara son molt petites, i això vol dir que ja tenim nius primaris que evolucionen.

Si que veiem que segurament les reines es van despertant, en un període llarg de temps, que pot anar de març a finals fe maig, de la mateixa manera que en cada niu secundari, les futures reines, l’abandonen de manera esglaonada en un període que pot anar de novembre a gener. Recordem que els himenòpters no entenen de calendaris, ells van sincronitzats amb el comportament del medi, temperatures, humitats… i per tant cada any pot ser diferent.

En quant a la comparativa amb el 2018, si que tenim 100 captures més de reines, i 43 obreres més, però també hem allargat el període, i per tant no podem considerar un increment de captures. Tot i que el resultat d’aquest any si fem la relació trampa-captura el resultat es espectacular, ja que ens surt un promitx de 43 reines per trampa.

Fotografía d’una de les trampes, sense la part superior ni el reductor de l’entrada.

Ja hem comentat en anteriors entrades, que les reines entre elles es depreden i molt possiblement s’usurpen, com a mínim, les obreres que queden orfes al niu primari, (aquesta observació es fruit de treball de camp amb diversos nius controlats, i que sols hem pogut observar en directe, en una ocasió). Per tant possiblement amb el monitoratge, estem fent més o menys el mateix, amb molts matisos. Per tant, per poder treure conclusions dels efectes de la captura de reines, tant en primavera, com també a la tardor, seria necessari, fer un monitoratge coordinat, en una gran part del territori afectat per velutina, i repetir durants diversos anys per poder comparar amb territoris similars. 

MOLT IMPORTANT A TENIR EN COMPTE!:
 A l’hora de parlar dels resultats reals dels efectes del monitoratge respecte a evitar nous nius, hem de tenir en compte el percentatge de mortalitat de les reines, fins aconsseguir un niu secundari,  pot ser fins a un 97%, per tant podem afirmar que aquestes 301 reines en han suposat un estalvi de entre 8 i 13 nius secundaris al llarg d’aquesta campanya. Aquesta mortalitat de les reines es deu entre d’altres a la competència intraespecífica entre elles, a que son depredades per ocells, a possibles malalties, a la climatología i al grau d’afectació de velutina d’una zona en concret, entre d’altres.

Adjuntem enllaç al web del museu nacional d’història natural de França, on escriuen alguns dels millors científics que estudien la Vespa velutina, i concretament a un fulletó resum que explica els nius i supervivència de les reines per assolir un niu secundari.
http://frelonasiatique.mnhn.fr/wp-content/uploads/sites/10/2017/11/2017_COLOSS_Rome-Villemant_Vespa_A4-size.pdf

 Sobretot si algún professional us diu que capturant una reina ha evitat un niu secundari, estadísticament NO ES VERITAT i si us diu que n’evita 4 segurament us estant estafant.

Recordem sobretot per a ajuntaments, que les empreses que es dediquen a fer monitoratges han de disposar de la corresponent autorització de flora i fauna, del departament de territori de la generalitat de Catalunya. Així com tots els registres al ROESP per poder fer tractaments de nius.

Antoni Armengol i Coll, Juny del 2019