Monitoratge per reines i obreres de Vespa Velutina nigritorax al Baix Montseny el 2017

Dels monitoratges amb atraients que he anat fent per captura reines i obreres de vespa velutina nigritorax, a la zona del baix Montseny, de moment en trec diferents observacions.

He pogut constatar diferents aspectes. Podria ser que no totes les reines es despertin de la hivernació al mateix temps, cosa que pot fer que no totes, entrin en competència per el territori, i (això aniria en contra de les teories de que no val la pena fer monitoratge, ja que entre elles es fan competència), i també genera la necessitat d’allargar el trampeig durant uns tres mesos.

Necessitarem un històric del monitoratge al menys durant 10 anys per poder començar treure conclusions més precises. 
Dades que hem de poder comparar, amb territoris semblants d’afectació, i on  no es fa cap monitoratge.
Un altra aspecte, es que les reines fundadores,  han de començar a construir el niu, posar ous,  alimentar-se, aconseguir material per al niu, aigua, cercar proteïna animal per alimentar les primeres larves que neixen, i ampliar el niu fins a tenir suficients obreres que la substitueixen. Durant aquest període podem posar trampes prop d’arbres en flor, rius i apiaris.
Podrem observar que les primeres captures son en les trampes prop d’arbres en flor,i espais oberts, propers a cases,  ja que es on primerament necessitaran anar,  o tindràn refugi per al niu primari, per els sucres de les flors o per la cel·lulosa dels arbres i l’aigua del riu (Tot i que en aquest punt, d’aigua en necessiten ben poca), i unes setmanes mes tard comencen a aparèixer esporàdicament als apiaris.
El monitoratge durant tot l’any als apiaris també es un bon ajut per treure una mica de pressió a les abelles, i fer un degoteig de captura d’obreres, complementar-ho amb un musell a l’entrada de l’arna i arpes elèctriques, ja des de la primavera, pot ajudar a controlar la Vespa velutina. 
També a final de temporada a les trampes han aparegut femelles preparades per a la diapausa. Però aquí, es més difícil treure cap conclusió, ja que les futures reines, la majoría moriran igual, en aquest període.

El despertar de la diapausa també dependrà de si tenim un hivern suau o intens de fred sobretot al mes de febrer-març, i dels períodes amb alts i baixos de les temperatures. Possiblement si  l’inici del març es suau i portem dies que no fa fred,  ja podrem observar-ne alguna. Si el Final de febrer i inici de març es fred, ens començaran a aparèixer un cop recuperin les temperatures. Alguna glaçada tardana, finals de març-principi d’abril, ens farà pujar la mortaldat de fundadores.

En quant l’atraient, es important fer servir els preparats que comercialitzen diferents marques, i que son específics per a vespa, ja que es mostren molt selectius, i pràcticament no apareix dins la trampa cap altre tipus d’insecte. En el meu cas faig servir el de la casa agrisense.

En el meu cas el rendiment de les trampes millorava si es feia servir recipients amb color groc, i un altra cosa que m’ha funcionat, esposar una mica de paper absorbent al fons de la trampa (en forma de petits trocets, que retenen producte) i aprofitar-lo a l’hora de reomplir la trampa. Afegir-hi una mica d’aigua, ajuda a allargar una mica la inversió en el producte.

Les dilucions provades van des del 15% d’aigua, a 1l de producte + 1l d’aigua. Les trampes amb la menor quantitat d’aigua permetien captures més ràpides i aproximadament el 96% de captures eren vespa velutina, les dilucions mes altes en aigua, perden certa efectivitat, però podem allargar més el producte. Per tant recomanem no passar mai del 15% d’aigua,  i posar més trampes fent un perímetre més ampli, cosa que compensa una mica.  

Aquestes dilucions amb més aigua, ( + del 20%) ens captura més lepidòpters nocturns, i mosques. Per tant mirem de no fer-les. Aquestes diferències en funció del % de dilució s’han fet més evidents a l’inici del procés, quan no hi ha massa activitat, de Vespa velutina.

En aquets monitoratges sempre es importantíssim  fer un històric de les mateixes, i tenir constància del resultat. En resum Identificar i quantificar tot el que ens ha quedat dins la trampa.

A les fotografies podeu observar una trampa de captura i al seu costat el recompte al cap d’una setmana, durant el mes de setembre. La tercera imatge es el resultat de diverses trampes i on podem observar que quasi tot,(més del 99%) son vespa velutina

Aquestes trampes eren posades en un apiari amb set arnes.
Prop d’aquestes han aparegut 8 nius de vespa velutina. 4 d’ells han estat de mides contingudes i tres han quedat molt petits. Com a mínim cinc d’ells, depredaven abelles a les caixes on es feia el monitoratge. Aquest degoteig constant de captures ha fet que exponencialment els nius, no han tingut tanta capacitat de creixement, i possiblement la generació de femelles fecundades per a l’any següent també serà inferior que en els nius de grans dimensions. 

Les set arnes s’han salvat. Les distàncies en metres, dels nius de vespa velutina respecte a les arnes on es feia el monitoratge per obreres han estat en metres, de menys distància a més:  293, 540, 738, 935 (Dos nius al mateix arbre), 1.193, 1.320, 1.791. 

Fa falta urgentment que la’dministració gestioni tota la informació de retirada de nius, de trampeig, i d’apiaris a fi de poder-la utilitzar per millorar el control i entendre millor els seus moviments.

Antoni Armengol i Coll